Resultats de la cerca
Es mostren 561 resultats
Franz Joseph Haydn
Música
Compositor austríac.
De família modesta, fou cantor infantil a la catedral de Sant Esteve de Viena juntament amb el seu germà Johann Michael A partir del 1749 visqué de composicions ocasionals i singspiele , fins que, gràcies a amistats del món musical vienès Gluck, Metastasio i el seu mestre NPorpora, fou acceptat com a director de l’orquestra privada del comte Morzin 1759-61, per a la qual escriví les primeres simfonies, divertimenti , etc El 1760 es casà amb Maria Anna Keller, que li amargà la vida amb el seu caràcter irascible Desfeta l’orquestra, passà al servei de Pál Antal Esterházy de Galántha 1761 i, l’…
Miscel·lània sobre textos astronòmics
Art romànic
Biblioteca Apostolica Vaticana Ms Rej 123 Miscellània sobre textos astronòmics Folis 143v i 144 amb la representació d’un mapamundi El manuscrit de la Biblioteca Apostolica Vaticana Reginensis Latinus és un interessant còdex compost per 223 folis en pergamí 36 × 28 cm, parcialmente mutilat a les seves pàgines inicials i finals, i en el qual intervingueren dues mans del segle XI al foli 118, a la ratlla corresponent a l’any 1055 dels Cyclus Decennovenalis , una petita mà dibuixada amb tinta assenyala amb l’índex una breu frase escrita al marge Eodem Anno Factus Est Liber Iste, obra del mateix…
millora
Dret
Institució típica del dret civil castellà que permet de desigualar els fills legitimaris mitjançant l’atribució a qualsevol d’ells o als seus descendents, o la distribució entre ells de la manera que es vulgui, d’un terç dels dos terços de llegítima que la llei atribueix als descendents legítims.
És una institució d’interpretació restrictiva
Serralada Prelitoral Catalana
Serralada Prelitoral Catalana Vilaplana del Camp, sota la serra de la Mussara i les muntanyes de Prades
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…
Necròpoli del mas de Barenys (Riudoms)
Art romànic
Situació Detall d’un dels vuit enterraments de pedres irregulars i lloses de pissarra excavats en aquest jaciment Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - LI Pallejà Aquesta necròpoli es troba al mas de Barenys, a la partida de la Clota, al nord del poble de Riudoms Mapa 33-18472 Situació 31TCF366568 Per a arribar a Riudoms cal prendre a Reus la carretera local T-314 i agafar un trencall a mà dreta que mena al poble Necròpoli Al principi de setembre del 1982, fruit de l’anivellament d’uns terrenys del mas de Barenys, es van documentar una sèrie de restes arqueològiques que es…
Castell de Biosca
Art romànic
Les ruïnes d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Biosca, situat vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca Es tracta d’un indret molt estratègic, ja que controla un accés natural cap a l’interior del Solsonès i per ésser al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians i una via excepcional de comunicació entre la vall del Segre i les terres de la Catalunya central L’esment més reculat del lloc i el terme de Biosca es troba en un document del 1031, entre les afrontacions del castell de Fontanet, a la marca Entre els castells que la…
Honorat Joan i Tristull
Filosofia
Historiografia catalana
Militar
Literatura catalana
Humanista.
Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, i d'Isabel Tristull El fet que la seva mare no procedís de la noblesa, feu que Honorat incorporés al seu escut heràldic les armes del pare, és a dir, les corresponents a les famílies Joan i Escrivà Aquest fet contribuí a què, durant un cert període, es cregués que els seus cognoms eren Joan i Escrivà Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la Universitat…
, ,
Sant Miquel de Camporrells
Art romànic
Situació Antiga parròquia, avui església del fossar del poble de Camporrells, petit edifici del pas del segle XII al XIII ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Miquel és al fossar del poble de Camporrells, situat en un monticle als afores del nucli de població, assenyalant l’emplaçament del primitiu castell Camporrells és a la vall del barranc del Molí del Pubill, a 620 m d’altitud Mapa 32-13 327 Situació 31TBG949481 Per a arribar a Camporrells cal agafar una carretera local que surt a mà dreta de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri JBP Història Una de les primeres…
Philippe Verdelot
Música
Compositor francès.
Vida Hi ha poca informació sobre els primers anys de la seva carrera musical Probablement la seva formació s’inicià al nord de França i continuà al nord d’Itàlia Cap al 1522 era a Florència com a mestre de capella del baptisteri de San Giovanni i, entre el 1523 i el 1527, també ocupà aquest càrrec a la catedral Es té notícia de la seva presència a Roma cap al final del 1523 o principi del 1524, on cantà per al papa Climent VII Durant l’època de la República florentina 1527-30, Verdelot probablement formà part del bàndol que anava contra les forces papals i imperials Alguns motets seus fan…
Manuel (o Anscari) Mundó i Marcet
Historiografia catalana
Paleògraf i historiador.
L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on va ser catedràtic de paleografia i diplomàtica Fou també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la Biblioteca de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina