Resultats de la cerca
Es mostren 3879 resultats
Castell de Montesquiu (Pujalt)
Art romànic
Situació Fragment del mur nord d’una antiga sala, gairebé l’únic element que resta del conjunt ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Montesquiu són situades dalt d’un turó, prop de l’Astor, des d’on són perfectament visibles, a la banda sud-occidental del terme, a frec dels límits comarcals Mapa 34-14361 Situació 31TCG695171 Hom hi arriba des de Pujalt per una pista que passa per l’Astor Poc abans d’arribar-hi uns 900 m, a mà dreta, s’inicia un camí carreter que mena a una cabana, des d’on, a peu, a través d’uns camps, s’arriba al turó on s’erigia el castell FJM-AMB Història Les…
Sant Pere de Jorba
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Jorba Inicialment tingué funcions parroquials i les ha mantingut fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona per donació dels seus senyors El lloc de Jorba es documenta per primera vegada l’any 960, data en què el comte Borrell donà al bisbe de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Jorba ipsa lorba L’església apareix esmentada amb la seva advocació a partir de l’any 1065, que es jurà el testament d’una dona anomenada Ermengarda, la qual donà a Sant Miquel i a Sant Pere…
Sant Pere del castell de Calaf
Art romànic
Aquesta església es trobava en el cim on s’alçava el castell de Calaf Durant molts segles exercí les funcions de parròquia del terme, fins que aquestes passaren a l’església del priorat de Sant Jaume Depengué de la canònica de Cardona a través del seu priorat de Calaf Les primeres notícies que parlen de l’existència d’una església al castell de Calaf són de l’any 1038, data en la qual un tribunal que havia de jutjar el conflicte que enfrontava el bisbe Oliba de Vic i el vescomte Folc de Cardona pel castell de Calaf es reuní en aquest mateix castell prop de l’església Ja amb l’advocació de…
Casa forta de la Campanera (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Casa forta o mas fortificat que fou una possessió dels castlans majors del castell de Selma i que més tard passà als templers i als hospitalers ECSA - J Bolòs Construcció situada damunt d’una petita elevació, entre uns camps i una riera, a l’est del castell de Selma Mapa 34-16418 Situació 31TCF726812 Si seguim la pista que va des del Pla de Manlleu fins a Selma, veurem, a una mica més de 2 km d’aquest poble, la casa mig enrunada de la Campanera, a la dreta del camí, a l’altra banda d’uns camps, ara plantats de vinyes JBM Història Aquesta casa forta o mas fortificat fou en un primer…
La XXXII Copa Amèrica. 2007
Els Jocs Olímpics d’Hivern i d’Estiu, els Campionats Mundials de futbol i la Copa Amèrica de vela són les tres competicions esportives que, a desgrat de les grans diferències de concepte i de format que presenten, han assolit els impactes mediàtics més grans sobre la població mundial Totes tres tenen una llarga història La XXXII Copa Amèrica La competició de vela que molt aviat es va dir America’s Cup Challenge va començar el 1851, però no a Amèrica, sinó a l’illa de Wright, al Regne Unit I va utilitzar com a base el port de la ciutat de Cowles Com que la va guanyar un equip nord-americà, la…
Alimentació de l’infant a partir dels sis mesos
En arribar als sis mesos d’edat l’infant ja pot anar prenent cada dia un puré de fruita i unes farinetes de cereals, a més de tres preses de llet A partir d’aquesta edat ja podrà prendre altres tipus d’aliments Així, una de les preses de llet pot ésser substituïda per un puré de verdura El puré es pot basar inicialment en patates i pastanagues, i de manera progressiva s’hi poden anar afegint d’altres verdures, com les mongetes tendres o els porros A aquesta edat cal evitar la verdura que pugui causar molts gasos, com la col, el bròquil o les bledes Per a conservar al màxim les…
Els bolquers del nadó
Una part de l’equipament del nadó que s’ha d’escollir amb més cura són els bolquers i els sistemes d’afermar-los Per a evitar la irritació de la pell per les substàncies contingudes a l’orina i les deposicions, i perquè l’infant estigui còmode, s’han d’emprar els bolquers adequats Uns bons bolquers han d’absorbir bé l’orina per a prevenir la irritació que la humitat pot produir en la pell que l’orina passi a l’exterior i mulli el llit o la persona que agafi l’infant és secundari A l’hora de triar els bolquers cal parar esment que siguin d’un material absorbent, que es puguin canviar…
Les primeres mamades del nadó
La millor manera de reforçar la relació entre mare i fill és la lactància materna Els preparats de què avui disposem per a la lactància artificial poden aportar un nodriment similar al de la materna, per bé que no de la mateixa qualitat Tanmateix, el càlid contacte que sent l’infant en xuclar el pit matern i les emocions que sent la dona en aquest moment no els pot substituir l’alimentació amb biberó Per això, és molt convenient practicar la lactància materna, com a mínim durant els primers dies Més endavant es podrà plantejar l’alternativa de la lactància artificial, ja sigui per raons…
Degeneració hèpato-lenticular de Wilson
Patologia humana
L’anomenada degeneració hèpato-lenticular de Wilson és una malaltia hereditària que es caracteritza per una acumulació de coure en diversos òrgans del cos, especialment en el fetge i el cervell L’acumulació de coure en el cervell provoca trastorns del moviment i la postura i una deterioració progressiva de les facultats intellectuals La malaltia és deguda a una alteració genètica que provoca una fallada en la síntesi de ceruloplasmina , una substància que transporta el coure en la sang La manca de ceruloplasmina provoca que el coure es trobi lliure en una quantitat excessiva i s’acumula en…
cartoixà | cartoixana

Les cartoixes dels Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde contemplatiu fundat per sant Bru el 1084 a Chartreuse, diòcesi de Grenoble.
El nucli primitiu fou un grup de cabanes bastides entorn d’una capella Malgrat la posterior construcció d’un monestir, el cenobi conservà l’estructura de celles individuals i independents, prototip de totes les cartoixes posteriors A partir de la fundació 1091 d’una nova cartoixa a la Torre, Calàbria, l’orde es difongué considerablement i arribà a tenir 282 comunitats Sant Bru no dictà cap regla El cinquè prior de Chartreuse, Guigo, compilà 1128 les Consuetudines , que reberen successives aprovacions i modificacions amb les Additiones 1259 de Basili, els Nova Statuta 1368 de Rainaldi i la…