Resultats de la cerca
Es mostren 2026 resultats
Altres esglésies de la diòcesi de Lleida
Art gòtic
No hi ha gaires exemples d’esglésies parroquials gòtiques dins l’àmbit del bisbat de Lleida La gran majoria són romàniques o d’època moderna Els dos casos més rellevants, significatius i importants de temple gòtic parroquial, a banda de Sant Llorenç de Lleida, són Santa Maria d’Almenar i Santa Maria de Sarroca de Lleida, al Segrià, autèntics monuments arquitectònics de la primera meitat del segle XIV, bé que la segona fou modificada al segle XVI L’església parroquial de Sant Vicenç d’Àger, avui del bisbat de Lleida, va formar part històricament de l’abadiat d’Àger i és estudiada amb les…
Algues bentòniques marines
En els últims vint-i-cinc anys hi ha hagut novetats significatives en el coneixement florístic, taxonòmic i ecològic de les algues marines A més, s’han produït canvis notables en les comunitats, ocasionats sobretot per les activitats humanes A continuació es comenten les novetats i els canvis principals Algues vermelles El catàleg florístic de les algues vermelles s’ha incrementat notablement Dins l’ordre de les rodimenials destaquen dues espècies, Rhodymeniocolax mediterraneus i Leptofauchea coralligena , descrites com a noves per la ciència, els tipus de les quals s’han recollit en terres…
El Mestre de Santa Perpètua de Mogoda i altres produccions sobre taula
Art gòtic
En l’actualitat no resulta fàcil de desxifrar la cultura pictòrica catalana de la fi del segle XIII, atès que la varietat de tendències que revelen les poques taules que han sobreviscut al pas del temps en complica l’estudi Es tracta d’obres fragmentàries en un doble sentit d’una banda, perquè sovint el seu estat de conservació o les conseqüències de restauracions massa agressives n’han perjudicat, a hores d’ara sense remei, una lectura lineal d’altra banda, perquè són fragments d’un conjunt més ampli de peces i de testimonis pictòrics de tallers actius entre les dues darreres dècades del…
Els medis aqüífers granulars
Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant la informació…
La Branca Castellano-valenciana al País Valencià
Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…
Sant Martí de Vallmala (Llançà)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, a l’indret de la capçalera F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Martí de Vallmala, o de Fontanet, topònims que avui no es conserven, són al cantó sud-occidental del puig dels Esquers, en un paratge avui deshabitat Mapa 280M781 Situació 31TEG072928 Per anar-hi, actualment no hi ha cap camí mínimament apte per a vehicles Cal situar-se a Vilamaniscle i seguir el camí que porta vers el Mas Guantor i després el que s’enfila cap al Mas Patiràsi Sant Miquel de Colera A mitja pujada, molt llarga, a mà esquerra, hi ha un camí que porta fins a les…
El marc geogràfic del romànic de l’Empordà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Empordà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Empordà és una de les comarques de Catalunya amb una personalitat més definida Era el territori d’influència de la ciutat d’Empúries, a la qual deu el nom L’actual separació en Alt Empordà i Baix Empordà fou establerta pel decret de divisió territorial de Catalunya del 1936 Morfològicament s’assembla a un triangle invertit en què es poden distingir tres unitats de relleu la plana alluvial, els aspres i els turons marginals, i els massissos muntanyosos que emmarquen…
Els ambients ruderals
Nitrificació dels riberals Les retingudes dels rius dipositen a la ribera nombroses restes orgàniques que produeixen, espontàniament, una nitrificació, raó per la qual hom troba en aquests indrets el fons florístic de les comunitats ruderals riu Llobregat, a Monistrol, Bages J Nuet i Badia El darrer d’aquesta sèrie d’ambients que hostatgen comunitats permanents és també el menys agraciat, i la vegetació que hi viu, la més desprestigiada Es tracta dels erms, runams, cledes i amorriadors del bestiar, vores de camins i llocs habitats, indrets, tots ells, on el factor ecològic decisiu és la…
Nicaragua

Estat
Estat de l’Amèrica Central, comprès entre Hondures, al N, i Costa Rica, al S, i banyat per la mar Carib, a l’E, i per l’oceà Pacífic, a l’W; la capital és Managua.
La geografia física Una gran depressió tectònica entre el golf de Fonseca, a l’extrem NW, i la badia de San Juan del Norte, al SE, divideix el país en tres parts diferenciades La depressió en si, sotmesa a moviments de submersió en temps geològics recents i a una represa de l’activitat volcànica, inclou la regió lacustre de les conques de Managua i de Nicaragua, separades per una àrea coberta de materials volcànics El llac de Managua, d’una escassa profunditat, té per emissari el riu Tipitapa, immissari alhora del llac Nicaragua, molt més extens i més profund A l’W de la depressió, el vessant…
Mossegada i picada d’animal
En l’entorn en què es mou, l’ésser humà es troba habitualment en relació amb diversos animals domèstics, i ocasionalment pot trobar-se també amb animals salvatges Normalment, cap d’ells ataca l’ésser humà, sinó que en general mantenen una actitud amistosa o indiferent, o bé en fugen De vegades, però, s’esdevé que una persona, encara que sigui inintencionadament, fa gestos o manté actituds que l’animal pot interpretar com una agressió En aquests casos és possible que l’animal intenti defensar-se, atacant, i que per a fer-ho utilitzi els mitjans naturals de què disposa, com ara dents, ungles o…