Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Josep Roig i Raventós

Josep Roig i Raventós
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Fill del pintor Joan Roig i Soler Es llicencià a Barcelona 1904 i exercí durant quinze anys a la Casa de Maternitat de Barcelona S’hi especialitzà en pediatria i tocologia i amplià estudis a París i Berlín Presidí la Federació Escolar Catalana Fundà amb Caritat Giraudier 1920 la Lluita contra la Mortalitat Infantil, que establí a Barcelona una xarxa de dispensaris de puericultura A més d’un centenar de treballs sobre obstetrícia, pediatria i puericultura, publicà Trastorns intestinals dels infants 1928 i Nocions de puericultura 1922, del qual es feren vuit edicions Escriptor…
,
Lorenzo Valla
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
De família originària de Piacenza, a Roma aprengué el grec per tal de poder traduir al llatí Homer, Isop, Tucídides, Heròdot i Demòstenes hi tractà Leonardo Bruni, de qui rebé la prevenció contra l’aristotelisme medieval i la nova actitud ètica dels humanistes per contra, també hi féu amistat amb el desaprensiu Antonio Beccadelli, el Panormita L’actitud hostil del poeta Antonio Loschi i del filòsof Poggio Bracciolini li impediren d’assolir de Martí V la secretaria que havia deixat vacant el seu oncle matern Melchiorre Scrivani mort el 1430 El 1431 partí, doncs, cap a la Universitat de Pavia,…
Dades estadístiques de la vellesa
La població enquadrada dins de l’etapa de la vellesa s’ha incrementat progressivament a nivell mundial, i cada vegada representa un percentatge superior en el total, tant en països desenvolupats com el nostre com de manera generalitzada en tot el planeta Les previsions auguren també un notable creixement de la població d’edat en èpoques molt properes es calcula que l’any 2000 hi haurà uns 600 milions de persones de més de 60 anys en tot el món, dues terceres parts de les quals en els països desenvolupats Òbviament, el fet que les persones grans siguin més nombroses proporcionalment en els…
Lluís Carreras i Mas
Lluís Carreras i Mas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Cristianisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909 Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou collaborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 publicà els llibres Eucologi 1915, reeditat fins el 1949, …
,
Enric Guiter
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, lingüista i científic.
Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física 1939 i en lletres 1943, amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria” És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà,…
, ,
Romà Escalas i Llimona
Música
Flautista i musicòleg.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep Maria Llorens Es perfeccionà com a intèrpret amb Kees Otten, Frans Brüggen i Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Amplià coneixements al Conservatori de Colònia, a la Universitat de Columbia i als seminaris impartits per Moeck Velag, a Celle Alemanya Aquest procés formatiu el dugué a especialitzar-se en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb criteris històrics La seva activitat com a solista l’ha portat a participar en concerts…
,
Calàbria petita
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica per l’aspecte ratllat del pit i la…
Mallerenga de bigotis
Àrea de nidificació de la mallerenga de bigotis Panurus biarmicus als Països Catalans Maber, original dels autors La mallerenga de bigotis és un bonic ocell que nia localment als principals aiguamolls de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià No és citada ni a Andorra ni a les Balears Aquesta espècie és principalment sedentària, tot i que després del període de cria alguns individus o poblacions realitzen desplaçaments que els porten de vegades relativament lluny de les seves àrees originals Les característiques i l’amplitud d’aquests desplaçaments són,…
Cotxa cua-roja
Ocell típicament estival, nidifica molt localment i en un nombre escàs a la Catalunya Nord i a la resta del Principat, i és una mica més comú al País Valencià Al nostre territori abunda, sobretot, durant els períodes migratoris, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern és excepcional se’n coneixen unes poques dades a Catalunya i, sobretot, a les Balears El pas de la primavera té lloc de la primera desena de març a la tercera de maig, i és especialment evident des de mitjan abril fins a mitjan maig El pas de tardor s’inicia la segona desena d’agost i finalitza…
Trobat
Àrea de nidificació del trobat Anthus campestris als Països Catalans Maber, original dels autors Ocell escàs com a estival i nidificador, és quelcom més comú durant els dos passos migratoris A l’època de la reproducció es troba en una bona part de la Catalunya Nord, normalment fins als 400 m d’altitud A la resta del Principat, la seva distribució és força irregular, en petits nuclis, ací i allà, absent de les comarques pirinenques i fugint de la Catalunya humida aquí cria des del nivell de la mar fins a l’alta muntanya, i s’ajusta en certa manera a la isoterma dels…