Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Benet d’Aniana
Cristianisme
Abat reformador, d’origen got.
Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord…
Sabran
Llinatge llenguadocià, un dels més importants de Provença, on foren barons d’Ansoís i Belldinar, i comtes d’Ariano, Apici i Àscoli al regne de Nàpols.
Foren també senescals de Provença pels comtes de Tolosa El genearca documentat és Guillem I de Sabran mort després del 1099, que acompanyà el comte Ramon IV de Tolosa a la primera croada El seu fill Guillem II de Sabran mort després del 1158 fou pare de tres fills Guillem de Sabran , que formà la línia dels conestables de Tolosa Rostany i Guerau I Amic Rostany de Sabran fou pare de Ramon I o Raimon de Sabran , senyor de Cailar i el Castellar, que vers el 1178 es casà en primeres noces amb Garsenda de Forcalquier, filla única del comte Guillem VI, que li aportà en dot la senyoria del castell…
Paul Valéry
Paul Valéry (1934)
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Començà publicant els seus primers poemes a la revista La Conque , sota la influència de SMallarmé Però el 1892 decidí de renunciar a la poesia per consagrar-se al “treball sense obres”, únic fruit de la intelligència A la Introduction à la méthode de Léonard de Vinci 1895 analitza els poders de la intelligència humana sobre el món exterior, mentre que en Une soirée avec Monsieur Teste 1896, traduïda per ASusanna el 1980 examina el mateix poder aplicat a la pròpia persona Continuà conciliant una vida de funcionari amb investigacions i reflexions personals, consignades en els seus quaderns,…
Vila i castell de Torregrossa
Art romànic
L’origen de la població sembla que cal situar-lo en època romana Durant la dominació musulmana, la vila i la fortalesa de l’indret tingueren un important paper estratègic, car eren situades als límits del terme de Lleida Després de la conquesta feudal, la població fou atorgada l’any 1172 a Monof, batlle d’Alfons I, juntament amb altres llocs del seu terme Monof regia Torregrossa a títol de funcionari reial, però el domini feudal era de Guillem de Cervera, castlà de Lleida, i romangué en mans dels Cervera —als quals s’havia encomanat la tasca de repoblació de l’indret— fins el 1279, en què…
Juan Pablo Vizcardo y Guzmán
Cristianisme
Agitador polític del Perú.
Fill d’hisendats, el 1761 ingressà al seminari jesuïta de San Bernardo del Cusco, on s’ordenà Arran del decret d’expulsió de Carles III dels jesuïtes del Perú setembre de 1767, es traslladà a Itàlia i, en assabentar-se de la rebellió de Tupac Amaru 1780 es convertí en un decidit partidari de la independència de les colònies americanes Cercà suport per a aquesta causa a la Gran Bretanya i a França, on, vers el 1791 redactà la Carta a los Españoles Americanos , publicada en francès el 1799 i en castellà el 1808, primer document obertament independentista de les colònies americanes…
Sant Jaume de Rifà
Convent
Antiga església i antic convent de donades del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), dependent de la parròquia de Sant Julià del Fou.
La villa de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat 1098, i als segles XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del segle XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular El convent s’extingí vers el 1360 Resta l’antiga capella amb l’absis i els murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del…
Sant Cristòfol de Manresa
Monestir
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de Manresa (Bages), a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.
Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic 1461 El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat El 1836 sobre…
Sant Bartomeu Sesgorgues
Poble
Poble i antiga parròquia rural del municipi de Tavertet (Osona), a l’extrem oriental del terme.
La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l’Esquirol Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església Existia ja el 1072 Originàriament era del terme del Cabrerès més tard formà una quadra civil i s’uní al terme de Tavertet 1840 Vers el 1450 s’uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687 El 1855 recobrà la independència parroquial tenia aleshores 200 h Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l’església L’església és en part romànica s XII, però fou…
Santa Creu de la Serós
Abadia
Antiga abadia de monges benedictines situada prop del poble del mateix nom, a la serra de Sant Joan de la Penya (Aragó), prop de Jaca.
Fou fundada el 992 pel rei Sanç Garcés II i la seva esposa Urraca Les monges hi residiren fins al s XVI, que es traslladaren a Jaca Entre els edificis es conserva l’església, romànica, parròquia del poble, la nau de la qual és de vers la fi del s XI i que s’edificà gràcies a l’important llegat de la comtessa Sança, filla de Ramir I, del 1095 al segle següent fou ampliada amb el creuer, la torre i l’absis La seva portada és còpia de la de ponent de la catedral de Jaca Molts antics elements esculpits i capitells de l’antic claustre es troben dispersos per les cases del poble
Posnània
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, al voltant de la ciutat de Poznań, dins la Gran Polònia.
Acollí des del s XIII una nombrosa immigració alemanya, que contribuí al seu desenvolupament econòmic El segon repartiment de Polònia 1793 l’atribuí a Prússia la política germanitzadora iniciada pel govern de Berlín vers el 1830 s’intensificà en temps de Bismarck i de Bülow i comportà l’adquisició de terres per societats i particulars alemanys i la substitució del polonès per l’alemany a l’ensenyament i a l’administració L’acció solidària de pagesia, classe mitjana urbana, clerecia i noblesa féu fracassar la germanització, alhora que revifava la consciència nacional A la darreria…