Resultats de la cerca

Història Molt s’ha parlat de les destruccions que sofrí la basílica de Ripoll arran de la desamortizació i de l’incendi que atacà l’església l’any 1835 La història de les destruccions i dels inicis de restauració d’aquest venerable edifici són, però, fins i tot anteriors a aquesta data L’any 1842 ja existia una junta de restauració dedicada a intentar protegir una mica l’edifici i, sobretot, a donar-li un caire més digne Així, aquell any l’església fou transformada en parroquial L’edifici, però, ja havia sofert molt a causa de les transformacions arquitectòniques, que ja li havien donat, per…

Situació Exterior de l’absis, decorat amb set grans arcuacions suportades per semicolumnes amb capitells i àbacs JA Corbella L’antiga església parroquial de Sant Miquel es troba dins la vila de Camarasa, als peus del cim del castell Des de la plaça de l’ajuntament surt un carrer, en direcció nord i amb un fort pendent, que porta fins a les restes de la construcció romànica Per arribar a Camarasa cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior CAT-CCA-JGB Mapa 33-13328 Situació 31TCG239382 Història De l’església de Sant Miquel s’han localitzat, ara per ara, escasses…

El context La Guerra Civil va redibuixar dràsticament la complexitat del catolicisme de preguerra, pel fet que l’enfrontament va prendre un marcat caràcter religiós D’una banda, l’Església oficial definia la guerra com una croada i legitimava la causa del general Franco de l’altra, el catolicisme era perseguit a la zona republicana L’onada anticlerical que visqué la zona republicana durant els primers mesos revolucionaris provocà importants destrosses en els edificis eclesiàstics i colpejà durament els seus efectius humans El balanç de la persecució religiosa durant la guerra a Catalunya i al…

La revolució liberal espanyola 1835-43 tocà a fons els privilegis fiscals, econòmics, judicials i culturals de l’Església d’antic règim, cosa que significà l’esfondrament de les seves principals fonts de renda i el desmantellament de bona part de les seves estructures institucionals L’enderroc d’aquests privilegis no podia afectar d’igual manera totes les institucions eclesiàstiques ni tampoc tots els eclesiàstics, ja que a l’interior de l’Església d’antic règim existien diferències de tota mena en el grau de participació en les rendes, en la naturalesa d’aquestes rendes i en els orígens…

Joaquim Mir 1873-1940 Sol i ombra 1894 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Durant la darrera dècada del segle XIX, un grup d’artistes catalans de la generació postmodernista que aleshores tot just encetaven la seva carrera, lligaren els seus camins en el que hom coneix com La Colla del Safrà, dita així per una particularitat estètica clau –no pas l’única– dels seus paisatges pictòrics la saturació de grocs i ocres a què sotmetien sovint les seves composicions Aquest apellatiu potser el va donar algun escèptic visitant a la Sala Setena de l’Exposició de Belles Arts i Indústries…

Al començament del cinc-cents, a Catalunya la vitalitat del gòtic està fora de qüestió Les estructures bàsiques de la construcció i les tipologies dels edificis civils i religiosos mantenien l’estil gòtic, però lentament hi va haver una superposició de decoracions noves, «a la romana» Referint-se a la cronologia de la introducció del classicisme a Catalunya, Marià Carbonell, estudiós de l’arquitectura classicista a Catalunya, estableix les etapes evolutives següents la primera, entre el 1500 i el 1550, en què, sobre uns costums eminentment gòtics, es van intentar canvis tipològics puntuals,…

Després d’una llarga etapa d’inactivitat deguda a circumstàncies diverses, les primeres manifestacions de l’art medallístic a Catalunya van ser les produccions de proclamació reial, realitzades per gravadors argenters locals almenys des del 1724 i inspirades en la medalla barroca europea i, des de la fundació de l’Escola de Disseny el 1775, en la medalla de caràcter neoclàssic i acadèmic, que sembla assentar-se abans de la guerra del Francès Durant el segle XIX l’art medallístic català es desenvolupà sobre aquesta doble base Una primera etapa de dificultats, dominada per l’herència acadèmica…

Al final del segle XIX, l’activitat agrícola als Països Catalans significava un eix principal de treball, ja que en representava els índexs percentuals més alts de tots els sectors productius Eren poques les ciutats i viles que se sostreien a l’anada i vinguda de carros per a feinejar al tros o a l’horta i poques les famílies que no estaven immerses en aquest gran mercat de treball que era l’agricultura Al llarg dels anys, però, aquesta situació anà canviant en algunes zones, pel que fa concretament a l’ocupació, als canvis de conreus, als sistemes de treball, i, sobretot, a les relacions…

La societat catalana dels segles XVI i XVII era, per descomptat, una societat bàsicament agrària No sols, ben entès, pel paisatge, aclaparadorament rural, sinó, més aviat, perquè la producció de subsistències, en les condicions de l’època, reclamava una gran quantitat de treball, fins al punt d’absorbir gairebé la plena activitat de la majoria de la població Tot i així, l’agricultura coexistia amb una prou variada gamma d’activitats manufactureres, concentrades en viles i ciutats, i destinades, algunes, a satisfer una demanda allunyada Malgrat el caràcter sovint raquític o marginal d’aquest…

Durant els segles VIII, IX i X la societat catalana s’articulava en dos estrats bàsics la massa dels camperols minores, mediocres , d’una banda, i les elits laiques i eclesiàstiques potentes, primates, proceres , de l’altra Les relacions entre aquests dos estrats van estar sempre presidides per la tensió de preservar els principis de propietat i llibertat dels primers, i satisfer les aspiracions de poder i riquesa dels segons Una de les funcions més rellevants assignades al poder públic va ser convertir aquesta tensió en un equilibri L’alou pagès El terme alou alodium pagès designava…