Resultats de la cerca
Es mostren 1440 resultats
Henri Ledroit
Música
Contratenor francès.
Estudià piano, harmonia i cant als conservatoris de Nancy i Estrasburg El 1972 conegué el contratenor Alfred Deller, amb qui inicià estudis de cant barroc, que prosseguí més tard amb R Jacobs, N Rogers i N Harnoncourt El 1977, amb la seva esposa, que era soprano, fundà el conjunt Nuove Musiche, amb el qual es dedicà a la recuperació de duets cambrístics A banda de la seva trajectòria concertística, participà en diverses produccions operístiques, com La coronatione di Poppea 1981 El 1982 emprengué la seva carrera internacional i la collaboració amb A Curtis, JC Malgoire, R…
Nikolaj Nikolajevic Figner
Música
Tenor rus.
Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Pr’anišnikov i Everardi, i al Conservatori de Nàpols amb A de Roxas El 1882 debutà amb el Philémon et Baucis de ChF Gounod, a Nàpols A partir de llavors cantà per tot Europa i l’Amèrica del Sud A l’Òpera Imperial de Sant Petersburg triomfà amb la seva segona esposa, Medea Figner, com a parella d’escenari fins el seu divorci, l’any 1904 L’any següent es casà amb la també soprano René Radina A partir del 1901 realitzà nombrosos enregistraments El seu repertori predilecte era el francès i l’italià, i destacà especialment en la…
Heikki Siren
Arquitectura
Arquitecte finlandès.
Graduat per la Universitat Politècnica de Hèlsinki 1946, el 1949 fundà amb la seva esposa, Kaija Tuominen Siren Kotka, 23 d’octubre de 1920 – Hèlsinki, 15 de gener de 2001 un estudi d’arquitectura des del qual dissenyaren nombroses construccions, amb predomini dels habitatges a base de mòduls prefabricats Entre les seves obres cal remarcar el Teatre Nacional, a Hèlsinki 1954, la capella i el restaurant de la Universitat Tècnica d’Otaniemi 1957, la capella i el crematori d’Espoo 1961, l’escola primària de Tapiola i la d’Hamina 1961, així com el centre social municipal de Hèlsinki…
Miquel Melendres i Rué
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Fou canonge de la catedral de Tarragona 1948 Publicà nombroses obres poètiques de caràcter religiós i d’un lirisme de vegades poc subtil La muntanya de la mirra 1933, La ruta illuminada 1935, L’esbarzer incandescent 1948, amb pòrtic de Manuel de Montoliu, Poemes d’alta mar 1956, Tardor 1963 i Esclat 1964, a més del poema èpic i místic format per vint-i-quatre cants, L’esposa de l’Anyell L’esglesiada 1952-72 També publicà les proses poemàtiques Partícules 1934 i El llibre de la Mare de Déu 1936 Collaborà àmpliament en diverses publicacions periòdiques com La Cruz , La Veu de…
,
Acatist
Música
Himne acròstic bizantí, dit així perquè durant el seu cant hom roman dret, ‘sense seure’.
D’autor anònim, és atribuït amb molta probabilitat a Romà el Cantor segle VI Consta de 24 estrofes alfabètiques les de nombre senar contenen una sèrie de 12 salutacions Χαîρε, acabades sempre amb una tretzena “Salve, esposa innupta" Les estrofes 1-12 són de caràcter històric anunciació a Maria, naixement i infància de Jesús Les estrofes 13-24 són una reflexió teològica sobre Maria La introducció que la precedeix, que posa l’himne en llavis de la ciutat de Constantinoble, respon a la victòria de Lleó I l’Isauri damunt els àrabs que assetjaven la ciutat 718 L’himne és cantat…
Capella de Sant Joan (Blanes)
Art romànic
La capella o santuari de Sant Joan és situat als peus de la torre i els murs de l’antic castell de Blanes, que per això és conegut com el castell de Sant Joan Es tracta, per tant, d’una capella del castell que pot tenir un origen força remot, dels segles X o XI, que és quan surt documentat el castell L’edifici actual és format per una nau rectangular tardana amb un campanar més modern, pintat de blanc, tot del segle XVII ençà Apareix en la documentació el 1245, en què Guillem de Blanes i la seva esposa Guilleuma hi varen fundar un benefici Al segle XVIII es va abandonar, però fou…
Patrice Fontanarosa
Música
Violinista francès.
Fill gran dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Estudià al Conservatori de Música de París amb Lien Talluel i fou distingit amb un primer premi 1959 Ben aviat començà a ser guardonat en els concursos internacionals més prestigiosos Niccolò Paganini de Gènova, Fritz Kreisler a Lieja i George Enescu de Bucarest Inicià una carrera com a concertista i parallelament fou violí solista de I Virtuosi di Roma i de l’Orquestra Nacional de França, entre el 1976 i el 1985 Amb els seus germans Renaud , violoncellista, i Frédérique , pianista, formà el Trio Fontanarosa…
Thomas Stewart
Música
Baríton nord-americà.
Estudià cant a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1954 en l’estrena nord-americana de Capriccio R Strauss El 1958 fou contractat per la Deutsche Oper de Berlín, on es presentà amb el paper d’Escamillo Carmen Representà el mateix paper al Covent Garden de Londres 1960, escenari que revisità amb diversos papers de R Wagner A partir d’aleshores fou convidat a Bayreuth, i hi actuà assíduament fins el 1975 amb els principals personatges wagnerians, com ara els de Wotan, Donner, Amfortas i Gunther Del 1966 al 1980 cantà al Metropolitan de Nova York, especialment en òperes de G…
furianta
Música
Dansa popular bohèmia de tempo ràpid caracteritzada per l’alternança de metre binari i ternari al mateix nivell (2/4 i 3/4, per exemple), creant marcades hemiòlies.
El compositor i teòric DG Türk, s’hi refereix en el seu Clavierschule 1789, amb el nom de furie , concepte amb el qual, però, no hi ha connexió etimològica Sí que hi ha, en canvi, relació entre el significat del terme txec que designa la dansa, furiant 'home salvatge’ o ’precipitat', i la representació altiva que el dansaire fa del festeig de la seva dama B Smetana la introduí en L’esposa venuda i en la segona sèrie de Danses bohèmies per a piano A Dvorák compongué furiantes per a piano i, com altres compositors de l’escola nacional txeca, la introduí a la música simfònica i de…
Isis
Música
Divinitat egípcia.
Germana i esposa d’Osiris, ressuscità el seu espòs, que havia estat assassinat, i en tingué un fill, Horus El seu culte arribà a Grècia durant el període hellenístic, a Itàlia cap al segle I aC, i també al centre i el nord d’Europa Fou Luci Apuleu, al segle I dC, qui parlà del paper de la música en el culte a Isis Aquest pensador llatí descriu un cor cantant himnes acompanyat de la tíbia, la siringa i altres aeròfons Algunes restes arqueològiques testimonien la presència de címbals, tambors i fins i tot trompetes en el culte a Isis a Roma Les fonts literàries també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina