Resultats de la cerca

Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb la taula que suporta el plat portapeces o el capçal portapunt, la qual peça és dotada eventualment de moviment de…

El cicle juràssic comença amb terrenys carbonàtics, situats sobre la discontinuïtat que limita el cicle triàsic, com els del cingle de la mola de Colldejou, que pertanyen al Lias o Juràssic inferior L’àmbit de la mola de Colldejou pertany al marge de la conca mesozoica, i el Juràssic mitjà i superior així com el Cretaci inferior hi manquen Sobre el Lias, erosionat, i a través d’una superfície de ferruginització, descansen els terrenys del Cretaci superior colors beix marronós, sobre la mola Jordi Vidal El cicle juràssic s’inicia amb els terrenys carbonàtics situats per sobre de la…

Anunci del Banc de Palafrugell “L’Autonomista”, Girona 1927 El 1919 es creà el Banc de Palafrugell, sobre la base de la casa de banca Fills de J Ferrer Solà, que treballava a la plaça des de feia uns anys Aquesta era coneguda popularment com a cal Cardenal, potser perquè, dels tres germans, un era sacerdot i devia tenir ambicions eclesiàstiques Els altres dos, Lluís i Vicenç, s’incorporaren al banc com a executius El projecte de Banc de Palafrugell es realitzà de la mà de Joan Miquel i Avellí, un dels socis majoritaris de Manufactures del Suro SA, l’empresa surera més important de l’Empordà…

Peristil de la villa Fortunatus, Fraga, segles I-V RM La villa Fortunatus de Fraga Baix Cinca està situada a la riba esquerra del Cinca, a cinc quilòmetres de Fraga en direcció a Saidí La villa rep el nom de Fortunatus per la inscripció que apareix en un dels seus mosaics, en què el nom apareix partit per un crismó entre la segona i la tercera síllaba L'entorn de la villa ha canviat de manera radical des d'època romana La terrassa sobre la qual s'assenten les edificacions romanes apareix retallada pel riu, que ha arrossegat part de les construccions La villa estava situada sobre la terrassa…

L’abundància i la diversitat de les masses d’aigua El règim hídric de la tundra és determinat per la pluviositat relativament baixa no supera els 300-400 mm anuals N’hi ha prou, però, per a determinar un excés d’humitat a causa de la brevetat de l’estiu i la quasi nulla evaporació Un altre factor important és la presència del permafrost, el qual aïlla els llits dels llacs i els rius dels nivells inferiors i impedeix tant la seva alimentació per les aigües subterrànies, com la de capes freàtiques a partir dels mateixos rius i llacs Els llacs i els estanys continentals L’evaporació insuficient…

Situada al SW de Honshū i separada d’aquesta per la mar Seto-naikai, al N, i el canal de Kii, a l’E, i de Kyūshū per l’estret de Bungo Al nord el relleu és feble, mentre que al S és més abrupte i elevat i ric en bosc Ishizuchi, 1 981 m Tsurugi, 1 955 m Costes altes i retallades que abriguen ports comercials i pesquers al S abunden les perles i coralls Clima calorós i humit, amb pluges monsòniques que donen una vegetació exuberant Hom hi conrea arròs, blat, ordi, batates, canya de sucre, tabac, productes d’horta i gran varietat de fruites, cítrics mandarines al vessant W Molt…

La meitat del territori és coberta de vegetació espontània matollar o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà unes 300 ha cadascun els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses Els de secà són garrofers, oliveres i vinya Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura La població conegué una forta expansió al llarg del s XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90 El poble 426 h agl 2006, sallentins 88 m alt és a la riba esquerra del riu…

Al SE, i aprofitant les elevacions d’El Viso 893 m alt, hom ha construït un pantà, les aigües del qual han cobert gran part de les terres més baixes del terme Les hortes de la vora del riu, que aprofiten l’aigua a través d’un sistema de séquies, tenen una importància notable 215 ha, mentre el secà —dedicat sobretot a cereals— ocupa 582 ha La resta 3 150 ha és de muntanya poc productiva i de pasturatges que aprofita una migrada ramaderia ovina La vila 116 h agl 2006 626 m alt és en una petita elevació a la dreta del Millars L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels fou bastida en 1540-…

És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals El territori és ocupat en dues terceres parts pels vessants muntanyosos del sistema del Caroig, coberts de boscs de pins i carrasques i de matollar L’agricultura és al fons pla de la canal el secà 1 200 ha és destinat a oliveres i garrofers, mentre que el regadiu 450 ha, que aprofita l’aigua de deus, és destinat als tarongers 120 ha, cereals, tabac, cacauets i arbres fruiters Hi ha una fàbrica de confecció Un 50% de la població activa treballa a la indústria La vila 2 768 h 2006 316 m alt és al fons de la canal L…

Neix a l’altiplà de Langres França, i corre cap al N encaixat en les calcàries que formen l’extrem oriental de la conca de París Côtes de la Meuse, entre la Xampanya i la Lorena Passa per Verdun, Sedan i Mézières, i, ja a Bèlgica, travessa el massís hercinià de les Ardenes tallant el rocam en profunds congosts i formant alhora una vall sinuosa A Namur rep el seu afluent principal, el Sambre, i flueix cap al NE mentre recorre la principal conca carbonífera de Bèlgica, i, a Maastricht, on comença el seu sector fronterer, es converteix en un riu de plana i s’endinsa als Països Baixos, on rega el…