Resultats de la cerca

Art popular tradició i innovació Agostino, G d’Ed Arte popolare in Sicilia Le tecniche i temi i simboli , Palermo, Flaccovio Editore, 1991 Alcina Franch, J Arte y antropología , Madrid, Alianza Forma, Alianza Editorial, 1982 Alcover, A M Moll, F de B Diccionari Català-Valencià-Balear , Palma de Mallorca, 1975 segona edició Boas, F Cuestiones fundamentales de antropologia cultural Dimensión de los problemas , Buenos Aires, Solar/Hachette, 1964 Burke, P Cultura popolare ne’ll Europa moderna , Milà, Oscar Studio Mondadori, 1980 Buttita, A «L’artista popolare e le sue ragioni», dins Arte…

Acondicionamiento Tarrasense Acondicionamiento Tarrasense 1906-1931 , Terrassa 1932 Acondicionamiento Tarrasense Acondicionamiento Tarrasense 1906-1956 , Terrassa 1956 Aguiló, T, i Companyia El Cicerone Mosaico industrial noticiero para 1882 á 1883 , Barcelona 1882 Agustí i Cullell, J Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII o la introducció de la màquina de vapor IEC, Barcelona 1983 Ajuntament de Lleida Álbum de Lérida y el Valle de Arán , “Ediciones Catalonia”, Barcelona 1924 Ajuntament de Terrassa Terrassa, 100 anys teixint ciutat , Barcelona 1992 Albareda i Salvadó, J La…

El museu La gestació del primer nucli d’art romànic al Museu Diocesà de Lleida nasqué parallela a la creació del mateix museu, l’any 1893 El 7 de març d’aquell any, dia de la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, es va dur a terme una solemne cerimònia en què el bisbe Josep Messeguer i Costa va beneir la primera pedra del nou seminari, on s’emplaçà el nou museu, amb uns objectius ben definits “ ampliar la enseñanza que se da en la clase de Arqueologia Cristiana, estableciendo un Museo Católico, donde pienso reunir los objetos artísticos que puede haber, practicando para ello cuantas diligencias…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol IIII, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Efemèrides millenàries 949-1949 El monestir de Sant Pere de Burgal , Vic 1948 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Documents catalans del temps de Carlemany , dins Miscellània Puig i Cadafalch , vol I, Barcelona 1950, pàgs 163-168 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els preceptes…

Situació Una vista del conjunt de l’església i el castell des de migjorn M Anglada L’antic monestir canonical de Sant Llorenç del Munt o Sant Llorenç de Planeses constitueix el centre històric i religiós més important de l’antiga demarcació de Planeses, a l’extrem nord-est de l’actual municipi de Sant Julià de Vilatorta Es troba situat a l’extrem d’una cinglera, dins un petit apèndix que forma el municipi, que separa la Plana de Vic de les Guilleries, zones de les quals esdevé un important mirador Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…

La recuperació de la pintura romànica catalana La història ha portat a identificar les arts i els països que les han produït, i aquestes identificacions, amb caràcter gairebé exclusiu, han esdevingut de vegades de tal intensitat que s’han convertit en paradigmàtiques això vol dir que fer esment del país és pensar en aquell art, o bé a l’inrevés Així, molt sovint, pensar en Catalunya vol dir pensar en art romànic I potser, filant més prim, vol dir pensar en pintura romànica i sobretot en pintura mural I això és així L’aportació del nostre país, Catalunya, a l’art romànic europeu, que vol dir…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant Valentí 709 m, serres que formen en part el límit N La serra d’Aiguanegra, al NE, el separa de Sant Joan…

Introducció Els moviments d’emancipació política que acabem d’esmentar foren afavorits pels carolingis, especialment intensos des de la conquesta de Girona l’any 785 i per l’ocupació de Barcelona el 801 Però l’alliberament del Pallars i de la Ribagorça, vers el 800, anà a càrrec de la iniciativa privada dels comtes de Tolosa, atribuïda concretament a Bigó Sembla, però, que els indígenes d’aquestes comarques s’havien posat sota el seu domini i protecció Es comença a reorganitzar el territori, alhora que es restauren els monestirs visigòtics de Senterada i Alaó, els quals havien estat destruïts…

La xarxa de comunicacions Camí medieval que encara conserva l’enllosat, vora Girbeta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, poc abans de l’estret de Montrebei ECSA - J Bolòs Una orografia difícil i una situació més aviat marginal han estat sempre factors que han condicionat la història de les terres ribagorçanes Dues serralades paralleles a l’eix pirinenc, amb prou feines excavades pels rius, configuren un territori aïllat i força trencat en petites i encaixades valls glacials, clotades estructurals, depressions reduïdes i accidentats sinclinals Els eixos fluvials s’emmotllen al paisatge…

Introducció Antic castell del Rei, bastit damunt la primitiva suda sarraïna, al cim del puig del castell de Lleida ECSA-X Goñi Des de la segona meitat del segle VIII fins a mitjan segle XII, a Catalunya hi hagué un procés constant de conquesta, de reorganització del territori i sovint de repoblació Les característiques d’aquest procés variaren al llarg d’aquests quatre segles, al mateix temps que es transformava la societat i l’organització política i administrativa dels diversos territoris afectats Evidentment no podem considerar iguals els processos de conquesta i repoblació del segle VIII…