Resultats de la cerca
Es mostren 324 resultats
Sant Martí d’Odelló (Font-romeu)
Art romànic
Situació Portada de l’església del segle XII, inicialment al mur de migjorn i traslladada posteriorment al mur de ponent ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea El poble d’Odelló és situat als vessants del roc de la Calm L’església parroquial de Sant Martí és a l’interior de la localitat Una de les seves façanes dona al carrer i l’altra a una petita placeta Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 56” N - Long 2° 2’ 7” E Per a anar-hi, cal seguir la carretera N-116 des de la Guingueta d’Ix i després d’haver fet 15 km agafar una carretera local, a mà esquerra, en direcció nord-oest, que va a Vià i…
Antonio Cesti
Música
Compositor italià, iniciador de l’òpera de caràcter internacional.
Vida El seu nom de fonts era Pietro, que canvià pel d’Antonio en ingressar a l’orde franciscà, malgrat que en alguns casos ha estat citat erròniament amb el nom de Marco Antonio De petit serví com a nen cantor al convent de Sant Francesco d’Arezzo, i el 1637 ingressà a la congregació franciscana de Volterra Després d’un període de preparació a Florència, li fou assignada una plaça al convent de la seva ciutat natal Si bé ha estat tradicionalment associat a la ciutat de Venècia, que acollí amb èxit les seves òperes, sembla que es formà musicalment a Roma, on molt probablement residí entre el…
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família originària de Tortosa, s’hi establí a partir de la mort del seu pare 1582 Estudià a Barcelona, i el 1605 fou ordenat sacerdot a Vic Un any després obtingué per oposició la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, que conservà tota la vida Es doctorà en teologia a Tortosa el 1622 Al llarg de la seva vida, es relacionà amb importants personalitats catalanes, com ara Francesc Robuster, bisbe de Vic, al qual serví com a familiar, o Pere de Montcada, bisbe de Girona, de qui fou apoderat i secretari Conegut amb el nom poètic de Garceni , i sobretot com el Rector de…
,
Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic
Diverses restes òssies recuperades al jaciment del període Triàsic mitjà Anisià del Tagamanent Vallès Oriental Josep Fortuny La fauna de vertebrats del Permià i el Triàsic dels ecosistemes marins és especialment ben coneguda i representada als Països Catalans per una fauna ictiològica i herpetològica diversa Els vertebrats dels ecosistemes continentals, en canvi, han estat històricament poc estudiats, tot i que actualment els amfibis i rèptils recuperats en aquests ecosistemes representen una fauna important, especialment del Triàsic Des d’un punt de vista cronològic, les restes de vertebrats…
Gripau comú
Morfologia El gripau comú Bufo bufo pot assolir mides considerables és un animal brunenc, molt berrugós, amb paròtides molt desenvolupades i obliqües, molt patents a la fotografia també s’aprecien les potes posteriors relativament curtes i els ulls de color coure Salvador Bosch És el gripau per antonomàsia És molt gros, de tronc rabassut, i arriba fins als 150 mm de longitud la mida depèn, però, de les poblacions Té el cap massís i ample, musell arrodonit El seu timpà és petit i també arrodonit i l’ull és gros, de color daurat intens o de color de coure Darrera el cap, hi té un parell de…
Cronicons Barcinonenses
Historiografia catalana
Nom amb què s’ha designat tradicionalment dos cronicons en llatí, del s. XIV, el Barcinonense I (publicat per Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica i per Enrique Flórez a España Sagrada, XXVIII) i el Barcinonense II (també publicat per Flórez al mateix volum d’aquesta obra).
Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…
meteorit

El meteorit Hoba, convertit en monument nacional de Namíbia
Giraud Patrick, llicència GNU
Astronomia
Sòlid del medi interplanetari, generalment petit, que penetra en l’atmosfera de la Terra i n’ateny la superfície.
Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat d’11 a 74 km/s En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i passen a un estat excitat o bé s’ionitzen Atès que l’estat excitat és molt inestable, les molècules d’aire tendeixen a tornar a llur estat fonamental és a dir, a l’estat de menor energia i, en fer-ho, emeten llum visible D’aquesta manera, la trajectòria del meteorit és delatada pel traç lluminós visible especialment de nit emès pel deixant de molècules excitades que origina…
L’Església i el treball femení
La posició de l’Església davant el treball de la dona partia d’una separació rígida de les competències de cada sexe en la societat Des d’aquesta perspectiva, el marc d’actuació propi de l’home havien de ser els camps de la producció i la política, components de l’anomenada esfera pública, mentre que la dona havia de limitar la seva activitat al marc domèstic, denominat esfera privada L’home, com a cap de la família, estava obligat a treballar i mantenir la dona de manera que aquesta pogués desenvolupar la seva vocació d’esposa i mare sense cap obstacle D’aquesta convicció se’n derivaven els…
Dèrmato-miositis
Patologia humana
Definició La dèrmato-miositis és una malaltia que afecta el teixit conjuntiu, en la qual es produeixen sobretot alteracions de tipus inflamatori als músculs, especialment als de la pelvis i les espatlles, i sovint també en la pell La malaltia és de llarga evolució, i els músculs afectats perden progressivament la força i la capacitat de contracció Alhora, es concentren, als músculs mateixos, una gran quantitat de glòbuls blancs, les cèllules del sistema immunològic que originen les reaccions inflamatòries que, a la llarga, provoquen l’atròfia o la disminució de volum de les fibres musculars,…
Castell d’Escales (Vilanant)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la torre, l’element més important que ha pervingut de la fortalesa F Tur Les ruïnes de la fortalesa medieval anomenada antigament castell d’Escales, o de les Escales, i conegudes actualment per Castell dels Moros, es troben poc menys de 2 km al sud-est de la població de Vilanant, sobre un serrat de poca elevació prop de la confluència de la riera de Cistella amb el Manol Mapa 258M781 Situació 31TEDG896778 S’hi pot arribar pel camí que porta de Vilanant a l’ermita de Sant Jaume dels Verders i al mas Rodeja, que es troben no gaire lluny, uns 300 m més enllà del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina