Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-occidental.
R. Viladés
La casa Fígols i, per tant, l’església, són en un lloc elevat respecte del seu entorn. Poderoses alzines l’envolten per la part de ponent. Algunes construccions adossades a la capella destorben la visibilitat de la dita construcció. S’hi diu missa un cop l’any. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781: x 93,6 — y 47,1 (31 TCG 936471).
Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Cardona a Montmajor. Al quilòmetre 6,700 hi ha un indicador amb el nom de la casa Fígols. Convé seguir aquesta carretera asfaltada i al cap d’un quilòmetre s’arriba a la masia. L’església és a frec de la casa. Aquí tenen la clau. (RVL)
Història
L’església de Santa Magdalena de Fígols era advocada primerament a sant Sadurní; fou una església dependent, en els seus orígens, del monestir de Ripoll.
Cal pensar que arribà a formar part dels dominis de Ripoll quan els comtes, des de Guifré el Pilós fins al futur abat Oliba, dotaren aquest monestir amb terres per tal de vincular-lo a l’obra repobladora de la Catalunya central, terres situades aleshores a la frontera i de les quals es feia necessària la repoblació i l’organització. L’església i el lloc de Fígols juntament amb altres propietats de Ripoll a la zona, com Gargallà i Sorba, eren punts d’enllaç i de reforç entre els castells de Cardona i de Casserres durant els segles IX i X.
L’església de Sant Sadurní de Fígols s’esmenta, segons les notes del monjo de Ripoll Roc d’Olzinelles, com una donació a Ripoll per part del comte Oliba, l’any 1003, juntament amb altres donacions: L’església de Sant Andreu de Gargallà, i alous al comtat de Berga.
Entre els anys 1312 i 1315 l’església tenia capellà propi i cementiri, però probablement depenia encara de la parroquial de Sant Andreu de Gargallà, car no s’esmenta com a parròquia en la visita de l’any 1312.
El segle XVIII era sufragània de l’església de Gargallà i avui Santa Magdalena de Fígols resta com a capella de la masia del mateix nom. És una sufragània de Gargallà. (RSR)
Església
L’església de Santa Magdalena de Fígols és un edifici de petites dimensions i d’estructura simple. Consta d’una sola nau, coberta amb volta lleugerament apuntada i manca d’absis. El seu esquema recorda el de l’església de Sant Joan Degollat, bé que l’edifici de Santa Magdalena té alguns afegitons que la fan diferent, com és ara les dues peces laterals i l’absis, que fou suprimit. Al punt d’arrencada de la volta aquesta església tampoc no té, com a Sant Joan Degollat, la petita cornisa.
El mur de ponent ha estat coronat per un campanar d’espadanya en el qual s’obren dues finestres cobertes amb un arc de mig punt, fet amb dovelles petites. Aquí és on l’aparell apareix diferent. Aquest aparell ha estat format amb uns blocs gairebé quadrats, ben treballats i disposats a trencajunt.
També al costat de ponent hi ha un porxo que aixopluga la porta d’entrada, la qual fou construïda l’any 1689.
A banda i banda de l’edifici i ja en època moderna, l’any 1709, hi fou feta una reforma per Josep Pujol, la qual comportà l’obertura d’unes capelles laterals i la sagristia.
Actualment l’església és tota enguixada i pintada amb no gaire bon gust. El presbiteri és presidit per un retaule mutilat de factura gòtica. L’edifici és mancat totalment d’ornamentacions.
Aquesta església té un conjunt de característiques que el fan creure força tardà, possiblement del segle XIII. (RVL-JW)
Bibliografia
- Roc d’Olzinelles: Índice de donaciones de condes, reyes y papas existentes en el archivo de Ripoll. Biblioteca de Catalunya, manuscrit 430
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 47