Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
Sant Just i Sant Pastor de la Valldan (Odèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Justde la Valldan L Prat A l’extrem sud-occidental del municipi d’Odèn, gairebé a frec de la comarca de l’Alt Urgell, hi ha el llogaret de la Valldan, situat en una vall propera al congost d’Oliana Prop seu, al cim del turó de Sant Just, s’assenta l’esglesiola des d’on el visitant pot atalaiar el magnífic espectacle que li ofereix la natura a migjorn de l’església la serra de les Corts al sud-oest tota la vall, on hi ha emplaçat el poble d’Oliana, dominada al fons per la muntanya d’Aubens a tramuntana, la vall de la Valldan i al nord-est, l’…
Els parlaments. 1027-1714
A partir de l’any 1000, en algunes àrees de l’Occident europeu sorgiren els embrions dels futurs parlaments i dels futurs governs parlamentaris Es diu que el primer de la història va ser l’English Parliament, que definí les funcions que li corresponien el 1207 i el 1295 Però, de fet, l’origen és, a l’inici del segle X, el Parlement de Normandie o Échiquier de Rouen I se suposa que la invasió normanda d’Anglaterra, el 1066, dugué aquesta institució a les illes Britàniques El primer parlamentarisme Així, el mot anglès parliament es considera derivat del francès parlement , paraula que procedeix…
La custòdia de la catedral de Barcelona
Art gòtic
Custòdia de la seu de Barcelona Barcelona, vers 1370-1400, un ostensori turriforme des de fa segles inclosa en un conjunt format pel mateix ostensori, la cadira on descansa i diverses corones i joies que l’acompanyaven fins fa poc i que han estat traslladades al Museu de la Catedral ©RManent L’ostensori en forma d’edifici gòtic que forma part del Tresor de la catedral de Barcelona pertany a un grup tipològic ben definit que té el seu origen funcional en les processons eucarístiques instaurades vers els darrers decennis del segle XIII per l’Església cristiana com a complement de la festivitat…
Territoris, pintors i tallers
Art gòtic
La pintura en l’edat de l’angoixa Taula de la Mare de Déu amb el Nen i àngels procedent de l’església parroquial de Bellcaire d’Urgell Noguera Pere Garcia de Benavarri va signar al peu del tron de Maria, en una cartella que també incloïa la data, avui esborrada La seva datació fluctua entre el 1450 i el 1470 © Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà El dissabte 17 d’octubre de 1472, després de les reunions preparatòries de la capitulació de la ciutat, Joan II entrà triomfant a Barcelona El Manual de novells ardits , extremadament estricte i parc en notícies al llarg…
Les cases fortes
Art gòtic
Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres , fortitudines i fins castra , bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat Més tard, sobretot en època del gòtic, prevaldrà el nom de domus i en algun cas el d’“estai” o “stadi”, amb el sentit de…
Reforma

Mapa de la Reforma
© fototeca.cat
Període de la història del cristianisme occidental que, iniciat al segle XV, perdurà fins al XVII i que és a l’origen de les Esglésies protestants (protestantisme) d’una una banda i de la Contrareforma de l’altra.
D’una manera gràfica i simplificadora, es considera que la Reforma té com a data d’inici el 31 d’octubre de 1517, en què suposadament el monjo Martí Luter va fer públiques les anomenades 95 tesis de Wittenberg clavant-les a la porta de l’església de la universitat d’aquesta ciutat, fet que segons molts estudiosos probablement no tingué lloc En aquest document, concebut com una crítica a l’Església catòlica, codificà dos postulats bàsics que es convertiren en l’eix del moviment d’una banda, que la Bíblia és l’autoritat religiosa primordial i que la salvació és només assolible però no…
Pintura al servei de la República
Durant els anys de la Segona República espanyola 1931-39 i de l’establiment de la Generalitat de Catalunya, ambdós governs amb un fort suport popular, es va produir un viu debat sobre la direcció que havia de seguir l’art a Catalunya progressistes contra reaccionaris, Realisme contra noves avantguardes, funcionalisme universal o pròpiament mediterrani Per altra banda, el 26 d’octubre de 1932, Josep Dalmau havia inaugurat una exposició d’Art Francès d’Avantguarda amb pintures de Braque, Picasso, Gris, Léger, Lhote, Marquet, Lipchitz o Miró Dels anys 1936 al 1939, malgrat les urgències…
La Segona Germania
La Segona Germania 1693 La Segona Germania constituí, sens dubte, la revolta purament antisenyorial més gran que tingué lloc a l’antic Regne de València Va ser una revolta centrada al quarter de la Marina i les Muntanyes, comarca a cavall de les actuals províncies d’Alacant i València, encara que de les inquietuds que alimentaren la insurrecció, en participaren altres localitats valencianes Una revolta a la qual prestaren molt poca atenció tant els autors propers als fets com la historiografia posterior, fins que Adolf Salvà i Ballester, el 1941, i Francesc de Paula Momblanch i Gonzálvez, el…
El món funerari
Necròpoli del turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar, 250-180 aC RM En els darrers anys els estudis del món funerari han pres un nou gir amb la popularització del que s'anomena arqueologia funerària o arqueologia de la mort Es tracta d'una disciplina que intenta aproximar-se a la definició social d'aquells qui practiquen uns determinats usos funeraris partint de la idea que aquests responen a la qualitat social del difunt i el fan accedir, en paraules de Vernant, a una nova condició d'existència social, a un estat positiu estable l'estatut de la mort, que l'inscriu en el centre de la vida comuna…
El Palau Reial Major de Barcelona
Art gòtic
Rajola encarregada el 1402 a Paterna pel rei Martí l’Humà per al palau barceloní RManent La presència d’un palau comtal a Barcelona consta explícitament des de l’any 924 El seu emplaçament devia coincidir amb el posterior del bloc del Tinell, cap a l’extrem de tramuntana de la ciutat romanocomtal, lloc que des del baix imperi acollia els principals equipaments del poder religiós i, segurament, també civil Concretament, a sota del Tinell hi ha els vestigis d’un complex d’edificis monumentals alçats en època visigòtica, alguna part dels quals devia ser estatge del comte d’ençà de l’ocupació…