Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant amb l’absis A Bastardes Aquesta església, avui abandonada, es troba a les últimes estribacions de la serralada de Picancel, entre Vilada i la Vall de la Portella, al cim d’un collet Vora l’església i vers ponent hi ha la casa de Canals Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 10,9 — y 62,9 31 TDG 109629 Hom hi pot anar per diferents llocs, però el camí més curt és el següent Per la carretera de Manresa a Berga, passat Gironella, justament al…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de ponent, justament molt reformat el segle XVII J Pons Sant Esteve de Comià, o de Roma, és una església situada a un extrem del municipi de Borredà, formant un apèndix cap a llevant, en contacte amb Osona, a la part alta de la vall de la riera de Merlès, i molt a prop de l’antic camí que ressegueix aquesta riera a l’indret del pont de Roma Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 21,7 — y 65,1 31 TDG 217651 S’…

Situació Façana de ponent d’una església que presenta molts interrogants sobre la seva autenticitat romànica R Viladés L’església de Sant Benet de Vilaplana, dita ara de Casamitjana, es troba vora el mas d’aquest nom, vers la part de migjorn de Borredà i al nord-oest de la riera de Merlès, de la qual és un bon xic apartada El seu entorn és ple d’alzines i pins, bé que l’església és avui al costat d’un camp sense conrear Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 17,2 — y 62,7 31 TDG 172627 Per…

Situació Un detall de la roca amb algun dels grafits F Junyent-A Mazcuñan A la sortida de Moià per la carretera de l’Estany hi ha, a mà dreta, el camí que condueix a la masia de Passarell Des de la casa cal continuar a peu per arribar al camí que passa per un nivell superior enfilant-se per la muntanya Els gravats són situats en un pany de paret rocallosa que s’aixeca a mà esquerra de la via després d’haver caminat uns 300 m Long 2°06’01” - Lat 41°49’40” Grafits Dibuix amb els gravats que apareixen a la roca Hem distingit pel color els gravats pertanyents a èpoques diferents A Casanovas La…

Situació Aquestes ruïnes, també conegudes com Mas del Renego, són emplaçades al fons o a la capçalera de la vall de l’Alzeda Aquesta vall, drenada per la riera dels Ginjolers, que desemboca al bell mig de la població de Roses, és arrecerada del mar, però molt propera, al nord-est de l’esmentada vila La construcció té una posició una mica enlairada, al cim d’un serrat, sobre les terres planeres del centre de la petita vall El nom de mas del Renego, probablement és originat en un malnom d’implantació moderna Mapa 259M781 Situació 31TEG172802 Per arribar-hi cal agafar el camí que porta al mas de…

Situació Interior de la nau de l’església des de llevant Hom hi pot observar la volta apuntada que cobreix l’edifici M Anglada Aquesta església es troba aturonada al costat esquerre de la riera de Sora, sobre la nova carretera, prop del mas Sant Joan, antic mas del Noguer Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 32,1 —y 63,8 31 tdg 321638 Sant Joan del Noguer és a uns 15 m del punt quilomètric 2,1 de la carretera BV4655, que va des de la general N152 al poble de Sora El trencall es troba uns…

L’orde de Sant Joan de Jerusalem podria haver tingut casa a Barcelona a mitjan segle XII Amb tot, la manca de documentació no permet afirmar-ho Sembla que la “casa” de Barcelona només era una institució sobre el paper per administrar unes propietats del Vallès L’únic document del segle XII que evidencia una activitat important a la ciutat per part dels hospitalers fa referència a una sèquia del Llobregat que el rei, el 1198, volia prolongar fins a Montjuïc Els hospitalers la van fer í n’explotaren els molins a canvi de donar al rei la quarta part dels rèdits A partir d’aleshores es registra…

El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…

Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o a comtat de Barcelona, ja a partir del segle X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura Al segle XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa Maria del Mar, Sant Julià de Montjuïc,…

Fou creat el 1947 amb el nom de premi Joanot Martorell , i l’any 1960 canvià el nom per l’actual El premi fou lliurat durant la Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024, i l’obra guanyadora es publica l’any següent Entre el 1982 i el 2017, Fundació Enciclopèdia Catalana  copatrocinà la concessió del guardó Del 2002 al 2017 Edicions Proa tingué en exclusiva la publicació de la novella guanyadora, i del 2018 al 2020 la publicació passà al  Grup Enciclopèdia Catalana El 2021 Edicions Proa recuperà de nou l’edició de les novelles guardonades El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria…