Resultats de la cerca
Es mostren 58709 resultats
Hispaniola
Illa
Illa de la mar Carib, entre Cuba, a l’W, i Puerto Rico, a l’E, la més gran de les Grans Antilles després de Cuba.
Constitueix el nus orogràfic d’aquella mar, i els seus dos components principals són la Cordillera Central —la més antiga Mesozoic—, prolongació de la Sierra Madre cubana i de composició cristallina, i la Cordillera Meridional —formada en el Terciari—, prolongació de la dorsal jamaicana i de natura calcària un tercer component és la Cordillera Septentrional El clima és tropical, amb una temperatura mitjana anual de 25°C i pluges superiors als 1500 mm Els rius principals són el Yaque del Norte i el Yuma, al vessant nord, i el Yaque del Sur i l’Antibonite al vessant sud Descoberta per Colom el…
forn baix
Tecnologia
Forn de cup de poca alçària (més o menys 1 m) que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana
.
Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi havia una sobrepressió d’aire deguda a l…
arc de sant Martí

Esquema de la formació de les gotes d’aigua de l’arc de Sant Martí
© Fototeca.cat
Meteorologia
Fenomen meteorològic consistent en l’aparició d’un o més arcs acolorits, concèntrics al voltant de l’antisol, quan una cortina de gotes d’aigua en forma de pluja, boirina, ruixada, etc., és il·luminada pel sol.
Cada un dels arcs és format per la gamma de radiacions visibles disposades com en l’espectre, però menys nítides que en aquest És produït en reflectir-se a la superfície interior de les gotes els diversos raigs produïts en descompondre's per refracció la llum blanca quan aquesta travessa la superfície anterior de les gotes, i que l'ull humà interpreta com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat Si els raigs solars efectuen una sola reflexió interna dona l' arc principal , vermell a la vora exterior i violeta a l’interior, a uns 40-42º al voltant del seu centre Si efectuen…
Territoris del Nord-oest

Cascades del riu Athabaska, als Territoris del Nord-oest
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Territori del Canadà, entre la badia de Hudson, a l’E, i el territori del Yukon, a l’W, que comprèn més d’1/3 de la superfície total del país.
La capital és Yellowknife S’estén al N fins bastant més enllà del cercle polar àrtic, i comprèn nombroses illes, entre les quals destaca la de Terra de Baffin Un gran altiplà interior cobreix una bona part dels districtes de Franklin i Keewatin, mentre que a la part occidental s’obre la vall del Mackenzie entre les muntanyes de Horn i Franklin, prolongada per la gran depressió entre el Gran Llac dels Ossos i el de l’Esclau Prop d’aquests llacs i del d’Athabaska hi ha les principals mines d’urani i de radi del món Hom hi explota també mines d’or, argent, coure, plom, tungstè,…
Festival de Salzburg
Música
Festival operístic la primera edició del qual es remunta a l’any 1920 i que s’ha convertit en un dels esdeveniments més importants del món de l’òpera.
Tingué un precedent al segle XIX, quan el 1871 la Mozart-Stiftung Fundació Mozart organitzà un primer festival que se celebrà intermitentment i que en l’edició de 1891, per exemple, commemorà el primer centenari de la mort de Mozart El modern Festival de Salzburg se celebra anualment, els darrers dies de juliol i tot l’agost, en aquesta ciutat austríaca El primer consell artístic, integrat per M Reinhardt, F Schalk i R Strauss, es constituí el 1918, i dos anys després el festival s’inaugurà amb la representació de Jedermann d’H von Hofmannsthal sota la direcció escènica de M Reinhardt Des del…
pou

Estructura externa d'un pou, amb politja i recipient per extreure l'aigua (pou de la localitat de Costitx)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…
senyoria del Castell de l’Estanyol
Geografia històrica
Territori feudal de Grècia situat més enllà de la frontera nord del comtat de Mitra, a l’indret actualment anomenat Kastri, on hi ha restes d’una interessant ciutadella amb torres semicirculars.
Era l’avançada més septentrional del ducat de Neopàtria Passà a la família catalana dels Novelles per l’enllaç d’Ot de Novelles amb la germana i hereva de Stefanos Melissenos El darrer senyor català fou el seu net Missili de Novelles
metxa
Indústria tèxtil
En el procés de filatura, feix de fibres tèxtils orientades paral·lelament a llur eix longitudinal, més prim que la veta de carda o de manuar, i, a diferència d’aquestes, proveïda d’una lleugera torsió.
Hom obté la metxa a partir de la veta, aprimant-la, per tal de millorar-ne la regularitat, i donant-li una lleugera torsió, suficient per a mantenir la cohesió de les fibres i evitar-ne la deformació deguda al propi pes, però que no privi el lliscament de les fibres les unes damunt les altres en les successives operacions d’estiratge Aquesta metxa és apta, així, per a entrar a la filadora En el procés clàssic hom feia quatre passades successives de metxera, tot aprimant més i més la metxa Actualment, amb els grans estiratges, hom pot reduir, i fins i tot suprimir, el nombre de passades…
sul tasto
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a fer passar aquest més a prop del diapasó del que és habitual.
Significa, literalment, ’sobre el diapasó’ i s’usa en contraposició a sul ponticello El timbre particular i eteri d’aquest cop d’arc és conseqüència de la dificultat d’emissió dels harmònics parells provocada per la pressió més lleugera del que és habitual de l’arc sobre la corda en aquesta zona particularment allunyada del pont Les primeres vegades que apareix esmentat S Ganassi Regola rubertina , 1542, s’atribueix al cop d’arc sul tasto un caràcter trist i melancòlic Igual que sul ponticello , les mencions de la seva utilització són escasses durant el segle XVII, i fou a partir de la…
al·literació
Literatura
Repetició, volguda o no, d’uns mateixos sons (no sempre d’unes mateixes lletres), sovint al començament de dos o més mots consecutius o situats a curts intervals.
Així, en català, es pot donar amb paraules com caça, sol, bassa, ciri L’alliteració, com a procediment musical primitiu, que el poeta feia servir per a mantenir l’atenció de l’auditori o influir sobre aquest, apareix ja a la literatura grega i, sobretot, a la llatina, i es confon, de vegades, amb l'onomatopeia La funció, en canvi, que tingué a l’antiga poesia germànica i escandinava, fou més important, ja que constituí un dels elements bàsics de llur mètrica Bé que hom la troba en la prosa —on, quan és involuntària, sol esdevenir un defecte cacofònic— i també a l’aforisme, al…