Resultats de la cerca
Es mostren 2570 resultats
Epistaxi (hemorràgia nasal)
Patologia humana
Definició És anomenada epistaxi , rinorràgia o hemorràgia nasal la pèrdua de sang a la mucosa de les fosses nasals que normalment s’exterioritza pels orificis nasals i sol aturar-se al cap de pocs minuts, per bé que en alguns casos pot ésser abundant i prolongada Causes Les hemorràgies nasals es produeixen quan s’esquinça algun dels vasos sanguinis que irriguen la mucosa nasal De fet, les hemorràgies nasals són molt comunes, ja que en aquesta zona es localitzen un gran nombre de vasos sanguinis en un nivell relativament superficial, de manera que es troben molt exposats a les agressions…
Hidrocefàlia
Patologia humana
Definició La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi a les cavitats ventriculars encefàliques, la qual cosa produeix un increment de la pressió dins el crani i una compressió de les estructures encefàliques capaços d’originar diverses alteracions neurològiques En els infants més petits, provoca un augment de la grandària del crani Causes i tipus El líquid cèfalo-raquidi LCR és un líquid que ocupa l’interior dels ventricles encefàlics i l’espai comprès entre les meninges, les membranes que envolten l’encèfal i la medulla espinal La funció del LCR és d’…
Desviació de la columna vertebral
Patologia humana
Definició Són considerades desviacions de la columna vertebral les diverses alteracions que normalment afecten aquesta estructura, anomenades escoliosi, cifosi i lordosi Anatomia La columna vertebral constitueix l’eix de l’esquelet D’una banda, s’uneix al cap i, de l’altra, als ossos de les espatlles i la pelvis, que enllacen amb els altres membres La seva funció és de permetre el moviment del tronc i alhora garantir l’equilibri corporal A més, protegeix la medulla espinal localitzada al seu interior Es tracta d’una estructura molt complexa formada per una sèrie d’ossos, les…
Obituari 2014
Relació de personatges que han traspassat l'any 2014 Algunes de les biografies disposen d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Claudio Abbado Milà, 26 de juny de 1933 – Bolonya, 20 de gener de 2014 Director d’orquestra italià Claudio Abbado © Orquestra de Sinfónica de Venezuela Montserrat Abelló i Soler Tarragona, Tarragonès, 1 de febrer de 1918 – Barcelona, Barcelonès, 9 de setembre de 2014 Poeta i traductora Josep Maria Andreu i Forns Barcelona, Barcelonès, 27 de novembre de 1920 – Barcelona, Barcelonès, 21 de març de 2014 Gonzalo Anes y Álvarez de Castrillón…
Folklore i cultura popular 2018
Folklore
Al llarg del 2018 es va mantenir a Catalunya l'excepcionalitat del 2017 i, com ja és costum, el món de la cultura popular va respondre de manera solidària i reivindicativa sempre que en va tenir ocasió El suport dels grups que configuren la riquesa del folklore del país es va fer palès a les presons on estaven empresonats alguns dels líders polítics catalans, especialment a Lledoners, i en tots els actes de protesta que es van organitzar, inclosa la diada de l'Onze de Setembre Val a dir que els llaços grocs, símbol de la lluita per la llibertat dels presos polítics, van lluir a la solapa de…
Sant Julià del Mont (Santa Pau)
Art romànic
Situació Ja al límit amb Sant Joan les Fonts, a l’extrem septentrional del terme i al cim de la serra que porta el seu nom, a 903 m d’altitud, s’aixequen les ruïnes d’aquesta església Mapa 257M781 Situació 31TDG652694 Des de Santa Pau, a la carretera de Banyoles a Olot per Mieres, surt una carretera de carros en direcció a tramuntana, deixant a banda i banda altres carreteres sense deixar aquesta direcció, hom arriba en un quart a l’última masia, Bellapart, la qual queda sota el coll de Boixedes hom hi pot anar amb qualsevol vehicle De la masia al coll de Boixedes, tirant llarg, hi ha una…
L’escultura arquitectònica d’època preromànica
Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…
La promoció social
La vida pública Possibilitats de promoció social A la zona objecte d'estudi, la promoció social no va ser diferent de la del conjunt de les zones més romanitzades de l'Imperi Romà, i la variació de la seva estructura es va produir, per tant, més per evolució cronològica que per condicionaments locals La promoció social entre les diverses classes fou un fet que es va produir des d'època republicana en territori itàlic, si bé va arribar molt més tardanament a l'àmbit provincial, que té clars indicis d'aquest fenomen en època de Cèsar i una progressiva generalització a partir d'August L'escalada…
La vila de Reus
Art gòtic
La fundació i el seu desenvolupament Vista aèria del nucli antic de Reus, envoltat pels ravals seguint el perímetre de les muralles, actualment desaparegudes ECSA – JTodó Durant els primers temps, la vila anomenada Reddis fou objecte de diverses transaccions entre el príncep Robert d’Aguiló i l’Església de Tarragona 1129 i 1154 i entre l’arquebisbe i el capítol tarragoní 1159, i revertí finalment a favor de la cambreria, dignitat canongial creada a la dècada del 1170 Tot i això, la senyoria directa romangué en possessió de l’arquebisbe, el qual, ja el 1154, infeudà el domini a favor de…
El massís del Canigó com a exemple de la geologia herciniana
El massís del Canigó és un dels millors exemples, tant per les seves dimensions com per les condicions d’aflorament, dels massissos de gneis que d’una manera esglaonada es troben a la zona axial dels Pirineus centrals i orientals És en aquest massís on l’erosió assoleix els nivells estructuralment més profunds de tots els Pirineus Mapa geològic i secció del massís del Canigó, un dels millors exemples dels doms de gneis que es troben a la zona axial pirinenca La cartografia i la secció reflecteixen l’estructura de dom suau que dibuixen els gneis del Canigó i el seu caràcter laminar entre els…