Resultats de la cerca
Es mostren 166337 resultats
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Història
Crònica de la qual es conserven diverses redaccions, totes fetes al monestir de Ripoll.
La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ésser escrita entre el 1200 i el 1208, una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18, i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor i que degué ésser escrit en 1270-75 La…
Emanuele Severino
Filosofia
Filòsof italià.
Fou professor ordinari de filosofia de la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà 1950-79, de la Universitat de Venècia 1970-2001, i des del 2005 professor emèrit i director de l’Institut d’Estudis Filosòfics i del departament de filosofia de la mateixa universitat 1970-88 La seva posició filosòfica ha estat anomenada neoparmenidisme, ja que fa una lectura de la història de la metafísica que el porta a afirmar en una de les seves obres més importants, Il parricidio mancato 1985, que el problema plantejat per Parmènides segueix inalterat, i que en el fons Plató no pogué superar les tesis…
Museu d’Art Modern de Barcelona
Museu
Entitat segregada, per motius d’espai, del Museu d’Art de Catalunya que fou inaugurada el 1945 al palau del Parc de la Ciutadella (antic Arsenal).
Amb la normativa de Museus del 1990 de la Generalitat de Catalunya, el museu fou reintegrat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, bé que mantenint l’emplaçament i l’autonomia És format per una collecció extensa i força completa de la pintura i l’escultura catalanes dels s XIX i XX, des dels neoclàssics, com Flaugier i Mayol, fins als contemporanis consagrats, com Gargallo, González, Miró, Dalí i A Tàpies Destaquen les colleccions de pintura realista, amb obres de Martí i Alsina, Vayreda i l’escola d’Olot, Urgell, Simó Gómez, Gimeno, Graner, Baixeras, Roig i Soler, Meifrèn i l’escola de Sitges…
Sant Joan de les Medes (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
La problemàtica de la manca absoluta de dades sobre la història de l’església de Sant Joan de les Medes, que hom exposa en parlar de la veïna església de Sant Julià de les Medes, es veu aquí agreujada pel fet que no resta cap vestigi de la primitiva església romànica de Sant Joan Com en el cas de l’esmentada església de Sant Julià, ens hem de conformar amb les notícies referides al veïnat de les Medes, el qual formava part del terme del castell de Finestres, com queda documentat el 1323 La venda al baró de Santa Pau, Hug, dels drets que la corona tenia als castells de Finestres, Sant Aniol i…
Castell de Sant Mori
Art romànic
L’actual castell palau gòtico-renaixentista de Sant Mori no és anterior al segle XV El lloc de Sant Mori és esmentat, com a límit del territori monàstic, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià, l’any 1066 El castell de Sant Mori és documentat l’any 1149, en el testament sacramental de Guerau de Rupià, fet amb motiu de “ pergere ad Ispaniam” , en què deixà alous al seu fill Guillem L’any 1286 el cavaller Bernat d’Aiguaviva llegà al seu nebot Dalmau de Creixell el castell de Sant Mori i la vila de Vilaür Guillem de Creixell, fill de Dalmau, fou succeït per…
Castell d’Estac (Soriguera)
Art romànic
Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de Vallfogona Petronila…
Sant Bartomeu de Sidamon
Art romànic
Aquesta parròquia fou fins al final del segle XVI la més occidental de les parròquies del bisbat de Vic El primer esment del lloc de Sidamon és de l’any 1079, en què figura entre les afrontacions del terme del castell d’Anglesola L’església de Sant Bartomeu apareix documentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Consta que l’any 1252 es produïren alguns desacords entre Guillem III d’Anglesola i el bisbe de Vic amb motiu del patronat de l’església de Sidamon i d’altres que eren en dominis dels Anglesola El rector de Sidamon…
Julià de Chia i Yáñez
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
De família barcelonina i installat a Girona el 1838, es dedicà al comerç i ocupà diverses places en l’administració govern polític, rendes nacionals i Ajuntament de la Selva de Mar Collaborà al periòdic La Primavera 1857 i fundà La Cotorra 1861, de caràcter satíric Els càrrecs de secretari de l’Ajuntament de Girona 1863-88 i arxiver municipal 1872-88 l’aproparen al conreu de la història de la ciutat S’interessà per la història social i la vida quotidiana, i inicià un índex de classificació temàtica de l’Arxiu Municipal de Girona La seva millor obra, en tres volums, és Bandos y bandoleros en…
,
illes Senkaku
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar de la Xina Oriental format per cinc illots deshabitats d’uns 7 km2 en total.
De sobirania discutida, les seves aigües són riques en recursos pesquers, i també en reserves de gas natural i petroli al subsol Situat entre els arxipèlags d’Okinawa i Taiwan, constitueix una posició estratègica des del punt de vista militar El Japó incorporà oficialment les illes sota el seu domini del 1895 a la fi de la Segona Guerra Mundial, i el 1971 foren retornades al Japó pels EUA, que n’havia establert un protectorat Per la seva banda, la Xina en reclama també la sobirania amb l’argument que les illes havien estat utilitzades des de temps ancestrals pels pescadors…
Antònia Arbona i Santamaria

Antònia Arbona i Santamaria
© A.Arbona
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciada en filologia catalana 1997, ha publicat diversos llibres En poesia cal destacar Teories d’amor i desig Recull de sonets 1992, Terra i cendra 1993, Murades de sensacions 1995, Cadència 1998, Mans de carboni 1999, Gènesi 2000, Synthesis 2000, Singàmia 2001, Panys en la penombra 2001, El cromatisme dels mots 2002, Territori d’encluses 2005, La veritat i el límit 2007, Canelobres que enlluernen 2008, Rere la màscara 2008 i Poemes pictòrics 2016 En assaig ha publicat La poesia de Bartomeu Fiol Sense decòrum a la recerca de la veritat 2000, La poesia de Jaume Pomar El poderós exorcisme…
,