Resultats de la cerca

Situació i presentació Emplaçat en plena depressió vallesana, prop de Granollers, el municipi és envoltat pels de Lliçà de Vall N, Granollers NE, Montmeló E i Mollet del Vallès S-SW La riera de Tenes travessa el terme, poc abans de desguassar al riu Besòs per la dreta Bé que aquesta riera no és gaire cabalosa, les seves aigües s’havien usat per a regar A ponent del cap de municipi passa la Riera Seca, de cabal molt escàs El terme comprèn el poble i cap de municipi de Parets del Vallès, els barris de Can Cerdanet, Can Massot, Can Riera i l’Escorxador, les caseries de Can Pepet i Can Gosc i el…

Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries muntanya de Santa Bàrbara, 854 m al municipi de Brunyola Selva S'enfondeix en el massís, canviant la direcció E que segueix, fins passat Brunyola, per la SE Vilobí d’Onyar ja a la depressió de la Selva Un cop al fons de la depressió el curs, vacillant, gira al NE a Riudellots de la Selva, fins que gira decididament al N per Campllong Passa per Fornells de la Selva i Quart abans d’entrar a Girona per Palau-sacosta, deixant la ciutat vella a la dreta, i a l’esquerra l’eixample i la ciutat nova L’aiguabarreig amb el Ter té lloc, passat l’antic…

L’àrea no conreada es limita a 45 ha de matollar La superfície de terres de conreu l’any 1985 ocupava 806 ha el 42% de la total del terme hi predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Manises i ocupa 660 ha, a les proximitats del riu tarongers 594 ha i una mica d’hortalisses el secà ha esdevingut quasi marginal 146 ha, la meitat de garrofers Un 90% d’explotacions tenen menys de 5 ha, i la pràctica totalitat de la superfície és treballada en règim directe El cens ramader del 1982 dona 4300 caps d’oví i 15500 d’aviram per a producció d’ous L’activitat…

Fou fundada el 1892 pel banquer Pau Gil i Serra , que deixà un llegat de quatre milions de pessetes per a la construcció d’un hospital model que portés el nom de Sant Pau Hom comprà uns terrenys al Guinardó, i encarregà el projecte a Lluís Domènech i Montaner , el qual planejà un complex de 46 edificis 1901 Iniciades les obres el 1902, l’edifici principal fou acabat el 1909 El 1911 s’havien bastit vuit edificis i s’havia esgotat el llegat Es féu càrrec de l’obra, aleshores, l’administració de l' Hospital de la Santa Creu , i el centre es denominà Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Sorgiren…

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…

Vida i obra Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Dirigí i collaborà en diverses publicacions periòdiques fou director de la Gaceta del Comercio 1860, del periòdic satíric La Flaca 1868 i de La Ilustración Artística , a banda de collaborar en el moderat i antirevolucionari El Iris Catalán i en El Áncora 1850, un diari conservador i defensor del catolicisme més intransigent Pertanyé…

Llicenciat en dret a Barcelona 1882, exercí activitats molt diverses, des dels estudis arqueològics fins a la recerca documental i a la divulgació periodística, l’excursionisme científic, la filatèlia, etc Fou president de la Joventut Conservadora 1890 i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-22, càrrec des del qual promogué la publicació dels documents inèdits de l’Arxiu Municipal el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell barceloní des del 1892 i, en collaboració amb Bartomeu Gunyalons, les Rúbriques de Bruniquer 1912-16 Fou també president de la…

Manuals higienistes francesos, sd MLR / JG Durant el segle XIX es desenvolupà un corrent de pensament, encapçalat per metges, que s’anomenà higienisme Naixia de la voluntat de combatre la insalubritat de les ciutats industrials i es formulava com a ciència que pretenia estudiar les condicions i els factors ambientals que influïen negativament en la salut humana Aviat esdevingué un dels pilars centrals de la medicina A Catalunya, els higienistes més importants foren Pere Felip Monlau i Roca, Rafael Rodríguez Méndez, Joan Giné i Partagàs i Lluís Comenge i Ferrer, que es van ocupar de difondre…

Dues formigues obreres de Lasius neglectus que atenen pugons en una branca de cirerer Roger Vila Espècie invasora d’aparició relativament recent a Europa, Lasius neglectus ja era en un jardí botànic a Budapest al començament de la dècada de 1970, encara que no va ser descrita fins l’any 1990 Es creu que és originària de l’Àsia Menor A Europa és present en més de 135 poblacions de 19 països A Catalunya, se’n coneixen 16 poblacions, totes elles vinculades a zones més o menys degradades o urbanitzades des de la duresa biològica dels carrers de l’Eixample de Barcelona fins als…

L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…