Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
Rudolf Borisovič Baršaj
Música
Violista i director d’orquestra rus.
Inicià la seva carrera com a violista després d’haver estudiat al Conservatori de Moscou amb Borisovskij Els anys quaranta i al començament dels cinquanta tocà en formacions de cambra, com a membre integrant del Quartet de Moscou i de vegades formant conjunt amb Emil Gilels o Mstislav Rostropovič El 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Moscou, que ell mateix dirigí, principalment dedicada a la música barroca, però complementada amb música d’autors del segle XX Emigrat a Occident 1977, fou director artístic de l’Orquestra de Cambra d’Israel 1978-81, director principal de l’…
Henricus Glareanus
Música
Teòric de la música suís.
Rebé una àmplia i sòlida formació humanística Inicià els seus estudis a Berna i els continuà a Rottweil amb Michael Rubellus i, a partir del 1506, a la Universitat de Colònia amb Johannes Cochläus Estudià filosofia, teologia, matemàtiques i música Fou llorejat com a poeta per l’emperador Maximilià I el 1512 Entre el 1514 i el 1529 visqué a Basilea dedicat a l’ensenyament Allí conegué Erasme, amb qui mantingué una gran amistat Realitzà alguns viatges i estades a Pavia, Milà i París, on entrà en contacte amb el compositor Jean Mouton Oposat a la Reforma protestant, hagué de traslladar-se a…
Egon Petri
Música
Pianista alemany d’origen holandès naturalitzat nord-americà.
Inicià la seva trajectòria com a pianista tardanament, després d’haver estudiat trompa i orgue i d’haver emprès la carrera professional com a violinista El contacte amb Ferruccio Busoni, amic de la família, li suposà un canvi radical d’orientació musical i s’inclinà cap al piano El 1921 tocà a duo amb Busoni, que el feu alumne seu i el tingué com a ajudant en l’edició de les obres de JS Bach, de qui Busoni era un gran estudiós i admirador Assolí un gran èxit en una gira que dugué a terme per Europa el 1923, i debutà als Estats Units el 1932, país on s’establí definitivament el…
amortiment

Amortiment d’un oscil·lador harmònic figura superior: (a) sistema intraamortit (amortiment feble) (b) sistema sobreamortit (amortiment fort) (c) amortiment crític figura inferior: moviment d’un oscil·lador harmònic amortit
© fototeca.cat
Tecnologia
Acció de reduir progressivament l’oscil·lació d’un sistema fins anul·lar-la; el seu efecte.
Es produeix amortiment pel fregament intern de l’estructura dels materials que es deformen, pel fregament entre peces amb moviments relatius entre elles amortiment de Coulomb, pels corrents paràsits que es generen en un sistema que es mou en un camp magnètic, o per la resistència que presenta un conducte de secció controlada al pas d’un fluid amortiment viscós Quan hom pot considerar que un sistema és sotmès a un amortiment viscós, el seu comportament és estudiat plantejant una equació diferencial lineal de segon ordre La resposta d’un d’aquests sistemes a un estímul brusc permet…
hidrur de bor
Química
Qualsevol compost format per bor i hidrogen.
Correspon a la fórmula B n H n + 4 borà o bé a la B n H n + 6 dihidroborà hom no en coneix del tipus B n H n + 2 A temperatures altes es descomponen en bor i hidrogen a temperatures inferiors els hidrurs més lleugers donen lloc a la formació d’hidrurs superiors Són hidrolitzats a àcid bòric i hidrogen com a productes darrers Hom n'obté en deixar caure borur de magnesi polvoritzat sobre àcid fosfòric concentrat i calent L’establiment d’estructures compatibles simultàniament amb les propietats poc freqüents dels hidrurs de bor i amb llur deficiència electrònica ha plantejat greus problemes…
absentisme
Economia
Sociologia
Absència del treball en els establiments productius, mesurat en forma de temps laborable perdut per causes considerades naturals (com la malaltia), excloent-ne habitualment el temps perdut per vacances, vagues, locauts o interrupcions inferiors a una o dues hores.
Normalment, l’absentisme laboral és calculat com a percentatge d’hores perdudes respecte al total de dies o hores de treball d’un any, o bé del nombre de dies per any respecte al nombre total de dies feiners de l’any Cal distingir, però, entre l’absentisme produït per accidents de treball, maternitat o llarga malaltia, que resta més o menys estable, amb l’absència del treball atribuïda a malalties curtes, que és el que, en els països occidentals industrialitzats, ha experimentat un increment progressiu i continuat d’ençà que va acabar la Segona Guerra…
gir melòdic
Música
Conjunt de trets melòdics que, de manera relativament independent d’altres factors com el ritme, el metre o l’harmonia, són prou definits per a tenir una identitat pròpia.
Aquesta independència d’altres paràmetres musicals fa del gir melòdic un concepte més general, més abstracte que el de motiu Tot i que es tracta d’un tema poc estudiat, seria possible establir-ne una classificació Aquesta podria seguir criteris molt generals basats en moviments concrets dins l’escala diatònica, tot acostant-se, per una banda, a les categories de brodadura, doble brodadura, appoggiatura , etc però sense les implicacions harmòniques i mètriques que tenen, i, per l’altra, a les classificacions dels ornaments mordent, grupetto , etc, o bé criteris més concrets que…
Associació Obrera de Concerts
Música
Entitat fundada a Barcelona l’any 1925 per iniciativa de Pau Casals amb l’objectiu d’apropar la música a les classes populars.
Tenia el local social a l’Ateneu Polytechnicum En el decurs de la seva activitat, que es desenvolupà fins l’any 1937, feu un total de 126 concerts amb la voluntat de donar a conèixer tant les grans obres de la música europea com les dels compositors catalans contemporanis L' Orquestra Pau Casals participà assíduament en els concerts, com ho feren també solistes i formacions de cambra de prestigi El 1931 l’Associació creà l’Institut Orquestral, orquestra formada per a agrupar els socis que, havent estudiat algun instrument, volien perfeccionar-ne el coneixement i adquirir pràctica…
electrocardiografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels corrents d’acció del múscul cardíac i del mètode d’obtenció de l’enregistrament gràfic.
L’electrogènesi cardíaca va lligada a les modificacions fisicoquímiques que ocorren dins el teixit miocardíac per la propagació de l’ona d’excitació activació, que va seguida d’un procés invers que restableix les condicions de repòs recuperació Els fenòmens elèctrics es produeixen en la membrana cellular, que canvia de polaritat segons que la fase sigui de repòs polarització, d’activació despolarització o de recuperació repolarització Durant la propagació de l’ona d’activació hom observa que els potencials de la superfície cellular són positius davant l’ona i negatius al darrere Els dipols…
horòscop

Horòscop calculat per l'1 de gener de 2000 a les 12 hores a Nova York
© Maksim
Esoterisme
Mapa celeste de la posició geocèntrica dels astres, en un moment determinat, que els astròlegs utilitzen per a fer llurs prediccions i judicis.
Generalment es refereix al moment del naixement d’una persona, però també pot referir-se a un animal, un objecte, un esdeveniment, un país, etc Consta d’una circumferència dividida en 360° sexagesimals, repartits en 12 sectors de 30°, a cadascun dels quals correspon un signe zodiacal , i hom hi indica les posicions planetàries en el moment estudiat i la corresponent divisió en cases segons la latitud i l’hora del dia en què tingué lloc l’esdeveniment Hom fa l’estudi astrològic de l’horòscop tenint en compte especialment la posició dels astres en els signes i les cases…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina