Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
Castell de Vilademàger (la Llacuna)
Art romànic
Situació Vista aèria del penyal on s’alcen les ruïnes del castell i l’església de Sant Pere de Màger ECSA - J Todó Les ruïnes del castell, dins l’àmbit de les quals hi ha l’església de Sant Pere, són bastides al cim d’un espadat, a uns 712 m d’altitud, a la banda sud-oriental de la plana de la Llacuna, dominant la població actual Mapa 35-16419 Situació 31TCF790926 Hom hi pot accedir per un camí que té l’inici a l’extrem est de la Llacuna El camí carreter passa pel costat de les escoles, del cementiri i, després de deixar a mà esquerra el camí que va a cal Marquet, arriba a una esplanada que…
L’ensenyament de la química a Barcelona
Llibre de matrícula de l’Escola de Química de la Junta de Comerç, Barcelona, 1805-22 BC A la Barcelona de l’inici del segle XIX, les úniques institucions que impartien disciplines científicoexperimentals eren l’Acadèmia de Cirurgia i la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la Conferencia Físico-Matemática Experimental instituïda el 1764 per professors i alguns deixebles del Collegi de Cordelles La Universitat, traslladada a Cervera el 1714, era la gran absent del panorama cultural de la ciutat La Junta de Comerç, amb la intenció d’apropar les disciplines científiques i…
José María López Piñero
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i de la ciència.
Vida i obra L’any 1957 es llicencià en medicina a la Universitat de València, on es doctorà amb premi extraordinari el 1960 Ha desenvolupat tota la seva carrera en aquesta universitat, primer com a professor encarregat de curs i professor adjunt, i des del 1969 fins a la seva jubilació, el 1998, com a catedràtic d’història de la medicina, primer, i d’història de la ciència a partir de la LRU Inicià la seva formació com a especialista en història de la medicina a l’Institut d’Història de la Medicina de Munic, per suggeriment del seu mestre Pedro Laín y Entralgo El mateix Laín li proposà com a…
decrets de Nova Planta

decrets de Nova Planta El decret del 9-10-1715, publicat el 1716
DP
Història
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…
Castell de Tatzó d’Avall (Argelers)
Art romànic
Situació Torre d’angle del recinte fortificat d’aquesta fortalesa ECSA - A Roura És situat al poble de Tatzó d’Avall, separat 1 km del nucli dit Tatzó d’Amunt Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 11,34” N - Long 3° 0’ 20,8” E La població és situada a un centenar de metres de la N-114, a mà esquerra, uns 2 km al sud d’Elna Història El castell de Tatzó d’Avall, bressol de la família vescomtal a la qual donà el nom, era el successor segurament d’una localitat molt antiga, de la qual unes poques excavacions fetes a prop han descobert vestigis romans i preromans L’etimologia del seu nom és un…
El Tancament de Caixes
Caricatura de l’actitud dels gremis barcelonins durant el Tancament de Caixes, 1899 GS El Tancament de Caixes va generar un gran nombre de comentaris a Catalunya, que, en general, elogiaren l’actitud dels comerciants i els industrials que es negaven a fer efectiu el recàrrec impositiu Hi hagué, però, importants veus discrepants, que la consideraven una actuació més atenta a la defensa d’interessos materials oposició de contribuir a palliar el dèficit generat per la guerra cubana, que no pas a la reivindicació idealista dels principis comunitaris catalans Un dels textos més ideològics, de més…
Els Rosal. La primera fàbrica de riu
La família Rosal La família Rosal estava molt ben representada a la ciutat de Berga, a la primera meitat del segle XIX I un bon nombre dels seus membres es dedicava a la filatura i al tissatge de cotó A les relacions industrials de l’època hi ha Albert, Lluís, Jaume, Josep, Agustí, Pere, Ramon, Antoni i d’altres És de suposar que tots eren parents De tots ells ens interessa aquí la branca encapçalada per Antoni Rosal i Farriols, un personatge que pertany sobretot al segle XVIII i que ensenyà l’ofici als seus tres fills, Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina Encara que l’empresa, al cap de…
Ponç Andreu de Vilar, abat comendatari de Ripoll (1467-1470)
El 22 de juliol de l’any 1467, dia de Santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari del monestir de Ripoll diputat militar Galceran de Vilafreser, donzell diputat reial Jaume Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Cusida, canonge de Barcelona oïdor militar Joan Ramon de Vergós, canceller de Vic oïdor reial Joan Desvern, ciutadà de Girona Ponç Andreu de Vilar és descrit en la ressenya històrica del monestir de Ripoll, del qual fou abat fins a la seva mort, el 1489, com un home devot i hàbil…
Els comtes d’Empúries anteriors al 1300
Art romànic
Belló I de Carcassona segle IX Són ben poques les coses que sabem d’aquest comte Fou comte de Carcassona en temps de Carlemany, per tant abans de l’any 814 Tingué uns fills segurs Giscafred, que fou comte de Carcassona, i Sunifred, que fou comte d’Urgell-Cerdanya i pare de Guifré el Pelós I uns altres fills probables Oliba I, gairebé segur fill de Belló, comte de Carcassona després del seu germà Giscafred, i, l’altre, Sunyer I, comte d’Empúries-Rosselló No sabem de qui era fill ni tampoc on va néixer Tenia els béns patrimonials tocant al Vernet, al Conflent Tampoc no sabem per quin motiu fou…
Els comtes de Cerdanya fins els anys 1117-18
Art romànic
Borrell I -820 Comte d’Urgell, de Cerdanya i probablement d’Osona-Bages Es creu que Lluís el Piadós , rei d’Aquitània l’any 798, li féu l’encàrrec d’ocupar i custodiar els castells d’aquestes comarques, potser amb el títol de comte El 801 acompanyà el rei Lluís en les expedicions de conquesta de Barcelona fins a Tortosa en aquest lloc, segons l’Astrònom, lluitava al costat de Berà, comte de Barcelona, l’any 809 L’any 813 Carlemany el nomenà comte d’Urgell-Cerdanya-Conflent Sembla que Borrell era d’origen visigot Fou succeït en els comtats d’Urgell i Cerdanya l’any 820 pel comte Asnar Galí…