Resultats de la cerca

Les ruïnes d’aquesta capella són situades a la part alta del terme, a migdia, en el lloc conegut com a Pla de Sant Pere Tal vegada és aquesta església, i no pas Sant Pere d’Ambigats Barberà de la Conca, la que l’any 1191 va rebre una donació de dos farraginals per part Gombau d’Oluja i la seva esposa Ermengarda, en el mateix acte en què donaren a l’orde del Temple el castell i la vila de Vallfogona Sigui com sigui, aquesta església ja existia al segle XIII i consta que el 1346, a causa del seu mal estat, fou reconstruïda per un rector de Vallfogona En altre temps els habitants…

La fortalesa d’Agramunt, avui desapareguda, ocupava el capdamunt d’un tossal conegut encara com a tossal del Castell, situat a la banda de ponent del nucli antic de la població El castell d’Agramunt fou bastit o reconstruït a mitjan segle XI, en el moment en què el comte Ermengol III conquerí la vila i el terme i els incorporà al comtat d’Urgell Aquest castell fou una possessió tradicional dels comtes d’Urgell, que el conservaren fins a la fi del comtat, a l’inici del segle XV La primera referència a aquesta fortalesa és de l’any 1051, en què el comte Ermengol III concedí el castell d’…

Estudià a Munic, on fou deixeble, entre d’altres, de F Mottl i M Reger Entre el 1907 i el 1911 fou director a les òperes de Danzig i Saint-Gall i després dirigí concerts simfònics a Riga 1912-14 i Lübeck El 1920 tornà camp operístic i treballà a l’Òpera de Mannheim 1920-22 i a la Volksoper de Berlín, i com a director musical de Dessau 1923-26, de Barmen-Elberfeld 1926-32 i també de Breslau 1932-36 Especialitzat en R Wagner, estrenà a París la tetralogia L’anell del Nibelung d’aquest compositor i aparegué regularment al Teatre dels Festivals de Bayreuth entre el 1927 i el 1940 El 1936 abandonà…

Soci de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Centre Excursionista de Catalunya i dels Amics del Sol, fou membre d’honor del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant els anys trenta i quaranta del segle XX feu escalades de dificultat a Montserrat i als Pirineus, i destaquen les dues primeres vies al Cavall Bernat la normal amb Josep Boix i Josep Costa 1935 i la de la paret nord-oest amb Joan Mas i Pere Bosquets 1945 Juntament amb la seva esposa, Teresa Farràs, realitzà travesses amb esquís als Alps i també expedicions i viatges d’aventura al Caixmir 1967, al…

Germana i esposa d’Osiris, ressuscità el seu espòs, que havia estat assassinat, i en tingué un fill, Horus El seu culte arribà a Grècia durant el període hellenístic, a Itàlia cap al segle I aC, i també al centre i el nord d’Europa Fou Luci Apuleu, al segle I dC, qui parlà del paper de la música en el culte a Isis Aquest pensador llatí descriu un cor cantant himnes acompanyat de la tíbia, la siringa i altres aeròfons Algunes restes arqueològiques testimonien la presència de címbals, tambors i fins i tot trompetes en el culte a Isis a Roma Les fonts literàries també parlen del…

El compositor i teòric DG Türk, s’hi refereix en el seu Clavierschule 1789, amb el nom de furie , concepte amb el qual, però, no hi ha connexió etimològica Sí que hi ha, en canvi, relació entre el significat del terme txec que designa la dansa, furiant 'home salvatge’ o ’precipitat', i la representació altiva que el dansaire fa del festeig de la seva dama B Smetana la introduí en L’esposa venuda i en la segona sèrie de Danses bohèmies per a piano A Dvorák compongué furiantes per a piano i, com altres compositors de l’escola nacional txeca, la introduí a la música simfònica i de…

Fill i successor d’Alfons I, fou enèrgic i bellicós derrotà Omar 764, enviat de l’emir Abd al-Raḥmān I, i deslliurà, així, Galícia de les incursions musulmanes Dintre el seu reialme sufocà rebellions a Galícia i a Bascònia, on capturà Múnia, que convertí en la seva esposa Repoblà Galícia fins al Miño i El Bierzo i probablement les valls altes de Lleó Li és atribuïda la fundació d’Oviedo, on traslladà la capitalitat del seu reialme, que abans era a Cangas de Onís Reformà el clericat del seu regne i emprengué altres mesures disciplinàries, massa rígides, que provocaren rebellions, en una de les…

D’autor anònim, és atribuït amb molta probabilitat a Romà el Cantor segle VI Consta de 24 estrofes alfabètiques les de nombre senar contenen una sèrie de 12 salutacions Χαîρε, acabades sempre amb una tretzena “Salve, esposa innupta" Les estrofes 1-12 són de caràcter històric anunciació a Maria, naixement i infància de Jesús Les estrofes 13-24 són una reflexió teològica sobre Maria La introducció que la precedeix, que posa l’himne en llavis de la ciutat de Constantinoble, respon a la victòria de Lleó I l’Isauri damunt els àrabs que assetjaven la ciutat 718 L’himne és cantat…