La màquina de vapor és a l’inici de la industrialització catalana. Una màquina que funciona amb carbó, un mineral que s’ha d’importar en la seva major part, ja que Catalunya en té poc i en comarques allunyades del seu lloc de consum. El carbó resulta car i el producte acabat també, per la repercussió que el mateix carbó té sobre el seu cost.
L’energia hidràulica era coneguda. Les rodes amb caixons feien moure molins fariners i paperers des de feia molt temps.
El carbó es pot portar a la fàbrica, però quan es tracta d’aigua és la fàbrica la que s’ha d’apropar al riu. Aquest fet incideix molt directament sobre la geografia de la industrialització catalana. I, especialment, quan les velles rodes seran substituïdes per les modernes turbines, fabricades en bona part als tallers de foneria de Planas, Flaquer i Companyia, a Girona.
L’aigua tampoc no abunda a Catalunya. Les ciutats de la costa i les properes a la costa, començant per Barcelona, en tenen a penes per al consum de la seva població. Són aquestes les que han introduït les màquines de vapor. I seran elles les que entraran en un cert declivi industrial, pels elevats costos del carbó i del seu transport. És el cas de ciutats com Igualada, Reus o Vilanova i la Geltrú.
Amb l’explotació dels recursos hídrics, la indústria s’allunya de la costa. Però relativament. Els grans rius de Catalunya, els que porten importants volums d’aigua com l’Ebre, el Segre o les dues Noguera, no veuran cap fàbrica fins al final del segle XIX. I és que les comunicacions són dolentes i les fàbriques no poden aïllar-se del mercat consumidor.
La indústria cotonera, la primera del país, explotarà industrialment les conques del riu Llobregat i del Ter. Aquests dos rius, més els seus afluents, són els grans rius cotoners.
Aquest capítol tracta de les fàbriques de riu, aquelles que aprofiten l’energia de l’aigua. Per a classificar-les hem tingut en compte tres tipus d’empresa:
• Les colònies industrials, allunyades de les poblacions.
• Les fàbriques cotoneres, al costat o dintre d’una població arran de riu.
• Els cotoners, que en una època més tardana, quan la tracció mecànica ha estat substituïda per l’electricitat, fan compatible la producció de gèneres de cotó amb la producció d’electricitat.
Aquest darrer apartat pot resultar sorprenent, però és que també ho és el paper dels cotoners a l’hora d’electrificar el país. Alguns d’ells es trobaven tan afamats d’energia hidràulica que van fer construccions hidroelèctriques que superaven les necessitats de la pròpia empresa i van començar a vendre l’electricitat.