Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
assistència jurídica
Dret
Funció pròpia de l’advocat, especialment necessària en els litigis en què normalment no és reconegut a les parts litigants el poder de postulació processal, o sigui, la possibilitat d’intervenir personalment per a defensar els seus drets davant els tribunals.
La llei de 1996 d’ assistència jurídica gratuïta regula un nou sistema de justícia gratuïta, abans no recopilat en un cos legal sencer, que permet als ciutadans que acreditin insuficiència de recursos econòmics per a litigar, obtenir l’assessorament en dret per a accedir a la tutela judicial efectiva La nova llei configura un dret més complet i amb més garantia d’igualtat per a les parts en un procés, eliminant excessives onerositats Als beneficis ja consagrats en l’ordenament jurídic, s’afegeixen noves prestacions, com l’assessorament i l’orientació previs a la iniciació del procés…
carlina

Carlina cardiguera (Carlina acaulis)
Jakob Fahr (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, biennals, o perennes, de la família de les compostes, de fulles alternes o reunides en roseta basal, normalment molt espinoses, i capítols voltats de bràctees linears, grogues o més rarament purpúries, amb aspecte de flors ligulades.
Comprèn unes vint espècies cinc a Catalunya, pròpies de les regions mediterrània i eurosiberiana
albarà
Economia
Dret mercantil
Document que normalment acompanya la mercaderia en ésser lliurada, i que n’indica la natura i la quantitat, la data del lliurament i el nom del comprador i del venedor, i que, si és conformat, acredita la recepció de la mercaderia.
afèresi
Fonètica i fonologia
Pèrdua d’un fonema o d’una síl·laba, ambdós àtons, en posició inicial de mot, sovint influïda per la presència habitual d’un altre mot anterior, normalment un article, o per la impressió, en els parlants, de l’existència d’aquest.
En la parla viva vulgar és un fenomen freqüent lamanida lamonestació hi vullanar, etc Així s’explica, per exemple, l’evolució d' episcoupu > ebisbe> bisbe
escapada
Música
Ornament consistent en la introducció d’una nota estranya, en situació mètrica dèbil, que ve d’una nota real per moviment conjunt i que es resol per salt, normalment de 3a i en la direcció contrària al moviment anterior (ex.1).
També és conegut per la forma francesa échappée Aquesta nota estranya, que es pot considerar com una brodadura incompleta ex 2, és molt menys freqüent que la nota de pas, la brodadura o el retard Tanmateix, l’escapada superior és característica de les cadències i acostuma a estar situada en el soprano ex 3 tot i que també es pot produir en dues veus ex 4 En el Classicisme era freqüent l’escapada a distància de 2a de la 5a de la dominant ex 5, que ja en el Romanticisme s’atacà sense preparació ex 6 Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemples 3 i 4 ©…
Tumor bronco-pulmonar benigne
Patologia humana
Definició Els tumors broncopulmonars benignes són creixements anòmals d’unes determinades cèllules dels bronquis, que formen masses ben delimitades i comprimeixen, en desenvolupar-se, les estructures pulmonars properes En general, però, no envaeixen els teixits veïns ni es disseminen a d’altres òrgans Tipus, causes i freqüència Els tumors broncopulmonars benignes són, en conjunt, poc freqüents, ja que només representen d’un 5 a un 8% del total dels tumors broncopulmonars No hi ha diferències importants pel que fa a la incidència segons el sexe la proporció correspon en un 60% als homes i un…
resurrecció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pas de mort a vida, sia que hom ho refereixi a la reanimació d’un mort, sia a l’acte final de la història en què Déu ressuscitarà els morts, sia al retorn a la vida de Jesús el tercer dia d’haver mort o resurrecció d’entre els morts.
La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les referències —…
raça humana
Antropologia física
Cadascuna de les combinacions de caràcters físics, fisiològics i patològics d’origen hereditari que solen aparèixer juntes en diverses poblacions de l’espècie humana.
Atesa la gran capacitat d’aquesta per a produir una descendència viable a partir de l’encreuament d’individus de gran dissemblança genètica, el concepte de races humanes només es justifica per l’existència de poblacions amb un grau elevat d’aïllament i, per tant, d’endogàmia Per aquest motiu, les grans possibilitats de contactes entre grups humans diversos que comporta la interdependència del món actual contribueix a esborrar com més va més les fronteres entre les races Un cop superat l’isolament geogràfic de les poblacions, la resistència a la hibridació només és possible per motius…
sínode diocesà
Cristianisme
Reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual, donar vigor a les lleis eclesiàstiques o restituir-l’hi, extirpar els abusos, promoure la vida cristiana, fomentar el culte diví i la pràctica religiosa.
Derivat de l’antic presbiteri, el concili de Trento n’obligà la celebració anual, bé que el Codi del Dret Canònic 1917 l’espaià cada deu anys el del 1983 no en fixa cap periodicitat i preveu que hi participin laics Però des de després del concili II del Vaticà, tendeix a ésser substituït per noves institucions més àgils, com el consell pastoral i el consell presbiteral A la Tarraconense el concili d’Osca del 598 manà la reunió d’un sínode anual, al qual havien de participar els preveres i els abats dels monestirs de la diòcesi El concili XVI de Toledo 696 manà la reunió de sínodes a cada…
xurro
Lingüística i sociolingüística
Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…