La millor manera de reforçar la relació entre mare i fill és la lactància materna. Els preparats de què avui disposem per a la lactància artificial poden aportar un nodriment similar al de la materna, per bé que no de la mateixa qualitat. Tanmateix, el càlid contacte que sent l’infant en xuclar el pit matern i les emocions que sent la dona en aquest moment no els pot substituir l’alimentació amb biberó. Per això, és molt convenient practicar la lactància materna, com a mínim durant els primers dies. Més endavant es podrà plantejar l’alternativa de la lactància artificial, ja sigui per raons personals o perquè aquella sigui ineficaç, a causa d’algun trastorn.
Les primeres mamades s’han de fer com més aviat millor, per a facilitar l’establiment del vincle afectiu i afavorir els mecanismes per a un alletament eficaç. El moment de la primera mamada pot variar, segons el temps que trigui la dona a recuperar-se del part, que pot ésser més llarg si se li ha aplicat anestèsia general. En tot cas, és convenient que no es retardi més de 12 hores després del naixement.
Tal com s’explica en un altre article, el nadó té des del naixement el reflex de succió, que l’indueix a agafar-se instintivament al pit de la mare. És probable que en les primeres mamades l’infant obtingui molt poques o cap secreció. Això no obstant, aquestes mamades són molt positives, perquè estimulen la producció de llet i mantenen en l’infant el reflex de succió. D’altra banda, si per algun motiu s’endarrereixen les primeres mamades, el procés de la producció de la llet pot alterar-se, i és possible que després la lactància materna no sigui eficaç. A més, si inicialment s’acostuma el nadó a la lactància artificial, és possible que després rebutgi el pit matern, ja que l’esforç que ha de fer per a obtenir llet del pit és superior al que es necessita per a buidar una tetina de goma.
La substància que s’obté amb les primeres mamades no és encara llet, sinó el calostre, format per les glàndules mamàries d’ençà del final de l’embaràs. La substància té un alt poder nutritiu —conté abundants proteïnes— i una elevada proporció d’anticossos elaborats per l’organisme matern, que conferiran al nadó la capacitat de defensar-se de diverses infeccions fins que el seu organisme elabori els mateixos anticossos. Cap al segon o tercer dia després del part, s’inicia la pujada de la llet, que assolirà el màxim cap a la segona setmana si la succió de l’infant n’estimula suficientment la secreció. A partir d’aleshores, les glàndules mamàries ja produiran llet durant tot el temps que es vulgui mantenir la lactància materna.
Els dies d’estança al centre sanitari són els més adequats perquè la dona pugui aprendre bé la tècnica de la lactància, ja que disposa de l’ajuda del personal sanitari. Perquè l’alletament s’hi estableixi de manera eficaç, és important que la dona pugui estar tranquil·la; per això, durant les mamades convé que a l’habitació només hi hagi els pares i el nadó.