Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
Els medievalismes en l'arquitectura modernista
Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un moviment que té com a vector principal la voluntat de…
Sant Marcel de Planès o de Planès de Rigard (Toses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici de Sant Marcel de Planès, amb la capçalera a primer terme E Pablo A l’entrada del poble de Planès, que es troba 1 km més amunt de Planoles, al punt quilomètric 128,200 de la carretera N-152, hi ha, aïllada, l’església de Sant Marcel, situada a la part més alta del petit nucli, i a 1 200 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG258858 El petit edifici és perfectament visible S’hi accedeix des de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, pel costat esquerre, en direcció a ponent MAB Història L’existència del lloc de Planès és documentada des de l’any 919, quan l’…
Sant Pau de Fontclara (Palau-sator)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat nordoriental A desgrat que les capelles laterals alteren en una part important l’estructura primitiva de l’edifici, encara és ben visible l’absis, que presenta una decoració a base de bandes llombardes, sense arcuacions, cosa força singular en el romànic català F Baltà És l’església del poble de Fontclara, situat 1 km al nord-est del seu cap de municipi, vora una petita serra, formada per turons poc enlairats sobre la plana alluvial del Daró Mapa 334M781 Situació 31TEG103494 Per anar-hi cal agafar el camí des de la carretera de…
La repoblació del territori d’Osona
Art romànic
La invasió àrab En el moment en què els musulmans penetraren a la Península any 711 per ajudar els fills de vitiza, una part d’Hispània estava sota el control d’un d’aquests fills, Àkila Aquesta part comprenia la zona catalana i la Septimània, a l’altra banda del Pirineu Això féu que els musulmans, que de moment actuaven com aliats dels vitizans, no fessin incursions més enllà de Saragossa, quedant, per tant, Catalunya i, doncs, Osona al marge de les primeres campanyes Després de l’any 714 quan els fills de Vitiza acudiren a Damasc on el califa al-Walid els obligà a cedir-li els seus drets…
La història de la informàtica a Catalunya i a Espanya
De la investigació a la indústria Primera installació de control de semàfors a Barcelona ECSA La història de la informàtica a Espanya comença en realitat amb Leonardo Torres Quevedo, el qual, a l’inici del segle XX, establí els principis teòrics de l’automàtica i solucionà els problemes mecànics fonamentals de les màquines de càlcul planejades per Charles Babbage Davant la impossibilitat mecànica de reproduir les concepcions matemàtiques de Babbage, Torres Quevedo se serví dels relés electromecànics per a resoldre els inconvenients que presentava el moviment mecànic de rodes dentades i…
Els Turull, a Sabadell
La primera generació etapa pre-industrial i política local Pau Turull i Font La família Turull El cognom Turull està vinculat a Sabadell des del segle XVI, com a mínim Bertomeu Turull, casat amb Aldonça, eren pares d’un Antoni Turull que el 1597 fou un dels candidats a sagristà del retaule de Sant Feliu, un càrrec honorífic i honorable No obstant això, a efectes d’aquesta obra el primer personatge de la família és Pau Turull i Font 1766-1844, que representa l’entrada de la família en el segle de la indústria Al començament del segle XIX hi ha quatre Turull a les relacions de fabricants de…
Debat sobre la cultura popular al segle XXI
Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…
La llengua: els límits de la castellanització
Els usos socials de la llengua Els canvis polítics, econòmics i culturals produïts als territoris catalans en el pas del quatre-cents al cinc-cents també es van deixar sentir en els usos lingüístics Només cal valorar la intrusió de la llengua castellana en diversos àmbits del país, insòlita fins llavors, per copsar l’abast de la nova situació S’ha considerat generalment que, per a aquest lapse, es pot parlar de l’existència d’un “conflicte lingüístic” a l’espai català Així, aquest capítol decisiu no sols tindria importància per si mateix, sinó sobretot pel seu valor de precedent històric El…
El final del domini romà a la Tarraconense i la seva incorporació al regne visigòtic
Vista aèria del sector corresponent a l’antiga ciutat romana de Bàrcino, on fou assassinat el rei visigot Ataülf J Todó L’etapa històrica de la presència i establiment del poble got a Catalunya s’ha de veure amb una perspectiva romana concreta Un primer i curtíssim moment —gairebé una anècdota cortesana— que no creiem que tingués cap transcendència en la població, ni demogràficament ni de canvi en les estructures socioeconòmiques, fou la presència de la cort d’Ataülf a Barcelona l’any 415 La conquesta i incorporació del vell conventus a l’àrea de domini visigòtic no es farà fins a Euric, l’…
Jaume Fiella, degà de Barcelona (1512-1515)
El 22 de juliol de l’any 1512, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan d’Aragó, castellà d’Amposta, comte de Ribagorça i duc de Luna diputat militar Pere de Castre i de Pinós, vescomte de Canet diputat reial Francesc Bussot de Sitges, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Guerau de Vilatorta, cambrer de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Jeroni Margarit, donzell de la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Pere Tomàs Torres, doctor en lleis, ciutadà de Lleida Joan d’Aragó era fill natural del comte de Ribagorça i primer duc de Vilafermosa,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina