Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
Jack Levine
Pintura
Pintor nord-americà.
Pertanyent a una família de jueus lituans, es formà amb Denman Ross a Harvard Fou pintor de la WPA Works Progress Administration el 1935 Se serví d’un expressionisme barroc per a crear una obra dominada per la sàtira social Retratà sobretot els ambients freqüentats per potentats, per denunciar el gran capital, la corrupció política, el militarisme i el racisme, subratllant la distinció entre víctimes i opressors En les seves pintures sovint són recognoscibles personatges públics caricaturitzats fins al grotesc La seva obra, que reflecteix la influència de Velázquez i d’…
Fay Gillis Wells
Transports
Aviadora i periodista nord-americana.
Després de passar la infància i l’adolescència en diferents països a causa de la feina del seu pare, el 1927 es matriculà a la Michigan State University Dos anys després deixà els estudis per seguir l’exemple de pioners de l’aviació com Charles Lindbergh i Amelia Earhart, i s’installà a Nova York, on es tragué la llicència de pilot d’avions El 1929 fundà l’associació Ninety-Nines, el primer club de dones pilots d’avions Wells fou la primera dona membre del Caterpillar Club, una distinció que es concedeix a les persones que han salvat la vida saltant en paracaigudes d’un avió a…
Castellarnau (Farrera)
Art romànic
Aquest castell era situat al sud del terme municipal, prop del riu de Romadriu, en un petit contrafort secundari a 1 650 m d’altitud L’any 1987 se’n descobrí l’emplaçament exacte El Castellarnau és esmentat per primera vegada l’any 1087 quan l’ardiaca Guillem Arnau en féu donació a la canònica de la Seu juntament amb els castells de Romadriu, Colomers i Serret, situats a la Ribalera Si l’antropònim que l’identifica castellum Arnalli ens remet al seu pare, Arnau Dacó, justificaria la distinció que s’estableix amb els altres tres castells d’origen vescomtal traspassats a la seva…
Antoni Ferrandis i Monrabal

José Sacristán i Antonio Ferrandis
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida señorita 1971, La…
Rafael Miquel Català i Lucas
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, conegut amb el nom de Karpa.
Llicenciat en belles arts per l’Academia de San Carlos, debutà en el món de la historieta l’any 1946 amb el personatge de Kangurito, inicialment per a l’Editorial Laerso i més tard per a la revista Pumby de l’Editorial Valenciana, l’empresa líder del món del còmic al País Valencià fins als anys setanta Fou autor de les historietes de “Raspa y Arenque”, “Felipón” i “Don Memorión” i, sobretot, del personatge Jaimito fins el punt que sovint es considera, erròniament, una creació seva i Simbad el Marino També collaborà en la revista Trampolín Els anys setanta féu la sèrie “Distrito Gaviota” per…
consagració
Religió
Acció per la qual una persona o cosa passa de l’ús profà a l’ús sagrat.
Hom creu que la distinció entre profà i sagrat és el fet bàsic de la religió per això la consagració de persones o objectes té tanta importància en les diverses religions Entre els romans, la consecratio consistia en un acte públic en virtut del qual l’amo d’una cosa la destinava al culte dels déus en temps de l’Imperi hom elaborà tota una litúrgia per a la consagració de l’emperador, manllevada als pobles de l’Orient Mitjà A Israel hi havia tant la litúrgia pública de consagració de persones pontífex i de coses temple com la dedicació privada de persones nazireat La litúrgia…
possibilitat
Lògica
Caràcter, estat o condició del que és possible.
Són dues les accepcións fonamentals de la categoria de possibilitat d’una banda, entesa com a possibilitat lògica o modalitat del judici, significa la qualitat de tot judici que no sigui contradictori, en contraposició a la necessitat lògica , la qual exclou sense més el contrari, mentre que la possibilitat, per definició, no ho exclou d’altra banda, la possibilitat real o física significa la capacitat o aptitud d’una cosa per a existir de fet i realment El sentit de la distinció entre ambdós tipus de possibilitat segons el qual el fet que un objecte pugui ésser concebut o pensat…
vocal
Fonètica i fonologia
Element fonològic bàsic en l’articulació de la parla.
S'oposa a sonant i a consonant , que d’alguna manera són interrupcions vocàliques Des de la més antiga tradició, les vocals han estat considerades sons purs amb veu pròpia i capaços de formar síllaba per ells mateixos Des del punt de vista fonològic, aquest és el tret que distingeix les vocals dels altres elements necessàriament o potencialment no sillàbics La distinció fonètica i experimental, en canvi, ha estat posada en entredit fins fa relativament poc temps, sobretot en constatar que algunes diferències són només quantitatives Així ocorre, per exemple, en comparar la…
existència
Filosofia
El fet d’existir.
En la filosofia escolàstica, que la sol identificar amb l’ésser en general esse , l’existència és distingida metafísicament, en tot ens creat, de l'essència Una tal distinció, tanmateix, sembla que no pot ésser remuntada al pensament grec, puix que, per a aquest, tota essència és tan necessària com la seva existència i s’hi identifica, ni que sigui aquesta purament mental Així, en Aristòtil el verb είναι es refereix indistintament tant al fet d’existir com a l’essència de l’existent La introducció de la distinció entre essència i existència s’explica a partir de dos…
Castell de Pierola (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Les primeres notícies del terme de Pierola són de l’any 963, que s’esmenta la distinció del terme de Apierola minoris respecte de Piera El terme es devia basar en l’existència del castell, que consta documentalment des del 998 El 1057 Ermessenda ven aquesta fortificació als comtes de Barcelona Ermessenda era la vídua del comte Ramon Borrell, la mateixa que poc temps després jurà fidelitat al seu net, el comte Ramon Berenguer I per diversos castells, entre els quals hi ha el de Pierola Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis el 1063 permuten el castell amb els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina