Resultats de la cerca
Es mostren 648 resultats
Islàndia 2014
Estat
Al final de l’agost, l’erupció del volcà Bárðarbunga al sud del país va encendre les alarmes per l’emissió concentrada de diòxid de sofre i el risc de cendra que pogués afectar l’espai aeri europeu El precedent del 2010 amb el volcà Eyjafjallajökull –que va provocar el tancament de l’espai aeri i va afectar deu milions de passatgers d’arreu d’Europa– va fer extremar les precaucions durant tres setmanes, si bé aquest cop no va tenir finalment el mateix desenllaç En el pla polític i financer, el nou Govern de centredreta va donar continuïtat a la política de benestar i fermesa envers els bancs…
Carlos M. Duarte
Oceanografia
Oceanògraf portuguès nacionalitzat espanyol.
Llicenciat en biologia per la Universidad Autónoma de Madrid 1982, es doctorà en limnologia per la Universitat McGill de Mont-real Investigador a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats del CSIC, el seu camp d’estudi és l’ecologia marina i l’oceanografia biològica Una de les seves aportacions més destacades és el descobriment de l’anomenat carboni blau , terme que designa el diòxid de carboni capturat pels ecosistemes oceànics i costaners, que té la particularitat que la captura es produeix a un ritme molt superior al dels ecosistemes terrestres bàsicament boscos Per aquest…
dragó de Komodo

Dragó de Komodo
© Xevi Varela
Zoologia
Dragó de la família dels varànids, lacertiforme de mida gegantina (més de 3,5 m de llargària), endèmic de l’illa de Komodo, a l’arxipèlag de Sonda, entre Flores i Sumbawa.
És un animal carnívor, que pot arribar als 80 kg de pes, que captura preses vives, encara que també s’alimenta de carronya Habita zones de bosc de fulla caduca i de sabana, des del nivell del mar fins als 800 m d’altitud El dragó de Komodo també és una espècie endèmica de les illes de Rinca, Gili Motang i Gili Dasami, que juntament amb la de Komodo formen el Parc Nacional de Komodo, creat l’any 1980 La cinquena illa, Flores, és la més gran de totes i disposa de dues reserves naturals la de Wae Wuul a la costa oest i la de Wolo Tado a la costa nord La població de dracs al Parc…
art de fons

art de fons Calada de boleros
Pesca
Qualsevol dels arts de captura passiva formats per xarxes generalment rectangulars que hom cala de manera que l’armadura dels ploms resti arran de fons.
croca
Botànica
Pesca
Nom aplicat a algunes espècies de trepó i a la fonollassa groga, emprades per a la captura de peixos mitjançant l’emmetzinament de les aigües.
cop
Pesca
Part de la majoria dels arts d’encerclament i d’arrossegament i en general dels arts que no mallen peix, on resta concentrada la captura.
És constituït per xarxa de malla cega, de cànem o un altre material
latència
Electrònica i informàtica
Temps transcorregut entre la generació, la captura o la recuperació d’un element multimèdia i la seva presentació a l’usuari d’un entorn virtual.
Una latència alta pot causar cibertrastorn i sensació de mareig a causa de la manca de correspondència entre la visió virtual i la posició del cap de l’usuari
llengua

Esquema de la cara superior de la llengua
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris; té les estructures del gust i realitza funcions importants en la deglució dels aliments, la succió i la masticació dels aliments i en l’articulació dels sons.
En els peixos, la llengua no és homòloga a la dels altres vertebrats té solament caràcter sensorial En els ciclòstoms és eriçada de denticles i actua com una llima En els altres vertebrats, la llengua, a part el seu caràcter d’òrgan del gust, és essencial per a menjar l’aliment quan és a la boca, i en els mamífers té també un paper important en la degulació En molts casos amfibis anurs, ocells, rèptils i mamífers sense dents, etc la llengua esdevé un òrgan de captura de l’aliment En els ofidis és bífida, i també és en relació amb l’olfacció, puix que a cadascuna de les puntes hi…
Els apodiformes: falciots
Els apodiformes són ocells essencialment aeris, fins al punt que no poden parar-se si no és a una certa alçada, si volen després reprendre el vol La forma falciforme de les ales i la cua curta, visibles en els falciots en vol Apus apus , caracteritzen bé el grup i són una imatge habitual a l’estiu, tant en zones obertes com a les rodalies dels medis urbans Xavier Ferrer Comprenen 3 famílies ben diferenciades externament Als Països Catalans només tenim 3 representants de la família dels apòdids, això és, dels falciots Són ocells que sovint hom confon amb les orenetes, tot i que no hi tenen…
Territ bec-llarg
El territ becllarg Calidris ferruginea és un limícola de mida mitjana 17-19 cm de bec força llarg i lleugerament incurvat cap avall La fotografia, presa al Fondo Baix Vinalopó en mostra el plomatge de transició entre el banal que presenta a l’hivern, i el vermellós i llampant que ofereix a l’estiu José Damian Navarro Medina Als Països Catalans el territ bec-llarg és un migrador regular, però més aviat escàs, excepte en unes poques localitats especialment favorables de Catalunya i el País Valencià Les primeres dades d’ocells migradors es produeixen a partir de mitjan abril, encara que durant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina