Resultats de la cerca

Formació Estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1949-1957 És també diplomat en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística per l’Arxiu Secret del Vaticà 1971 i el 1976 obtingué el doctorat en Història de l’Església per la Pontificia Universidad de Salamanca Ha cursat també estudis de Biblioteconomia i Informàtica Títols eclesiàstics Ordenat de sacerdot el 1961, els seus càrrecs eclesiàstics inclouen el de capellà de la Casa General de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora darderes 1972 i el de canonge de la catedral de Barcelona 1988 Docència Ha…

Vida S’inicià musicalment a l’Escolania de Santa Maria de Montblanc, on estudià amb mossèn Ramon Boqueras completà la seva formació al Conservatori de Tarragona, on cursà estudis de piano, orgue i harmonia amb Francesc Tàpies En el camp de la musicologia, estudià a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC amb el mestre Miquel Querol Doctorat el 1970 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Martí de Riquer amb la tesi  Estudis sobre la verbeta Exercí diversos anys a la Universitat de Barcelona 1967-72 i posteriorment a la Universitat Autònoma…

De l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona només queda avui l’espai ocupat per un cèntric mercat de la ciutat que el recorda pel nom que ha heretat No es tracta d’un convent qualsevol conèixer l’origen de Santa Caterina implica esbrinar l’origen del nou model arquitectònic que introduí, caracteritzat per l’ús de la volta ogival, que en principi no tenia cap tradició a Catalunya un model nou que en pocs anys va arribar a ser patró i paradigma de tota l’arquitectura gòtica catalana del període de màxima esplendor Josep Casademunt va aixecar-ne plantes i alçats el 1837, poc temps abans…

Situació Aspecte actual de la torre després de ser alliberada de l’antic mas que tenia adossat F Baltà És emplaçada als vessants nord-orientals de la muntanya de Sant Ramon Mapa 36-16420 Situació 31TDF183790 Des de Sant Boi s’ha d’agafar la carretera de Sant Climent i, poc després de deixar enrere els últims blocs de pisos, en arribar al del casal del Bori, cal desviar-se a l’esquerra per un camí que porta a la barriada de Benviure, on hi ha la torre, a 81,7 m d’altitud Història El 1023 Eliarda vengué a Chilio cases i terres, arbres i un pou situats dins la parròquia de Sant Boi, a la Villa…

Sarcòfag Cara frontal de l’anomenat “sarcòfag de sant Ramon”, amb la representació de l’Anunciació, la Visitació, la Nativitat i l’Epifania ECSA - L Carabasa A la cripta que hi ha sota l’absis central de l’església de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena, trobem l’emplaçament d’un sarcòfag ornat amb relleus esculpits a tres de les cares de la caixa És conegut com a sarcòfag de sant Ramon, corresponent a Ramon Guillem que va ser bisbe de Roda entre el 1104 i l’any de la seva mort, el 1126 La caixa pròpiament fa 46 x 165 x 60 cm la llosa que la cobreix fa 13 x 175 x 67 cm El cos del sarcòfag té com a…

Mapa de les esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Sant Martí d’Altafulla El Catllar Sant Joan Baptista del Catllar Constantí Sant Feliu de Constantí Sant Bartomeu de Centcelles Creixell Sant Jaume de Creixell La Nou de Gaià Santa Magdalena de la Nou de Gaià Els Pallaresos Sant Salvador dels Pallaresos Perafort Sant Pere del Codony La Pobla de Mafumet Sant Joan del Consell La Pobla de Montornès Santa Maria de Montornès Renau Santa Llúcia de Renau…

Situació Dins el municipi de Pinós, al vessant de ponent de la seva serralada, hi ha el petit nucli d’Ardèvol, un dels pocs agrupaments urbans d’aquesta comarca Mapa 330M781 Situació 31TCG770580 Per arribar-hi, es pot triar entre l’ample camí que arrenca del punt quilomètric 13 de la carretera de SantRamon a Solsona, prop de Torà —amb 10 km més, s'arriba a Ardèvol—, o bé el camí que, al punt quilomètric 12,500 de la carretera Cardona-Su-Miracle-Solsona, porta directament de Su a Ardèvol amb 10 km Finalment hi ha una altra carretera, la qual, entroncant amb la de…

Alguns objectes metàllics d’ús quotidià comparteixen amb les monedes algunes característiques físiques, de tal manera que, tradicionalment, ha estat la numismàtica la que s’ha ocupat d’estudiar-los i documentar-los Aquest és el cas, per al període que ens ocupa, de les esportelles, els getons i els pesals Les esportelles Esportelles o medalles de record que adquirien els pelegrins en visitar el monestir santuari de Montserrat Daten dels segles XIV-XV Crusafont M Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la corona catalano-aragonesa s XV-XX , Societat Catalana d’Estudis Numismàtics,…

Situació Una mostra dels escassos vestigis del sector de llevant d’aquest castell EFS Les ruïnes de la fortalesa del Llor es troben al cim del turó on s’emplaça el poble del mateix nom, a 552 m d’altitud, al sector de llevant del terme, entre Bellvei i el Far Mapa 34-14 361 Situació 31TCG594232 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra, cal agafar la carretera L-324 en direcció a SantRamon, i a 2,5 km es pren un desviament en direcció N-E que en 1 km arriba al poble del Llor XSB Història Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell en la mateixa campanya en…

Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de SantRamon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era…