Resultats de la cerca
Es mostren 1113 resultats
formant
Música
Cadascun dels fragments de música dels quals l’intèrpret, per voluntat de l’autor, té la facultat d’escollir l’ordre d’interpretació així com el nombre de repeticions; fins i tot, si no s’indica el contrari, pot deixar de tocar-ne algun.
L’autor acostuma a assenyalar la durada total de les repeticions o, en altres casos, el nombre màxim d’aquestes Recurs compositiu propi de la segona meitat del segle XX i característic de la forma oberta , el mot ’formant’ terme procedent del vocabulari acústic fou utilitzat per primer cop en aquest sentit per P Boulez per a designar els cinc blocs de què consta la seva Sonata per a piano núm 3 1957 Els formants solen ser representats gràficament a la partitura mitjançant uns rectangles que contenen els fragments de música a interpretar, disposats en ordre successiu o en altres ordres com per…
veu complementària
Música
Part que, tot i aparèixer en un context imitatiu, no participa del principi imitatiu.
Aquest tipus de veu, també coneguda com a "veu lliure" pel fet de no estar subjecta a la disciplina imitativa, té un caràcter d’acompanyament i no és infreqüent en els cànons Acostuma a estar situada al baix vegeu els diferents cànons de les Variacions Goldberg , BWV 988, de JS Bach i a tenir una funció de sosteniment harmònic Tanmateix, malgrat mantenir-se externa a la trama imitativa, la veu complementària també pot assumir el paper de cantus firmus com és el cas d’alguns cànons de L’ofrena musical , BWV 1079, de Bach o d' ostinato Cànon i giga en re M, de J Pachelbel
diazocompost
Química
Compost diazoic alifàtic de fórmula
(R essent un radical alquilidènic), derivat formalment del diazometà.
Els composts diazo són obtinguts per nitrosació d’una amina primària o per transformació d’una funció nitrogenada que contingui dos àtoms de nitrogen units entre ells, o bé per allargament de la cadena alquilidènica del diazometà Els composts diazo inferiors són gasos grocs que es descomponen amb facilitat i poden ésser explosius quan són concentrats Pel fet d’ésser molt reactius no es conserven gaire temps, i hom acostuma a preparar-los just abans d’emprar-los Per acció dels àcids, halògens, per descomposició tèrmica, etc, desprenen fàcilment nitrogen experimenten reaccions d’addició, en les…
cap magnètic
Electroacústica
Transductor electromagnètic reversible que permet de transformar els senyals elèctrics en magnètics o viceversa.
El procés és un o altre segons que la funció del cap sigui d’esborrar, o bé d’enregistrar o reproduir els senyals elèctrics El medi magnètic, on és enregistrada la informació o el senyal, és una cinta magnètica, i l’element elèctric, una bobina El circuit magnètic, que és fet amb un material d’una gran permeabilitat magnètica làmines de permalloy o d’altres aliatges de ferroníquel i, modernament, també amb ferrites, conté dues interrupcions de material no magnètic, anomenades entreferros Un d’ells, en contacte amb la cinta, té per missió de desviar el flux d’inducció magnètica a fi que…
anomalia del nivell del mar
Geografia
Residu obtingut a partir de sostreure la mitjana temporal a les mesures del nivell del mar en un punt.
El nivell del mar mesurat mitjançant l’altimetria inclou essencialment dues contribucions, la causada per la distribució de masses de la Terra geoide, constant en el temps però no prou ben coneguda per aplicacions oceanogràfiques, i la causada pels fenòmens oceanogràfics topografia marina Per extreure'n la darrera s’acostuma a calcular les anomalies del nivell del mar conegudes com a SLA de l’anglès Sea Level Anomalies Aquest mètode, però, només és capaç d’extreure la variabilitat oceànica, de manera que els fenòmens que varien lentament en el temps no es poden separar del geoide Per a…
histèresi magnètica

Cicle d’histeresi magnètica (Br=magnetisme romanent, Hc=camp coercitiu)
© Fototeca.cat
Física
Histèresi que presenta un cos ferromagnètic en ésser sotmès a l’acció d’un camp magnètic que produeix la imantació del cos.
Hom acostuma a representar gràficament, en eixos B i H , el procés cíclic que segueix el material en ésser sotmès successivament a un camp magnètic que primerament creix en un sentit, a continuació disminueix, passa a créixer en sentit contrari, i finalment torna a disminuir fins a anullar-se Durant aquest procés, la imantació M del material i la inducció B varien en funció del valor de camp H , segons una corba la forma de la qual depèn del material les més corrents són la del ferro i la de les ferrites Aquesta representació gràfica és anomenada cicle d’histèresi L’àrea inclosa equival a la…
Logo
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació, orientat als infants, dissenyat com a mitjà d’aprenentatge de conceptes matemàtics.
Fou desenvolupat a la dècada del 1970 per Seymour Paepert, del MIT L’usuari veu una petita tortuga en pantalla, a la qual pot demanar que es desplaci i dibuixi línies a més, l’usuari pot definir instruccions per tal que això es realitzi de manera automàtica, simplement donant nom a un conjunt d’accions L’ús de gràfics senzills i la facilitat d’interacció converteixen el Logo en una eina interessant per a practicar de manera divertida els conceptes matemàtics d’altra banda, l’estructuració dels programes en instruccions definides pel mateix usuari acostuma els infants a pensar estructuradament…
punctum
Música
En el cant de la litúrgia cristiana occidental, neuma que equival a una sola nota.
Gairebé sempre s’escriu com un punt, i acostuma a representar el so d’una nota inferior a aquelles que el precedeixen i el segueixen immediatament Els teòrics del segle XIII empren el mateix terme per a referir-se a una nota en concret, tant si està escrita de forma aïllada com si pertany a una lligadura L’Anònim IV utilitza el terme punctum com a sinònim de clausula en un passatge referit a Pérotin Jean de Grouchy denomina puncta les diferents seccions en què se subdivideix una estampida cada punctum consta de dues parts idèntiques, llevat del final, que en la primera part té caràcter…
notostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels branquiòpodes.
Tenen la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil i la part anterior del cos amb un nombre molt variable d’apèndixs, entre 35 i 70, i de 25 a 40 segments, cosa que indica que la segmentació aparent és secundària i cada anell visible inclou més d’un segment L’abdomen és format per 31 segments i acaba en una furca molt desenvolupada i segmentada El segon parell d’antenes és vestigial Els ulls són composts i sèssils, i estan molt junts en l’escut dorsal La reproducció acostuma a ésser per partenogènesi, i en molts casos els mascles no existeixen Habiten en aigües dolces i resisteixen…
bugia
Física
Nom d’algunes antigues unitats d’intensitat lluminosa.
Primitivament, hom emprava com a unitat la intensitat lluminosa d’una bugia de cera o bé d’una llàntia, patró d’unes determinades condicions, variables segons el país A Alemanya hom emprava la bugia Hefner, conservada fins fa poc a França, la unitat carcel a Anglaterra, la donada per un llum de pentà, etc L’any 1909 fou definida una bugia internacional , equivalent a la vintena part de la llum emesa per 1 cm 2 de platí a la temperatura de solidificació, i que fou anomenada bugia decimal o bugia Vernon-Harcourt La bugia internacional val 1,018 cd Aquesta unitat fou substituïda l’any 1948 per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina