Resultats de la cerca
Es mostren 3393 resultats
Club Esportiu Hispano Francès
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1942, fou impulsat per un grup d’espanyols i francesos que situaren la seu al barri de Gràcia Nasqué amb el nom d’Agrupación de Tenis del Instituto Francés de Barcelona, però el 1943 adquirí la denominació actual Poc temps després ja havia assolit el centenar de socis Promogué diversos esports, els principals dels quals foren el basquetbol, l’atletisme i el voleibol En diferents etapes també practicà tennis, handbol, hoquei sobre patins, gimnàstica, natació, futbol sala, petanca i bridge La secció de voleibol, fundada per Arturo Cortés, fou la més reeixida l’equip masculí participà…
Emili Gras Font

Emili Gras Font (davant)
Arxiu E. Gras
Vela
Regatista.
Soci del Club Nàutic Arenys de Mar, destacà com a tripulant en vaixells de vela lleugera i en creuer, categories en les quals assolí diferents títols En la classe 420, amb Alfonso Montagut de patró, assolí el Campionat de Catalunya 1970, 1971 i el Campionat d’Espanya 1971, a més de participar en diferents proves internacionals En la classe 470 fou segon classificat en el Campionat d’Espanya 1973, amb Ramon Felipe Montagut de patró, campió de la Christmas Race 1974, amb Rodney Pattisson, cinquè classificat en els Jocs Mediterranis 1975, amb Jan Santana, i campió de Catalunya 1976, amb …
regal
Música
Antic orgue de taula, proveït només d’un joc de regal i alimentat per dues manxes.
Format per un petita caixa, a voltes plegable per la meitat, tenia a l’interior, o sobre mateix del teclat, el joc de regalies, i al darrere, dues manxes per a ser accionades manualment De dimensions molt reduïdes, podia transportar-se amb gran facilitat En la tessitura de joc de 16', 8’ o 4', té aquesta denominació a partir de la segona meitat del segle XV, tot i que es troben testimonis de la seva existència ja tres segles abans L’etimologia del terme regal és molt incerta i variada Alguns el fan derivar del llatí regula a conseqüència de la funció reguladora d’aquest instrument en l’…
Grup Uriach
Farmàcia
Economia
Empresa farmacèutica.
Té l’origen en una drogueria del barri barceloní de la Ribera, de la qual es feu càrrec Joan Uriach Feliu el 1858 Més endavant, el seu fill, Joaquim Uriach Uriach , continuà amb el negoci, que cobria tot l’espectre terapèutic de l’època, i fundà el primer laboratori de l’empresa 1898 a la zona de Sant Martí de Provençals, on l’any 1959 s’inicià la construcció de la nova seu corporativa El 1954 Joan Uriach Marsal , representant de la quarta generació familiar, s’incorporà a l’empresa, que posteriorment presidí 1995 L’any 2002, les oficines, els laboratoris, la producció i el magatzem foren…
Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Logo de la UFEC
Esport general
Associació esportiva sense ànim de lucre que representa el conjunt de federacions esportives de Catalunya.
Fou fundada amb el nom d’Unió Catalana de Federacions Esportives el 3 de juliol de 1933, i hi pertanyien les divuit federacions esportives existents fins en aquell moment El seu primer consell directiu fou presidit per Pompeu Fabra i Poch, i l’any 1934 fou declarada corporació oficial de la Generalitat de Catalunya La primavera del 1935 organitzà la primera Setmana de l’Esport, en què tingueren lloc diverses activitats esportives Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola i no fou reconstituïda per la Generalitat fins l’any 1985 Té com a objectiu promocionar l’esport federat a Catalunya,…
,
Joan Roig i Solé
Escultura
Escultor.
Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures femenines del…
Rafael Duran i Domenge
Teatre
Director i autor.
Es formà com a director escènic a l’Institut del Teatre i a les sales alternatives de Barcelona L’any 1993 fundà la companyia La d’Hac, amb la qual presentà les seves creacions com a autor i com a adaptador per a l’escena de textos no teatrals, inscrit en la línia més renovadora del teatre contemporani S'ha caracteritzat per unes escenificacions minucioses i exigents, basades en un treball que defuig el gest previsible, que transcendeix les actituds estàndard que s’utilitzen en la vida real i que s’empara d’un humor que mai no empra els ressorts còmics tradicionals Ha treballat principalment…
Oriol Nel·lo i Colom
Geografia
Geògraf.
Fill de Francesc Nello i German Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, n'és professor des del 1988 Ha estat investigador associat al Center for Metropolitan Planning and Research de la Johns Hopkins University a Baltimore EUA i ha obtingut el Mestratge en Afers Internacionals a la seu de Bolonya Itàlia d’aquesta mateixa universitat Juntament amb Enric Lluch ha publicat La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya 1983 i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya 1984 Codirigeix la collecció “Clàssics del Pensament…
Biblioteca Pública de València
Biblioteca que depèn de la Generalitat Valenciana, fundada el 1979 i amb seu al Creuer de l’Antic Hospital de València.
En fou l’antecessora, i el nucli principal, l’antiga Biblioteca Municipal de València, que depenia de l’ajuntament i que teniua la seu a la casa de la ciutat Adquirí l’estatut de biblioteca pública al principi del s XX Gràcies a la gestió del bibliògraf Josep-Enric Serrano i Morales foren aconseguits donatius importants de colleccions especialitzades el 1905 hi fou incorporada la de Joan Churat i Sauri 1835-94, i el 1907 la de Salvador Sastre i Nadal 1848-1905, d’uns 1 600 volums cadascuna, en general d’edicions rares i antigues El mateix Serrano i Morales llegà la seva…
la Sorbona
Establiment públic d’ensenyament superior de París.
El centre acull l’École des Chartes 1821 i, des del 1968, és seu de les universitats París I Panthéon-Sorbonne, París III Sorbonne nouvelle i París IV Paris-Sorbonne Fundat el 1257 per Robert de Sorbon , en els seus inicis era un simple collegi o pensionat per als mestres i estudiants pobres en el qual s’ensenyava teologia, que meresqué l’aprovació pontifícia els anys 1259, 1263 i 1268 Adquirí ràpidament una gran influència, reuní una rica biblioteca i contribuí al renovament de la teologia escolàstica Hi ensenyaren Guillem de Saint-Amour, Enric de Gant i Pere d’Ailly Acollí els…