Resultats de la cerca
Es mostren 696 resultats
Ángela Molina Tejedor

Àngela Molina
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Estudià dansa i art dramàtic i debutà en el cinema el 1974 amb No matarás de C Fernández Ardavín Ha protagonitzat films notables, on ha posat en relleu una gran sensibilitat i profunditat dramàtica, i sobretot a partir dels anys vuitanta la seva gran projecció l’ha portat a alternar interpretacions en produccions espanyoles i internacionals De la seva abundant filmografia hom pot esmentar Las largas vacaciones del 36 1976 de J Camino, La ciutat cremada 1975-76 d’A Ribas, Camada negra 1977 de M Gutiérrez Aragón, Los restos del naufragio 1978 de R Franco, Cet obscur objet du désir 1978 de L…
Maria Àngels Anglada i d’Abadal
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Vida i obra Vigatana d’origen, per bé que installada a Figueres, Maria Àngels Anglada es llicencià en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i combinà, durant anys, l’ensenyament i les collaboracions periodístiques en revistes com Canigó , El Pont , Reduccions i 9 País de Figueres Conjuntament amb Jordi Geli, el seu marit, edità Memòries d’un pagès del segle XVIII 1978, de Sebastià Casanovas i Canut, i publicà assaigs sobre la poesia d’Espriu i Carner, com “Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits 1974, i Viatge a Ítaca amb…
,
Joaquim Santasusagna i Vallès
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, excursionista i polític.
Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936…
, , ,
paracentral
Matemàtiques
Dit de la corba tal que, si un punt pesant sotmès a la gravetat es mou sobre ella, el dit punt s’allunya del centre de la corba, o s’hi acosta, distàncies iguals en temps iguals.
Jan Krtitel Vanhal
Música
Compositor i violinista bohemi.
Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A Ebran El 1757 ja era organista a Opocno Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena Allà estudià amb D von Dittersdorf, i aviat impartí classes IJ Pleyel fou alumne seu Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia 1769-71, on conegué CW Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia Roma, 1770 De retorn a Viena, i per la seva incipient malaltia mental, no li fou…
Miquel Serra i Arbós
Pintura
Pintor.
Perdé molt jove el seu pare i el seu primer padrastre Fugí de casa i anà a la cartoixa d’Escaladei, on versemblantment fou deixeble de Joaquim Juncosa, que se l’emportà a Roma 1670-75 En aquest sojorn, mal conegut, probablement treballà en un taller romà i passà per Nàpols i per Gènova abans d’installar-se a Marsella el 1676 Des d’aleshores la seva vida professional, familiar i social restà ben orientada S'imposà a la ciutat quan aquesta era en plena fase d’expansió urbana, portuària, militar i religiosa Dotat d’una gran rapidesa d’execució, efectuà grans decoracions de sostres, cicles de…
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Cinematografia
Escriptor.
Vida Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer i es llicencià també en dret S’acostà al fenomen cinematogràfic "fent un esforç per a situar el cinema com una font de doctrina estètica, en relació amb totes les manifestacions de la cultura contemporània", segons les seves mateixes paraules El 1927 començà a collaborar a la premsa periòdica "La Noche" i feu els primers articles sobre cinema a "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-1929 i al setmanari "Mirador" a partir del 1929, que vertebraren el seu llibre Una cultura del cinema…
Equador 2012
Estat
Els presidents del Perú esquerra, Ollanta Humala, i de l’Equador, Rafael Correa, durant la celebració d’una trobada bilateral entre els dos països © Presidencia de la República del Ecuador El president Rafael Correa va encetar el seu darrer any de mandat amb un gest de bona voluntat amb el qual va perdonar les penes contra els periodistes condemnats per injúries al mandatari Malgrat tot, la pugna entre el poder executiu i alguns mitjans de comunicació es va mantenir, amb acusacions d'aquests contra l'abús i el control governamental, mentre que Correa acusa determinats mitjans d'actuar com a…
Josep Roig i Raventós

Josep Roig i Raventós
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Fill del pintor Joan Roig i Soler Es llicencià a Barcelona 1904 i exercí durant quinze anys a la Casa de Maternitat de Barcelona S’hi especialitzà en pediatria i tocologia i amplià estudis a París i Berlín Presidí la Federació Escolar Catalana Fundà amb Caritat Giraudier 1920 la Lluita contra la Mortalitat Infantil, que establí a Barcelona una xarxa de dispensaris de puericultura A més d’un centenar de treballs sobre obstetrícia, pediatria i puericultura, publicà Trastorns intestinals dels infants 1928 i Nocions de puericultura 1922, del qual es feren vuit edicions Escriptor fecund —la seva…
,
electroestàtica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les interaccions entre les càrregues elèctriques en repòs.
Històricament, fou la part de l’electricitat que es desenvolupà primer Així, l’electrització per fricció de certes substàncies vidre, ambre, etc fou ja coneguda pels grecs, però no fou fins al Renaixement que aquests fenòmens començaren a ésser estudiats científicament i a tenir aplicació pràctica Un cos és en estat neutre si el nombre de càrregues negatives coincideix amb el de càrregues positives Si hom altera l’equilibri entre el nombre de càrregues, el cos s’electritza Això és el que s’esdevé amb l’electrització per fricció, i constitueix l’experiència bàsica de l’electroestàtica Si, per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina