Resultats de la cerca
Es mostren 3609 resultats
Juny 2013
Dissabte 1 Multitudinàries protestes contra el govern turc La plaça Taksim d’Istanbul és l’escenari de la manifestació més massiva de les mobilitzacions que s’han dut a terme des que el Partit de la Justícia i el Desenvolupament va arribar al poder a Turquia 2002 Les protestes comencen el 28 de maig, contra l’enderrocament d’un parc i la construcció d’un centre comercial a Istanbul Els dies posteriors s’estenen a una setantena de ciutats i s’hi afegeixen altres queixes contra el Govern, la violència policial i també la influència de l’islam al Govern Les protestes cedeixen a mitjan mes de…
El gas d’hulla, d’innovació decisiva a tecnologia marginal
El gas d’hulla, la llum de la primera industrialització Illuminació de la Rambla amb gas durant les festes de la Mercè del 1888 ECSA El gas d’hulla és una de les grans innovacions que van configurar la primera Revolució Industrial La seva adopció va canviar les condicions de vida a les cases i a les fàbriques i va alterar de forma significativa els costums socials a les ciutats La principal utilitat del gas d’hulla fins a la darreria del segle XIX va ser la illuminació Els sistemes d’enllumenat que s’empraven abans de la introducció del gas tenien nombrosos problemes i limitacions A les cases…
Climes relictes, biomes disjunts
Un bioma petit i fragmentat Què és una selva La majoria de les persones entenen per selva una selva equatorial plujosa, és a dir, una pluviïsilva intertropical I, tanmateix, en regions més allunyades de l’equador també hi ha altres boscos d’estructura exuberant i amb aspecte de selva Són les selves plujoses temperades, que, tot i que presenten una riquesa menor en espècies que les selves tropicals, per la seva estructura, fisiognomia, complexitat, diversitat, com també per l’alta especialització de les adaptacions de les seves espècies i per les seves interaccions, s’assemblen més a aquestes…
Autosatisfacció i consolidació de resultats (1887-1904)
La Caixa d’Estalvis i “Montepío” de Barcelona Porta principal de l’edifici social, al carrer de Jaume I Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona, 1844-1904 Els directius de la Caixa d’Estalvis se senten tranquils i satisfets per primera vegada des de la seva creació La captació d’estalvi —popular o no popular— ha estat un èxit La xifra de dipòsits s’apropa a la del Banc de Barcelona La seva política d’inversions ha estat refermada per una alça dels valors d’estat i pel manteniment de la cotització dels valors locals, que ha creat unes reserves ocultes considerables, en forma de plusvàlues de…
llengües indonèsies
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família austronèsica o malaiopolinèsia parlades, de l’oest de Taiwan i les Filipines a l’arxipèlag d’Indonèsia i d’Indoxina a Madagascar, per més de 120 milions de persones.
Caracteritzades per un sistema d’afixació prefixos, infixos i sufixos molt similar, per una estructura oracional, a base de frases curtes, anàloga i per un ric vocabulari, compost per nombroses aportacions del sànscrit i l’àrab i per alguns manlleus de les llengües europees, especialment del portuguès i de l’holandès
Kailash Satyarthi
Economia
Activista social indi.
Es graduà en enginyeria elèctrica i posteriorment es diplomà en enginyeria d’alts voltatges Es dedicà a la docència d’aquestes matèries en una institució d’ensenyament superior durant uns quants anys, i més tard decidí dedicar-se a la lluita contra el treball infantil El 1980 contribuí a la fundació del Bachpan Bachao Andolan BBA, una organització per a erradicar el treball infantil i impulsar l’educació dels infants a l’Índia, uns 140 milions dels quals s'estima que han de treballar, poc menys de la meitat en condicions de servitud o d’esclavatge Líder d’aquesta organització, la…
Targasona
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, estès entre el roc de la Calm (2 137 m alt al pic dels Moros) i l’enclavament de Llívia (Baixa Cerdanya).
Comprèn dues valls a ponent, la que domina el poble de Vilalta a llevant, la que centra el poble de Targasona, sector més baix de la coma de Mollet, drenada pel rec de Rivals al SE, encara en un petit sector de la vall d’Èguet, hi ha el mas i antic lloc de Palmanill La ramaderia és la principal activitat econòmica i fins i tot condiciona l’agricultura 242 ha conreades, 188 de les quals de prats i farratge, 37 de cereals i 4 d’hortalisses Hi ha 714 caps de bestiar boví, 433 d’oví i algunes cabres Dins el terme, hom ha construït la central elèctrica solar de Thémis 1983, explotada per…
Oleta
Oleta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent al sector alt de la comarca, estès al fons de la vall de la Tet i, des de la integració el 1827 del municipi d’Évol, a la confluent vall d’Évol, compresa a les Garrotxes de Conflent.
A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43 milions…
Filadèlfia
Ciutat
Ciutat de l’estat de Pennsilvània, als EUA.
És la ciutat més gran de l’estat i la quarta del país L’àrea metropolitana Filadèlfia-Wilmington-Trenton és la quarta dels EUA, amb 5 549 000 h 1980 És situada en una plataforma fluvial, a la confluència del Delaware i del seu afluent, el Schuykill Fundada el 1682 per William Penn per als quàquers, al cap de cent anys era la ciutat més gran i el principal centre econòmic i cultural del país Demogràficament, no fou desbancada per Nova York fins el 1850, quan tenia 120 000 h, xifra que passà a 500 000 el 1860 per l’annexió dels suburbis de Bucks, Chester, Burlington i Camden, i a 1 850 000 el…
Washington

Washington Edifici del Capitoli i el National Mall
© Xevi Varela
Ciutat
Capital federal dels EUA, els límits de la qual corresponen als del districte de Colúmbia.
Situada a la riba esquerra del Potomac, prop de l’aiguabarreig amb l’Anacostia, la seva planta, inspirada en els jardins de Versalles, és centrada en dos punts fonamentals, la Casa Blanca residència del president i el Capitoli seu del congrés, des dels quals parteixen radialment les grans avingudes diagonals, que duen el nom de cadascun dels estats de la Unió Típica ciutat de funcions politicoadministratives, l’expansió ininterrompuda de l’administració federal l’ha transformada en una veritable metròpolis, que s’escampa pels dos estats veïns, fins al punt que alguns serveis administratius…
