Resultats de la cerca
Es mostren 1057 resultats
Trás-os-Montes
Divisió administrativa
Antiga regió de Portugal, la més oriental (NE) i una de les més pobres.
Comprèn els districtes de Vila Real i Bragança i una part dels veïns, i ocupa uns 12000 km 2 Morfològicament forma part del massís Galaic, bombat durant el plegament huronià És un peneplà on dominen els materials eruptius, de 900-1000 m d’alt, amb bombaments poc destacats, com les serres de Marão 1414 m d’alt, d’orientació NNE-SSW, darrere la qual els portuguesos del litoral situaven la regió dura de Trás-os-Montes L’extrem E, bé que semblant peneplà de 850-600 m d’alt, s’integra més aviat dins la Meseta hispànica, amb materials paleozoics de plegament caledonià o hercinià i de relleus més…
Les valls d’Ebo, Pop i Laguar
El margalló Chamaerops humilis és omnipresent a les muntanyes litorals valencianes, i mostra una bona capacitat de rebrot després dels incendis Ramon Dolç Les valls d’Ebo, Pop i Laguar 28, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A l’est de la vall d’Alcalà, i gairebé com una continuació d’aquesta, s’obre la vall d’Ebo, presidida pel poblet del mateix nom Destaca en ella el colpidor congost del Barranc de l’Infern, potser el paratge més impressionant d’aquestes comarques en un paisatge dominat pels fenòmens càrstics són famosos els avencs d’aquesta vall, el riu d’Ebo, també…
el Rialb
Riu
Afluent, per la dreta, del Segre, que neix a la serra del Boumort, entre l’altiplà de pla de Llet i la roca de Senyús, dins el municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua Pallars Jussà, on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, l’Alt Urgell Coll de Nargó amb el Pallars Jussà Abella de la Conca, Isona i la Noguera la Baronia de Rialb Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu collector entre Miralpeix i Gualter El 1991, a la confluència amb el seu collector, hom inicià la construcció del pantà de Rialb, que hom començà d’embassar…
tallament
Tecnologia
Operació que consisteix a dividir una peça metàl·lica en diverses parts o a retallar peces, de forma determinada, d’una planxa.
El tallament dels metalls pot ésser efectuat a cops de martell amb el tallaferro, amb cisalles, amb serres o per mitjà de la calor, fonent el metall generalment quan és una peça molt gruixuda, o amb la flama d’un bufador oxiacetilènic oxitallament Les eines tallants emprades actualment en les fresadores, els torns i d’altres màquines eines són generalment d’acer ràpid, i llur tall, d’una forma científicament estudiada, sol ésser de carburs metàllics o de cermet, a causa de la gran resistència que han de tenir, atesa l’alta velocitat de rotació de l’eina o de la peça, la duresa de…
Josyf Slipyj
Cristianisme
Eclesiàstic ucraïnès.
Ordenat de sacerdot el 1917, estudià a Innsbruck i a Roma Fou rector de l’Acadèmia Teològica de L’viv 1929 Arquebisbe titular de Serres 1939, el 1944 fou elegit arquebisbe de L’viv i metropolita de Halič El 1945, en ésser annexada la Ucraïna occidental a l’URSS i suprimida pel govern soviètic l’Església Catòlica ucraïnesa obligada a passar a l’Ortodòxia i a sotmetre's al patriarca de Moscou, fou deportat a Sibèria, d’on fou alliberat el 1963, gràcies a la intervenció del papa Joan XXIII Residí llavors al Vaticà, des d’on tingué cura de l’Església Catòlica ucraïnesa de la diàspora…
Associació de Camps de Golf Costa Brava-Girona
Golf
Entitat amb seu a Pals.
Té com a objectiu oferir un producte estandarditzat de qualitat i el millor servei possible als golfistes que en visitin els camps Disposa de nou camps de golf integrats en el medi natural de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva Són el PGA Golf de Catalunya, a Caldes de Malavella el Golf Serres de Pals el Golf Platja de Pals el Golf Girona, a Sant Julià de Ramis el Golf d’Aro-Mas Nou, a Platja d’Aro el Club de Golf Costa Brava, a Santa Cristina d’Aro l’Empordà Golf Resort, a Gualta el Golf Peralada, i el Torremirona Golf, a Navata
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
vall Fosca
La vall Fosca
© Fototeca.cat
Vall excavada pel riu Flamisell i els seus afluents de capçalera abans d’obrir-se a la conca de Tremp pel congost d’Erinyà.
Amb la vall de Manyanet, que hi aflueix per la dreta, constitueixen la conca alta i mitjana del Flamisell, d’unes característiques similars a les valls del Pallars mitjà i fins a algunes de l’Alta Ribagorça, però les comunicacions, orientades cap al Pallars Jussà per l’atracció de la Pobla de Segur, expliquen la incorporació de la vall Fosca a la comarca jussana Les altituds minven de nord a sud, seguint l’orientació del Flamisell, facilitada per una antiga vall glacial de 18,5 km de llarg que del massís granític dels Encantats actual Flamisell i de la cresta esquistosa que clou la capçalera…
Tallarol trencamates
Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…
rasos de Peguera
rasos de Peguera Paisatge del roc de Peguera al terme de Fígols Vell
© Fototeca.cat
Plec anticlinal de les serres prepirinenques exteriors, que s’eleva al NE de Berga.
Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina