Resultats de la cerca
Es mostren 19710 resultats
Vilanova de Meià

Vilanova de Meià
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Noguera, a la conca de Meià.
Situació i presentació El municipi de Vilanova de Meià, de 105,24 km 2 , limita a tramuntana, per la serra del Montsec de Rúbies, amb l’enclavament de Rúbies del terme de Camarasa i amb els municipis del Pallars Jussà de Llimiana i Gavet de la Conca a ponent confronta amb Àger per la Noguera Pallaresa i a migdia amb Camarasa pel sector de Figuerola de Meià, amb Alòs de Balaguer des de l’ermita de Sant Mamet, per la carena d’aquesta serra, fins que el límit tomba pels Sargals , i amb Artesa de Segre, municipi que l’envolta també per llevant El termenal amb Artesa, prop de les Aigüetes, segueix…
Alcover

Vista de la plaça Nova i de la casa de la vila d'Alcover
JoMV
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat a la zona de contacte entre les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona, al sector de ponent de l’Alt Camp i al límit amb les comarques veïnes del Baix Camp i el Tarragonès El separen de Valls E la carretera del Rourell a Picamoixons i el Francolí de la Riba N, els costers de la Plana i la Serra Gran de Mont-ral W, el pla de la Lloera, les valls de la font de l’Om i del riu de la Glorieta dit normalment riu Glorieta o el Glorieta i la serra del Pou de l’Albiol al Baix Camp SW, els plans del Veçar i el barranc del…
Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Nacional de Catalunya
© ANC / J. Play
Historiografia catalana
Institució d’arxius de Catalunya que té per missió aplegar, conservar i comunicar a la societat el patrimoni documental català.
Aspectes generals Creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Decret de 28 de novembre de 1980, l’ANC és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric nacional Tot i que aquest decret preveia en el seu article 5è la constitució d’una xarxa d’arxius regionals i comarcals, la dinàmica del desplegament de la política arxivística al territori adscriví la Xarxa d’Arxius Comarcals al Servei d’Arxius, incorporació reconeguda legalment per la Llei d’arxius del 1985 i els decrets posteriors que l’han desenvolupat Alliberat de la responsabilitat sobre els centres arxivístics de la…
,
Poble i església de Sant Esteve de Caulès Vell (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església de Sant Esteve de Caulès, a l’extrem nord de l’antic poblat, que constitueixen l’element més sencer del nucli de poblament J Recarens El terme municipal de Caldes de Malavella s’allarga vers migjorn i forma una llengüeta o tascó triangular entre els termes de Vidreres, Tossa i Llagostera, per in cloure un terreny abrupte, entre els masos de Can Llop, Can Garriga i Can Noguera, en els límits d’aquestes propietats, on es troba el turó de Caulès, al cim del qual, entre els 240 i els 260 m d’altitud, hom pot veure les restes d’una església i un poblet abandonats,…
El marc geogràfic del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria de l’extrem de llevant de l’Alta Cerdanya, amb les carreteres que conflueixen al coll de la Perxa ECSA - F Tellosa La Cerdanya, comarca natural per excellència, és una unitat territorial que ha estat afectada per diferents divisions administratives i polítiques al llarg de la seva història En primer lloc, el Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659, que va repartir les terres cerdanes entre França i l’estat espanyol, i en segon lloc, la divisió provincial espanyola de l’any 1833 —actualment encara en vigència— que va adscriure uns municipis cerdans a la…
Fons de còdexs de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (segles IX-XIII)
Art romànic
L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT conserva, datables entre el segle IX i la fi del segle XIII, noranta-nou fragments de còdexs bíblics, litúrgics i musicals Procedents de diferents arxius parroquials de la diòcesi, la major part foren reutilitzats com a cobertes de manuals notarials, posteriorment recuperats, per la qual cosa es redueixen a un bifoli o simplement a un foli doblegat Tanmateix, hom disposa també d’algunes restes que comprenen quadernets gairebé complets o més nombre de folis A partir dels estudis entorn dels aspectes codicològic, paleogràfic, textual i musicològic…
Johannes Brahms
Música
Compositor alemany.
Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’inicià en la…
El baldaquí i el retaule major de la catedral de Girona
Art gòtic
En la seva primera fase de realització, l’actual conjunt d’argent de l’altar major de la seu de Girona, format pel retaule i el seu baldaquí, va ser un projecte sumptuari parallel al de renovació de l’antiga catedral romànica mitjançant l’erecció d’un nou temple, d’estructura gòtica, projecte que s’inicià per la capçalera El dia 12 d’agost de 1292 el tresorer de la seu, Guillem Gaufred, llegà 10 000 sous barcelonesos per a la factura del baldaquí, però els possibles preparatius de l’inici del presbiteri gòtic vers el 1298 desviaren part d’aquest capital, i no fou fins el 1320 que l’ardiaca de…
Els obradors del nord-est de Catalunya
Art gòtic
Un teixit pictòric fragmentat La pèrdua d’un alt percentatge de pintura gòtica a Catalunya es fa singularment palesa en l’àmbit cronològic anterior a la Pesta Negra del 1348 Si a això afegim que, abans de mitjan segle XIV, els rics arxius catalans, en particular els notarials, no conserven, ni de bon tros, sèries documentals tan completes com en temps posteriors, el resultat és que el nostre coneixement sobre la pintura d’aquesta època és molt escàs A més a més, aquesta llacuna de coneixement de la pintura al nord-est català entre el dos-cents i el tres-cents coincideix amb un moment clau en…
Càncer de pàncrees
Patologia humana
Definició És anomenada càncer de pàncrees o tumor maligne de pàncrees la proliferació anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan que adopten característiques atípiques, tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa tumor al Els tumors malignes de pàncrees, de causes desconegudes i d’una incidència que s’ha incrementat de manera significativa els darrers anys, es manifesten en general a partir de cinquanta anys d’edat Durant les primeres fases del desenvolupament, que poden incloure alguns mesos o fins i tot anys, se solen mantenir asimptomàtics En canvi, més endavant, quan…