Resultats de la cerca
Es mostren 17805 resultats
parc nacional Olímpic
Espai natural
Parc nacional de l’estat de Washington (EUA), a la península Olímpica.
Ocupa una superfície de 3733 km², que inclou el massís Olímpic , les zones costaneres del Pacífic i els boscos temperats humits L’any 1909 fou declarat monument nacional el 1938, parc nacional el 1976, reserva de la biosfera, i el 1981, patrimoni de la humanitat per la UNESCO
conca del Ruhr
Regió
Regió industrial d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia.
S'estén des de la vora esquerra del Rin, vers l’E, fins al Hamm i des del Ruhr vers el N fins al Lippe En un sentit més ampli caldria incloure-hi les ciutats renanes de Krefeld i Düsseldorf i el cinturó urbà estès cap a l’E, des de Düsseldorf per Wuppertal fins a Hagen Constitueix una complexa aglomeració metropolitana, i la concentració industrial més gran d’Europa No presenta, en canvi, unitat física el seu marc correspon, al S, al pla inclinat del Sauerland, vigorosament entallat pels rius, com el Wupper Al N i NW, els horitzons baixen i l’expansió industrial s’efectua amb més llibertat,…
occident
Geografia
Història
Política
Terme amb el qual, a partir d’una designació geogràfica, hom ha volgut referir-se a un determinat tipus de societats o àdhuc a una civilització per oposició a la resta.
El terme “occident” és ambigu, i històricament el significat s’ha modificat des d’un sentit inicialment religiós fins a passar a designar un conjunt de trets culturals, jurídics i fins i tot polítics molt menys circumscrits geogràficament Com a expressió té l’origen en la designació d’una de les dues parts en què fou dividit l’imperi Romà imperi Romà d’Occident a partir de la mort de Teodosi 395 fins a la deposició de Ròmul August Amb les constants dissensions entre Roma i Constantinoble, que s’acumularen fins a la ruptura de fet entre ambdues esglésies segle IV al XV, s’accentuà l’ús del…
Francesc G. Bruguera
Historiografia catalana
El seu nom complet és Francesc Gonzàlez Bruguera.
Historiador primerenc de l’Espanya contemporània i un dels primers historiadors del franquisme sempre en el context de la història internacional des de l’impacte de la Revolució Francesa del 1789 fins a la política exterior dels EUA del 1950 Professor de francès a l’institut de batxillerat d’Olot, es formà als centres universitaris de Llemotges i Lió, i, com a historiador, treballà en el Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, amb l’ajut dels principals hispanistes francesos, encapçalats per Braudel, Sarrailh i Vilar Publicà Histoire contemporaine d’Espagne 1789-1950 1953, que…
Ole Bornemann Bull
Música
Violinista i compositor noruec.
Vida S’inicià en l’estudi del violí a l’edat de cinc anys, i quan en tenia nou debutà a la Societat Harmònica de Bergen La seva tècnica violinística, molt personal, li fou infosa per N Eriksen, JH Poulsen i M Ludholm, darrers deixebles de GB Viotti i P Baillot També aprengué tècniques dels intèrprets populars de viola d’arc de Bergen, com ara Torgeir Augundson, del qual fins i tot aprengué danses populars L’any 1828 es traslladà a Christiania Oslo per a ingressar a la universitat, tot iniciant la carrera de director d’orquestra En aquesta època compongué les primeres obres de clara vocació…
shape-note hymnody
Música
Literalment, ’himnòdia de notes amb forma’.
Es tracta d’un cos de música religiosa a cappella de l’Amèrica del Nord rural, que té un particular sistema d’escriptura mixt, en el qual es combina l’escriptura tradicional amb uns signes especials la forma del cap de les notes que orienten el cantaire sobre les síllabes de solmització que ha d’utilitzar Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En un primer moment es basava en una solmització de quatre noms fa, sol, la, mi fasola que posteriorment es desenvolupà en un sistema de set notes do, re, mi, fa, sol, la, si o ti ex 1 Aquesta notació s’ideà per a ajudar els cantaires a llegir les notes…
portaavions

Portaavions nord-americà USS Harry S. Truman
Transports
Vaixell de guerra de superfície, especialment concebut i construït per al transport, llançament i recollida d’avions de guerra, els quals constitueixen el seu principal armament.
La part superior del buc del portaavions és una coberta que sobresurt per ambdós costats del buc i per la proa i per la popa, sense cap obstacle en la seva superfície, puix que tota la superestructura que en sobresurt és disposada a un costat, de manera que és una pista d’envol i d’aterratge dels avions que constitueixen la dotació del portaavions, els quals són disposats a l’interior del buc en un hangar molt gran, del qual són pujats a la pista mitjançant uns enormes muntacàrregues Els portaavions són dotats també d’alguns canons, especialment antiaeris, metralladores i armes antisubmarines…
literatura romanesa
Literatura
Literatura conreada en romanès.
En fixar-se el romanès, als s XV i XVI, la primera literatura fou religiosa traduccions de la Bíblia i d’obres protestants Al s XVII i començament del XVIII, al costat de la literatura religiosa, n'aparegué una de profana, en la qual es destaquen una sèrie de brillants cronistes, com l’humanista D Cantemir, format a l’escola occidental Progressivament la influència eslava es veié substituïda per la influència grega, introduïda pels prínceps fanariotes A través de la cultura grega arribà a Romania l’humanisme occidental El desvetllament nacionalista del s XIX produí l’afirmació intellectual de…
regatge
Agronomia
Acció de fornir aigua a un terreny de conreu, per tal de millorar-ne la producció, assegurar la constància i la regularitat de les collites en les zones de pluges irregulars.
Així com també permetre collites durant les secades, afavorir els terrenys àrids, permetre conreus molts exigents d’aigua en terrenys relativament secs, etc El regatge, que és una de les tècniques agrícoles més antigues, pot ésser estacional o permanent, segons que sigui efectuat en les estacions seques —i depèn tant de la durada d’aquestes estacions com de l’abundància d’aigua— o durant tot l’any El sistema de regatge emprat en cada conreu depèn de les necessitats del conreu, de les característiques del terreny especialment el pendent així com de la seva natura, i del clima En clima desèrtic…
italià
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica pertanyent al grup de la Romània oriental.
És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…