La fundació i el seu desenvolupament
Vista aèria del nucli antic de Reus, envoltat pels ravals seguint el perímetre de les muralles, actualment desaparegudes.
ECSA – J.Todó
Durant els primers temps, la vila anomenada Reddis fou objecte de diverses transaccions entre el príncep Robert d’Aguiló i l’Església de Tarragona (1129 i 1154) i entre l’arquebisbe i el capítol tarragoní (1159), i revertí finalment a favor de la cambreria, dignitat canongial creada a la dècada del 1170. Tot i això, la senyoria directa romangué en possessió de l’arquebisbe, el qual, ja el 1154, infeudà el domini a favor de Bertran de Castellet, que esdevingué el primer castlà de la vila. Aquesta va rebre dues cartes de poblament: la del castlà Bernat de Bell-lloc (1183) i la del cambrer Joan de Santboi (1186). El règim senyorial acabà de perfilar-se el 1203, any en què el domini directe de la vila es traspassà a la cambreria, salvant els drets eminents de l’Església de Tarragona. La senyoria es repartí entre el cambrer (una tercera part) i el castlà (dues terceres parts), com a feudatari de l’anterior. Durant el període de consenyoria hi hagué dos batlles (nomenats, respectivament, pel cambrer i pel castlà) i, així mateix, dos castells. La castlania pertangué als Bell-lloc fins el 1324, i el 1349 fou adquirida per Bernat d’Olzinelles, tresorer del rei, que l’acabà traspassant al seu fill Joan. L’any 1397 es produí la unificació de les dues senyories: la castlania fou posada a l’encant –a causa dels deutes que tenia el donzell Joan d’Olzinelles– i comprada pel cambrer Pere de Luna (Benet XIII).
La parròquia ja era en funcionament a la dècada del 1150. El rector s’encarregava de proveir l’escrivania comuna amb clergues escrivans, que, a partir del 1275, apareixen intitulats com a notaris públics. El 1326 s’erigí el priorat, cosa que suposà l’establiment d’una comunitat de preveres, inicialment integrada per vuit religiosos, a més del prior.
Plànol de la vila de Reus, aixecat el 1631, amb la muralla i les torres construïdes entre el 1374 i l’inici del segle XV.
MCSVR – E.Pedrola
Ja en un document del 1228 s’esmenten dos prohoms com a representants de la Universitat de Reus. L’actuació dels jurats, en nombre de tres, és documentada des del final del segle XIII. El Consell General solia aplegar-se a la Plaça o al pati del Castell; el Consell més reduït (o Consell Especial) es devia fer dins l’església o l’hospital, almenys fins a la darreria del segle XIV, època en què ja existia una casa del Consell, situada a la Plaça. Fins el 1485, que s’introduí el sistema insaculatori, es desconeixen els criteris d’elecció dels càrrecs municipals. Els consells celebrats al segle XV aplegaven una trentena de consellers, potser deu de cada mà. Al capdavant de les finances hi havia el comuner (clavari, a partir del 1429), si bé la problemàtica de l’endeutament justificà la institució d’una segona clavaria destinada a amortitzar les pensions dels censals.
Al final del segle XIII, Reus apareix actuant conjuntament amb altres viles del Camp, origen de la Comuna. Reus passava per ser una de les viles més actives dins aquest organisme. Alguns dels conflictes sostinguts entre la mitra i la cambreria derivaren en fets violents, com el 1248 i sobretot el 1349, en què la vila fou assaltada per la host tarragonina. L’any 1389 hi ha registrades queixes de la mà menor sobre les obres de les muralles i el seu finançament. Com passà arreu, el 1391 es produí l’assalt al call, fet que en comportà la desaparició. Les bandositats també hi foren presents durant la primera meitat del segle XV. A l’inici de la guerra civil catalana, Reus, com altres viles del Camp, es posà a favor de la Diputació del General i la host reusenca prengué part en la batalla de Santa Coloma (1462). Per la mateixa època s’iniciaren les emissions de moneda local dita senyals.
Dins el terme de Reus sorgiren dos petits nuclis (Castellvell i Almoster), que el 1207 foren repartits entre el cambrer i el castlà en les mateixes proporcions que la resta del terme. Almoster configurava una quadra i, com a tal, tenia un castlà propi. Els habitants d’aquests dos llocs eren inclosos en les estimes de la vila. Les relacions amb aquestes dues poblacions esdevingueren algun cop conflictives, tant per raons fiscals com –en el cas d’Almoster– per qüestions relacionades amb l’aigua conduïda des d’aquell indret per a abastir el regadiu reusenc (concòrdies del 1459 i el 1480).
Reus. (en marró) 1 castell del Cambrer; 2 hospital de Sant Joan; 3 torre de Mascardell (baluard, segle XV); 4 les Barreres; (en negre) 1 la Plaça o plaça de la Vila (plaça de Baix, segle XV); 2 vall de na Ruqueta (actual carrer de Vallderoquetes).
J. Morelló
En el trànsit al segle XIV, Reus havia esdevingut bastant populosa, fins a assolir al voltant de 500 focs, segons el recompte efectuat el 1339 entre els pobles de la Comuna. La Pesta Negra hi causà multitud de morts, segons es declara onze anys després. En relació amb el 1339, els fogatjaments de la segona meitat del segle XIV mostren una davallada d’entre 1/3 i 1/4 del nombre de focs: 337 (el 1358) –sense comptar els focs miserables–, 335 (en 1359-65) i 356 (el 1378), i una clara davallada el 1414, quan només s’hi comptabilitzaven 269 focs. El fogatjament de 1496-97 palesa una represa (335 focs, exclosos militars i eclesiàstics), que hom pot atribuir al factor de la immigració.
Es coneix l’assentament d’algunes famílies jueves, si bé tal comunitat degué ser reduïda perquè no arribà a tenir la categoria d’aljama. Després del 1391 hi restaren pocs jueus, alguns dels quals esdevingueren conversos. A banda, es té constància d’alguns donzells domiciliats a la vila, titulars de senyories situades al Camp, com els Riudecols, senyors d’aquest lloc, o els Barberà del Brugar.
Segons els càlculs del 1445, en què es comptabilitzen més de 300 parcel·les, es pot establir la següent distribució de conreus (a partir dels valors d’estimació): el 35% de camps de cereals, el 22% d’horts, el 14% de vinya i el 6% d’oliveres, a banda de cultius associats o d’altra mena. La majoria dels horts eren al sector de la Font, entre el portal del mateix nom i el torrent de la Vila (actual Riera Miró). Cap a altres zones es redistribuïa l’aigua del rec d’Almoster, que desguassava a la bassa del Pedró (actual plaça del Pintor Fortuny), ja documentada al final del segle XIII. A la segona meitat del XV es començaren a fer noves extraccions d’aigua prop d’Almoster, cosa que possibilità l’expansió del regadiu. La importància de la ramaderia devia ser menor; qui més qui menys posseïa terres, però només el 19% dels veïns declarava tenir corrals (1445). Les ordinacions locals posen especial èmfasi en els danys que el bestiar produïa en els cultius.
Segons els indicis d’E. Gort, ja des del principi del segle XIV hi havia configurades algunes associacions d’oficis, concretament les dels ferrers, sabaters i teixidors, que a mitjan segle següent aplegaven la majoria de persones d’ofici. Per sectors, el més destacat era el tèxtil, seguit del metall, del cuir i de la construcció. Al final del quatre-cents s’observa una major diversificació i especialització d’oficis menestrals. D’aquesta època daten les primeres ordinacions de caràcter gremial, en les quals apareixen associats els assaonadors i els blanquers amb els sabaters.
Reus tingué un mercat setmanal arran de la concessió atorgada per Jaume II (1310). Aquest privilegi, precedit d’un plet amb els veguers de Tarragona per la prohibició de celebrar mercat, no feia sinó ratificar una pràctica preexistent. El mercat s’instal·lava el dilluns a la Plaça, però amb el temps també es va fer a l’anomenat Mercadal, vora el castell del Castlà. El segon pas fou dotar-se d’una fira quinzenal, per Sant Jaume (segona quinzena de juliol), arran de sengles privilegis obtinguts de l’arquebisbe Arnau Sescomes i de Pere III (1343). Els mercaders locals es beneficiaren del comerç vehiculat a través del port de Salou, situat a uns 8 km de la vila.
La configuració urbanística
En relació amb la situació de l’església i dels castells del Cambrer i del Castlà, la vila primitiva es projectà sobretot cap a ponent. La configuració urbana d’aquest sector revela una trama bastant regular, a partir de diversos carrers disposats perpendicularment al Carrer Major (d’orientació NW-SE), que desembocava a la Plaça (zona de les Pescateries). Devers el 1240 ja es fa esment d’una vila nova extramurs, al nord-est de la vila vella. L’hospital, documentat per primer cop el 1244, s’erigí cap a llevant, vora el camí que menava a la Selva i a Valls.
El nou recinte emmurallat del segle XIV, configurador de l’actual tomb de ravals, passà a englobar l’esmentada vila nova, com també l’hospital. Aquestes obres, iniciades el 1374, van quedar enllestides al principi del segle XV. Pel que sembla, constava de vint-i-set torres (totes de planta quadrada, excepte la torre cilíndrica de Monterols, a l’angle oest, potser preexistent a la muralla del tres-cents) i de tres portals: el de la Font, a la banda de migjorn (vers Tarragona), el de Monterols, al nord (vers les Muntanyes de Prades), i el de l’Hospital, a l’est (vers la Selva i Valls). A la dècada del 1470 apareix un Portal Nou i, ja en el trànsit dels segles XV i XVI, coincidint amb un espai intramurs més densificat, s’hi obriren dos portals més: el de Santa Anna i el de Jesús. Amb posterioritat a la desaparició de la castlania, el cambrer, ja com a únic senyor, disposà la demolició del castell del Castlà, cosa que deixà disponible un espai molt més gran per al Mercadal, origen de la plaça del mateix nom. Durant la guerra civil catalana, l’arquebisbe Pere d’Urrea manà construir un baluard –de tàpia– a l’angle sud-oest de la vila.
L’escut de Reus en una clau de volta del campanar de l’església prioral de Sant Pere (segle XVI).
AT – G.Serra
La primitiva església romànica es mantingué en servei durant tota l’època medieval; l’advocació inicial de Santa Maria es canvià –potser ja abans del 1300– per la de sant Pere. Hom té esment d’algunes obres realitzades en 1415-21, anys en què s’emprengué la reconstrucció d’una volta. Al principi del segle XVI s’inicià l’aixecament d’un nou temple, l’actual (d’estil encara gòtic), en la construcció del qual s’utilitzà el vell com a bastida. El cementiri es mantingué al costat mateix de l’església, fins que es traslladà –en el trànsit dels segles XV i XVI– a un altre emplaçament pròxim (actual carrer del Fossar Vell). Durant els anys immediatament posteriors al 1348 es creà un cementiri d’empestats, extramurs. A tocar de l’hospital de Sant Joan, el 1314 es dugué a terme una ampliació de l’edifici mitjançant la compra de tres cases que hi confrontaven. L’espai intern era distribuït en diverses estances per als malalts, cuina, celler, pati i capella amb porxo a l’entrada. Reus no tingué cap convent fins a l’establiment dels franciscans (1488).
Els serveis de la vila reflectien la dualitat senyorial: hi havia el forn i la carnisseria del Cambrer, situats a la Plaça, i el forn i la carnisseria del Castlà, prop del castell corresponent (zona del Mercadal). Abans de la pesta del 1348, arribaren a funcionar quatre forns de pa. Segons les dades de les estimacions del 1445, hi havia dotze obradors –la meitat eren molins d’oli–, dues adoberies, una saboneria, una botiga i dos forns teulers; de corrals, se’n comptabilitzen una setantena. Les adoberies eren instal·lades al sector de la Font, tant per la proximitat de l’aigua com per raons de salubritat. No consta l’existència de molins fariners dins el terme, cosa que fa pensar que els vilatans havien d’anar a moldre en altres llocs.
En alguns sectors s’han localitzat restes de fonaments de la muralla del tres-cents, com la peculiar torre cantonera de Monterols esmentada més amunt. Amb tot, fins ara la troballa més important ha estat l’obtinguda de les excavacions de la zona del Pallol (2000-01), on es van posar al descobert 55 m dels fonaments de la muralla i dues torres, una de les quals pertanyent al portal de l’Hospital. L’any 1961 s’havien localitzat algunes restes del baluard del segle XV. Del castell del Cambrer només queda una part: es tracta de l’edifici rehabilitat com a seu de l’Arxiu Comarcal i Municipal, on es conserven alguns arcs de diafragma, tant a la planta baixa com al primer pis.
La trama urbana medieval ha experimentat importants transformacions a partir de les actuacions urbanístiques de temps contemporanis, des de la remodelació (segle XIX) del mercat de les Pescateries, on es localitzava la Plaça, fins als actuals plans de reforma del nucli antic. La toponímia urbana ha mantingut alguns dels noms més antics; el carreró dels Jueus, per exemple, assenyala la zona de localització del call. La distribució del regadiu al voltant de la vila és a l’origen de posteriors vies urbanes, com el carrer anomenat dels Recs. Als afores (barranc de Calderons) es conserva un pont –força refet– de l’antic rec d’Almoster.
Bibliografia consultada
Bofarull, 1845-56; Vilaseca, 1958; Guix, 1963; Vilaseca, 1976; Anguera, Gort, Mèlich, 1980; Gort, 1980 i 1984; Gort – Aragonès, 1987; Gort – Gort, 1987; Gort, 1989a; Morelló, 1992, 2000 i 2001; Flores, 2002; Gort, 2003; Morelló, 2003.