Resultats de la cerca

Àrea de nidificació de l’oreneta de ribera Riparia riparia als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Ocell estival i nidificador molt localitzat als Països Catalans En migració pot ser observat pràcticament arreu A Catalunya existeixen alguns nuclis reproductors a les conques del Segre, l’Ebre, el Fluvià, la Tordera, el Gaià i el Francolí Al País Valencià hi ha també nuclis reproductors a les conques del Túria, el Xúquer, el riu de Gorgos, el Vinalopó i, molt possiblement, en algún altre que no apareix reflectit en el seu mapa de distribució A les Balears…

Les fàbriques de riu de les conques del Llobregat, Ter, Fluvià i Ripoll La màquina de vapor és a l’inici de la industrialització catalana Una màquina que funciona amb carbó, un mineral que s’ha d’importar en la seva major part, ja que Catalunya en té poc i en comarques allunyades del seu lloc de consum El carbó resulta car i el producte acabat també, per la repercussió que el mateix carbó té sobre el seu cost L’energia hidràulica era coneguda Les rodes amb caixons feien moure molins fariners i paperers des de feia molt temps El carbó es pot portar a la fàbrica, però quan es…

Situació i presentació La riera de Begues divideix el terme en dues parts ben diferenciades des del punt de vista geològic i de vegetació La part meridional integrada dins el parc de Garraf és de terreny format bàsicament per pedra calcària en contínua dissolució modelat càrstic, per la qual cosa s’han format un gran nombre d’avencs, com el de la Ferla de 176 m de fondària o el del Bruc 118 m, i dolines com les del Campgràs Els avencs i les dolines es localitzen sobretot prop de les elevacions de la Morella 595 m i el Rascler 572 m, vora el termenal sud-oriental amb els municipis de Sitges i…

Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de cereals blat i…

Situada a la vora esquerra del Danubi, és un port fluvial i centre comercial de la plana de l’Eslovàquia Occidental Al centre hi ha l’antic barri dels afers, i als voltants de la ciutat hi ha els nuclis industrials maquinària pesant, fibres artificials, productes químics i indústria alimentària Una refineria tracta el petroli que, mitjançant un oleoducte de 4500 km, prové de les conques del Volga Centre cultural Acadèmia de Ciències, Museu Nacional, Galeria Nacional i d’ensenyament superior Univerzita Komenského Bratislava, fundada el 1919, Slovenská Vysoká Skola Technická…

D’una altitud mitjana de 3 400 m i una longitud superior als 900 km, és flanquejat per dues serralades d’elevacions sovint superiors als 6 000 m l’Occidental, que s’estén al llarg del límit amb Xile, i la Real o Oriental, que pel centre de Bolívia arriba fins a l’Argentina L’Altiplano coincideix amb el fons d’un antic i extens llac És drenat per conques endorreiques el llac Titicaca i el llac salat Poopó són els més importants És una immensa regió de vegetació escassa, on constantment bufen vents freds, amb pluges reduïdes La temperatura mitjana és de 8°C, amb grans variacions pot baixar fins…

El 1364 un Arnau de Bardaixí fou comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa i defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12 La seva adhesió a la causa de Ferran d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell Un gran nombre de línies foren originades aleshores La línia dels senyors de Conques, la casa pairal de Benasc, fou continuada per…

S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo,…

El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra que separa les conques de la Tet i de l’Aglí, i s’hi localitzen conreus de secà, sobretot vinya, sovint productora de vi de qualitat superior El còrrec de la Cogullada davalla de la Jaça fins a Ventafarina Les hortalisses i l’arboricultura són al sector meridional, que travessa parallelament a la Tet el riu de Bolès L’economia és agrícola Hi ha 506 ha conreades Els fruiters ocupen 243 ha, 240 de les quals són de presseguers en progressió i 2 d’albercoquers Segueix la vinya amb 225 ha en regressió, 187 de les quals donen vins…