Resultats de la cerca
Es mostren 16665 resultats
Santa Margarida d’Ardola (Tavèrnoles)
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau i un absis G Orriols A l’extrem oriental del terme municipal de Tavèrnoles, vora el Puigdefar, que a 834 m d’altitud domina sobre la cinglera la vall de Sau, es troben les ruïnes, molt difícils de trobar, de l’església de Santa Margarida d’Ardola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 48,1 —y 45,4 31 tdg 481454 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Vic a Olot per Roda de Ter A pocs quilòmetres de Vic cal agafar la…
Santa Magdalena de Fígols (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-occidental R Viladés La casa Fígols i, per tant, l’església, són en un lloc elevat respecte del seu entorn Poderoses alzines l’envolten per la part de ponent Algunes construccions adossades a la capella destorben la visibilitat de la dita construcció S’hi diu missa un cop l’any Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 93,6 — y 47,1 31 TCG 936471 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Cardona a Montmajor Al quilòmetre 6,700 hi…
Santa Maria de Solanes (Lladurs)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’església amb l’absis, decorat amb faixes llombardes, les quals delimiten grups de tres arcuacions L Prat Santa Maria de Solanes es troba al terme parroquial de Montpolt, a l’extrem nord-occidental del municipi de Lladurs, propera a Pampe i a la vora de la casa Solanes Mapa 291M781 Situació 31TCG660588 Per anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Bassella fins a la gravera que hi ha sota Ceuró, on, a mà dreta de la carretera, hi ha dos camins, dels quals cal seguir el de mà esquerra Des de Solsona fins aquest trencall hi ha 14,800 km…
Santa Creu del Mujal (Navàs)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la porta d’entrada, que constitueix l’element romànic més important que s’ha conservat Té dos arcs de mig punt en degradació i és cobert per una arquivolta, a manera de guardapols F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix el llogarret del Mujal, situat a la riba esquerra de la riera del mateix nom i no gaire lluny del cap del municipi, a l’extrem sud-oriental del terme Long 1°51’17” - Lat 41°53’30” Hom hi va per la carretera de Manresa a Berga Just abans d’arribar a Navàs, hi ha, a mà esquerra, el trencall on s’inicia la carretera que mena al Mujal, que dista uns…
El Puerto de Santa María
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat a la desembocadura del Guadalete i a la badia de Cadis.
Té vidrieries, salines i molins d’oli és port pesquer i d’exportació dels vins de Jerez de la Frontera Fou conquerit temporalment als moros per Ferran III de Castella 1250 i d’una manera definitiva per Alfons X de Castella És el port d’on sortiren moltes de les expedicions de la descoberta americana Conserva el castell de San Marcos s XIII i l’església de Santa María, d’estil gòtic s XIII, amb una façana barroca
Santa Maria de Gardeny (Lleida)
Art romànic
Situació Vista aèria del castell i l'església de Santa Maria, situats al puig de Gardeny ECSA-X Goñi L’església de Santa Maria és situada a la banda de ponent del castell de Gardeny, i s’uneix a aquest mitjançant un edifici corredor annex MLIR Mapa 32-15 388 Situació 31TCG013094 Història L’església de Santa Maria fou la capella de la comanda templera de Gardeny La seva construcció es degué iniciar poc després de la conquesta de Lleida el 1149, quan l’orde del Temple rebé del comte Ramon Berenguer IV el puig i el castell de Gardeny, on hi installaren la…
Santa Llúcia d’Arcavell (Anserall)
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent d’aquesta església, actualment molt malmesa J Tous L’església de Santa Llúcia és a uns 45 minuts a peu des d’Arcavell, en direcció al sud, per l’antic camí de la Seu d’Urgell es troba enmig d’un bosc d’alzines JAA-MLIC Mapa 35-10216 Situació 31TCG752948 Història No es tenen notícies documentals d’aquesta església, tan sols es pot indicar que l’any 1904 era una capella annexa de la parròquia d’Arcavell MLIC Església És un edifici d’una sola nau, probablement cobert amb volta de canó, avui esfondrada, i capçada per un absis semicircular que s’…
Santa Maria de Tercui (Tremp)
Art romànic
Situació Escassos vestigis d’aquest petit temple, embolcallats per una densa vegetació que els envaeix ECSA - J A Adell Les ruïnes de l’església de Santa Maria es troben al cim d’un turó als afores del poble de Tercui, a uns 100 m en direcció a ponent del nucli urbà JAA Mapa 32-11251 Situació 31TCG118723 Història No ens han pervingut referències documentals directes sobre aquesta església L’any 1061 els comtes Ramon V i Valença de Pallars Jussà cediren una partida de terra erma que tenien al puig de Tercui als monjos Guillem i Ponç, amb la condició que hi edifiquessin una església Aquesta…
Santa Maria de Claramunt (Àger)
Art romànic
Les escasses restes d’aquesta església es troben al costat del recinte del castell de Claramunt, situat al cim d’una penya al vessant meridional de la serra del Montsec, prop del poble de Corçà La seva història es confon en bona part amb la de la propera església de Sant Bartomeu de Claramunt La primera referència del lloc i el castell de Claramunt és del 1042 Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda concediren el dit any carta franquesa als senyors de Pedra Exabel i Garoca de tots els alous que posseïen dins el terme del castell d’Àger “ sive et in ipso castro de Clarmont ” El 1048 els…
Santa Fe de Rauric (Llorac)
Art romànic
L’església de Santa Fe és situada dins el petit nucli de Rauric, a la banda sud-oriental del terme L’indret de Rauric és mencionat en la documentació a la segona meitat del segle XII, en el testament de Pere de Queralt, atorgat l’any 1167, poc abans de fer-se monjo de Poblet el testador llegà el castell de Rauric “ kastellum Roderico ” a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem De l’església de Santa Fe, que cal suposar bastida en època romànica, tan sols hi ha la referència que depengué eclesiàsticament, segons el cens del 1787, de la parròquia de Sant Jaume…