Resultats de la cerca

Guaret dels plans de cardell colonitzat per la barrella punxosa Salsola kali Aquests matolls quan són secs, són arrencats pel vent, que els fa rodolar per les vastes planúries tot creant imatges evocadores dels ambients desèrtics Juan M Borrero Les planes i el vedat de Fraga 11, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La regió estesa a l’oest de Fraga, dins la comarca del Baix Cinca, constitueix la zona més àrida i continental alhora dels Països Catalans Els anomenats secans de Fraga són formats per dues unitats ben contrastades Al nord es troben unes extenses planes…

La geografia Cap de comarca, Amposta Ha estat considerada tradicionalment part del Baix Ebre a causa de la seva indefinició fisiogràfica i de l’atracció del mercat de Tortosa damunt el d’Amposta Morfològicament, el Montsià és molt variat El sector dels ports de Beseit és el més elevat després del Caro penyes de Cervera, 1347 m alt tossal d’Encanader, 1397 m alt Aquest paisatge feréstec i incomunicat constitueix encara una reserva de fauna i un reducte de flora els faigs més meridionals dels Països Catalans, amb la clisèrie més completa del sud del Principat, que va des de la màquia de garric…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral 232 m, a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola 318 m, a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la Pobla El territori és…

Jonquera halòfila amb joncs aguts Juncus acutus , a S’Albufera Aquesta jonquera és característica de sòls humits –poden estar inundats temporalment– i amb elevada salinitat Oriol Alamany S’Albufera de Mallorca 12, entre els principals espais naturals de Mallorca Més de la meitat del vessant meridional de la serra de Tramuntana mallorquina aboca les aigües de pluja que recull al més extens dels «prats» o aiguamolls mallorquins S’Albufera, situada en el sector nord-occidental de la badia d’Alcúdia La proximitat d’aquesta ciutat va popularitzar el topònim de S’Albufera d’Alcúdia, que ha…

La timoneda d’Alfés al mes d’abril, amb la farigola o timó Thymus vulgaris en plena florida Oriol Alamany Els secans pseudo-estèpics del Segrià i les Garrigues 12, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La depressió central de l’Ebre d’uns 20 000 km 2 d’extensió és un dels espais naturals més peculiars i originals del continent europeu En molts aspectes, la vasta i àrida plana que s’estén entre els Pirineus i el Sistema Ibèric, de Navarra a Catalunya, té més similituds amb les regions nord-africanes, situades uns 1000 km al sud, que amb les zones circumdants No és…

Els precedents Té l’origen en la Societat Dramàtica d’Aficionats, fundada el 1837 per membres de la Milícia Nacional, sota la iniciativa de Manuel Gibert, al convent de Montsió del Portal de l’Àngel Convertida en el Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès , la junta directiva encarregà a Joaquim de Gispert i Anglí  la compra duta a terme el 1844 de l’antic convent dels trinitaris de la Rambla  —desafectat com molts altres de la ciutat per les lleis desamortitzadores—  per a acollir-ne les activitats docents i bastir-hi un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat de Barcelona…

Les pastures i la seva explotació Els ramaders nòmades sabien molt bé que les estepes són terres excellents per a alimentar el bestiar de manera permanent, productiva i excepcionalment barata Dur a pasturar el bestiar a les zones de pastura natural de l’estepa resulta de 5 a 10 vegades més barat que mantenir-lo als estables, on és necessària una atenció complementària i la utilització d’additius alimentaris cars per al farratge Es tracta, però, d’una apreciació relativa, perquè en estables el rendiment de la producció ramadera per unitat d’àrea és més alt La major part del bestiar boví, oví i…

Situació i presentació Format el 1968 per l’annexió dels antics municipis del Pla de Sant Tirs, Tost, Arfa i la Parròquia d’Hortó El terme tradicional del Pla de Sant Tirs, força petit de 12,16 km 2 , era delimitat a l’W i al NW pel Segre, antiga divisòria amb Noves de Segre i la Parròquia d’Hortó A migdia i a llevant envoltava el terme l’antic municipi de Tost, i al NE confrontava amb Arfa El 1937 adoptà el nom del Pla de Cadí El terme tradicional de Tost, de 51,1 km 2 , d’extensió, era al SW de la Seu d’Urgell, al bell mig de la comarca S’estenia a l’esquerra del Segre i comprenia tota la…

Pere III de Catalunya, II de València, I de Mallorca i IV d’Aragó va ser un monarca extraordinari i singular Durant el seu llarg regnat 1336-87 se sentí profundament vinculat a Catalunya, que sempre va fer-li costat, tot i el distanciament inicial del rei vers els súbdits catalans Prova d’aquesta afecció és la presentació d’ell mateix que feia emprar als escrivans i oficials en els documents sortits de la seva cancelleria “Pere terç…, rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega, de Sicília, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, duc d’Atenes i Neopàtria…”, és a dir…

Situació i presentació Limita a ponent amb els termes de Sant Andreu Salou i Campllong, amb Llambilles al N, a llevant amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i amb Santa Cristina d’Aro, ambdós de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llagostera i al SW amb el terme selvatà de Caldes de Malavella El límit sud-occidental del terme coincideix amb el curs de les rieres de Cagarella i de Gotarra El límit occidental ve indicat per la riera de Verneda, i per la Riera Seca o de Susvalls A septentrió fa de termenal la serra de la Font, culminada pel puig de Ventalló, i part del curs de la…