Resultats de la cerca

Format a la facultat d’arts escèniques de Belgrad, dirigí fins a l’esclat de la guerra a Bòsnia-Hercegovina el Centre Dramàtic Nacional de Sarajevo, on muntà obres de Mrozek, Kokovkin, Nušić, Kohout o Stankovitć, entre d’altres El 1990 rebé el premi Vaso Cosich pel muntatge de La bella i la bèstia , de Hrubin El 1992 s’installà a Vila-real País Valencià i, juntament amb la seva mare Mima i la seva esposa Ana, ambdues actrius, fundà el Teatre de la Resistència És autor de Bajka o De Sadu ‘Conte del marquès de Sade’, 1987, Opus Primum , estrenada a Vila-real el 1993, El cel…

Les ruïnes d’aquesta capella són situades a la part alta del terme, a migdia, en el lloc conegut com a Pla de Sant Pere Tal vegada és aquesta església, i no pas Sant Pere d’Ambigats Barberà de la Conca, la que l’any 1191 va rebre una donació de dos farraginals per part Gombau d’Oluja i la seva esposa Ermengarda, en el mateix acte en què donaren a l’orde del Temple el castell i la vila de Vallfogona Sigui com sigui, aquesta església ja existia al segle XIII i consta que el 1346, a causa del seu mal estat, fou reconstruïda per un rector de Vallfogona En altre temps els habitants…

La fortalesa d’Agramunt, avui desapareguda, ocupava el capdamunt d’un tossal conegut encara com a tossal del Castell, situat a la banda de ponent del nucli antic de la població El castell d’Agramunt fou bastit o reconstruït a mitjan segle XI, en el moment en què el comte Ermengol III conquerí la vila i el terme i els incorporà al comtat d’Urgell Aquest castell fou una possessió tradicional dels comtes d’Urgell, que el conservaren fins a la…

Tot i que documentat tardanament —la primera referència és del 1361— sembla que el seu origen és anterior al 1300 El castell podria trobar-se en la mota situada a ponent del poble vers Millars Només unes excavacions arqueològiques, però, permetrien aclarir tal suposició Com Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall fou una possessió dels vescomtes de Castellnou Ambdós Sant Feliu continuaren pertanyent als vescomtes de Castellnou —sense perjudici dels drets diversos dels seus cosins, els vescomtes de Fenollet — fins a la mort, el 1321, del darrer vescomte de Castellnou, Jaspert V, deutor d’una…

Sembla que és possible identificar l’actual castell del Remei amb la torre anomenada a l’edat mitjana torre de n’Eral o de Cortesa, que va pertànyer al monestir de Santa Maria de Gualter El primer esment de la torre de Nerall és de l’any 1114, com a afrontació del castell de Carruçumers L’any 1123 Guillem, prior de Gualter, i Guisla, Berenguer i Bernat d’Anglesola arribaren a un acord pel qual aquests darrers cediren a Gualter la torre anomenada Cortesa amb tots els seus termes, tal com s’establia en el testament de Berenguer Arnau El prior, per la seva part, es comprometé a compartir amb…

El poble de Biure és situat al sud de la riera del mateix nom, als vessants septentrionals de la serra de Montclar La població s’originà a l’edat mitjana al voltant d’una fortalesa, la construcció de la qual fou fruit de l’acció colonitzadora que en aquesta zona de l’actual comarca de la Conca de Barberà portà a terme la nissaga dels Gurb-Queralt La primera menció documental del castell és de l’any 1057, quan foren infeudats a Ramon Arnau els castells de Montclar i de Biure per part de Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred de Gurb, i de la seva esposa Agnès La parròquia de Biure és esmentada…

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent cantà al Covent Garden A Viena desenvolupà una prolongada carrera d’èxits Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb Jean De Reszke el 1907 Posteriorment tornà al Covent Garden, on interpretà els papers d’Otello i Radamés, i es presentà al Metropolitan Opera House també com a Otello Gràcies a aquest nou èxit hi cantà quatre temporades seguides i interpretà Tannhäuser, Walther, Lohengrin, Radamès, Manrico o Hermann…

Estudià a Munic, on fou deixeble, entre d’altres, de F Mottl i M Reger Entre el 1907 i el 1911 fou director a les òperes de Danzig i Saint-Gall i després dirigí concerts simfònics a Riga 1912-14 i Lübeck El 1920 tornà camp operístic i treballà a l’Òpera de Mannheim 1920-22 i a la Volksoper de Berlín, i com a director musical de Dessau 1923-26, de Barmen-Elberfeld 1926-32 i també de Breslau 1932-36 Especialitzat en R Wagner, estrenà a París la tetralogia L’anell del Nibelung d’aquest compositor i aparegué regularment al Teatre dels Festivals de Bayreuth entre el 1927 i el 1940 El 1936 abandonà…

Soci de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Centre Excursionista de Catalunya i dels Amics del Sol, fou membre d’honor del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant els anys trenta i quaranta del segle XX feu escalades de dificultat a Montserrat i als Pirineus, i destaquen les dues primeres vies al Cavall Bernat la normal amb Josep Boix i Josep Costa 1935 i la de la paret nord-oest amb Joan Mas i Pere Bosquets 1945 Juntament amb la seva esposa, Teresa Farràs, realitzà travesses amb esquís als Alps i també expedicions i viatges d’aventura al Caixmir 1967, al…

Germana i esposa d’Osiris, ressuscità el seu espòs, que havia estat assassinat, i en tingué un fill, Horus El seu culte arribà a Grècia durant el període hellenístic, a Itàlia cap al segle I aC, i també al centre i el nord d’Europa Fou Luci Apuleu, al segle I dC, qui parlà del paper de la música en el culte a Isis Aquest pensador llatí descriu un cor cantant himnes acompanyat de la tíbia, la siringa i altres aeròfons Algunes restes arqueològiques testimonien la presència de címbals, tambors i fins i tot trompetes en el culte a Isis a Roma Les fonts literàries també parlen del…