Resultats de la cerca
Es mostren 1144 resultats
Marededeu de Caldes (la Vall de Boí)
Art romànic
Fragment de taula que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona i que hom creu procedent de Boí Mithra-lndex Segons fa constar C Rocafort s d, pàg 777, a la “parròquia de Santa Maria de Boí” es tributava culte a la imatge de la Mare de Déu de Caldes Aquesta imatge, segons el mateix autor, havia estat venerada abans a la capella de Caldes de Boí Desconeixem si actualment es conserva i on, per la qual cosa l’anàlisi que presentem ha estat feta a partir d’una fotografia de l’any 1922 que es conserva a l’Arxiu Mas clixé núm C-38 969 i que reproduïm Els trets de conjunt de la imatge…
Caspar David Friedrich
Sortida de la lluna sobre el mar , de Caspar David Friedrich (1822)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor alemany.
Fill d’un candeler, estudià dibuix a la Universitat de Greifswald i completà estudis a l’acadèmia de Copenhaguen amb Jens Juel i N Abilgaard 1794-98 Establert a Dresden el 1798, intimà amb Philip Otto Rünge El 1805 Goethe, que després tingué diversos contactes amb ell, li concedí un premi dels “Amics de l’Art” de Weimar per dues obres presentades a l’exposició anyal d’aquella ciutat L’any següent començà a pintar regularment a l’oli, i el 1808 formà part del grup “Phöbus” juntament amb H Kleist Fou elegit acadèmic de Berlín el 1810 Durant l’ocupació francesa de Dresden 1813 es retirà a…
Leandro Fernández de Moratín

Leandro Fernandez de Moratin Copia d’un quadre de Goya, existent en la Reial Academia de San Fernando en Madrid
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta castellà.
Fill de Nicolás Fernández de Moratín Recomanat per Jovellanos, fou secretari de Cabarrús a París 1786-88 gaudí de la protecció de Floridablanca i de Godoy, que possibilità els seus viatges a França 1792, Anglaterra 1793 i Itàlia 1793-96 i el nomenà secretari d’interpretació de llengües i membre de la Junta de Teatros Durant l’ocupació francesa s’identificà amb el govern napoleònic, i el 1813 es refugià a València després s’establí a Barcelona 1814-17, que ja havia visitat el 1792, però, encara que el nou règim li havia restituït els seus béns i drets de ciutadania, la por a la inquisició el…
Vilatge de Santa Blanca (Torrefeta)
Art romànic
Situació Restes d’una edificació situada a la part alta d’aquest despoblat, pertanyents probablement a una petita torre EFS Al N de la Morana, a la capçalera del barranc del Reguer, es localitza aquest vilatge damunt un esperó allargassat que avança en direcció W i se separa de l’altiplà principal al qual pertany Mapa 34-14 361 Situació 31TCG550287 Un cop haurem arribat des de Guissona al poble de la Morana per una desviació de la carretera L-310, cal prendre un camí que surt al N de la població i passa sota l’esperó, després d’1,5 km Vestigis del vilatge Actualment l’esperó de Santa Blanca…
Mas de Santa Maria del Solà (Biosca)
Art romànic
Situació Aspecte d’un dels murs romànics d’aquest mas proper a l’església de Santa Maria del Solà EFS Aquest mas es troba al nord-est de Lloberola, a pocs metres a ponent de l’església de Santa Maria del Solà Mapa 34-13 329 Situació 31TCG656396 Cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior Casa El mas és de planta rectangular i s’assenta directament sobre la roca sorrenca, en la qual hi ha una cadolla de 30 cm de diàmetre uns quants metres a l’oest La coberta i els murs sud i est —en aquest últim s’obre la porta— són de factura moderna, però estan aprofitant…
Mare de Déu de la Nativitat de la Morera de Montsant
Art romànic
Situació Portada de l’església romànica, reaprofitada a l’edifici actual, d’estructura barroca ECSA - R Aceña L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de la Morera del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF194706 Per a arribar a la Morera de Montsant cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JAA Història La colonització cristiana de la Morera s’ha de datar a partir del 1170 arran de la donació de l’indret a favor d’Arnau de Salforès per part d’Albert de Castellvell A partir d’aquesta època es devia bastir l’església del lloc, que en un primer…
Mare de Déu de l’Arbull (Tremp)
Art romànic
Situació Conjunt de l’antiga fortalesa i l’església, aquesta d’estructura romànica exteriorment, però amb transformacions d’època barroca a l’interior ECSA - J A Adell L’església de la Mare de Déu és situada 100 m al sud del castell de l’Arbull, construït arran de cingle Mapa 32-12289 Situació 31TCG172665 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que mena al castell JAA Història Tot i que el terme de l’Arbull és citat documentalment des de l’any 1077, no hi ha referències històriques escrites d’aquesta església, que probablement era la capella castellera de la propera fortificació…
David Castillo i Buïls
Literatura catalana
Poeta, narrador i crític literari.
En la seva adolescència participà activament en els moviments contraculturals que nasqueren a Barcelona en els anys immediats a la mort del dictador Franco, en el moment de la transició cap a la democràcia El seu primer llibre fou Biografia de Bob Dylan 1992 Encetà la seva carrera de poeta amb La muntanya russa 1992 Després seguiren Tenebra 1994 i Poblenou flashback 1997 Amb Game over 1998 guanyà el premi Carles Riba 1997 El 2000 edità dos reculls El pont de Mühlberg i Seguint l’huracà , aquest darrer amb fotografies de Marcel Pey Posteriorment publicà Bandera negra Antología personal 2001,…
,
Josep Tharrats i Vilà
Literatura catalana
Poeta, prosista i traductor.
Vida i obra Fou cofundador i director de les revistes gironines Armonia 1905-06, Cultura 1914-15 i Athenea 1919, dirigí les publicacions humorístiques Flirt 1915 i Les Voltes 1915, i collaborà a Scherzando , Lectura , La Revista , Catalanitat i La Paraula Cristiana Participà i fou premiat en diversos jocs florals Formà part del grup modernista gironí i fou un gran admirador de Rubén Darío, Verlainei D’Annunzio La seva poesia, influïda pel parnassianisme, el prerafaelitisme i també per la imatgeria decadentista, presenta una elaboració formal molt acurada i arquitectònica, de …
,
Remei Varo i Uranga
Pintura de Remei Varo i Uranga
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora.
Filla de pare andalús i mare basca Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid Durant la guerra civil visqué i tingué taller a Barcelona Separada del seu primer marit, el dibuixant i cartellista Gerard Lizarraga, es casà amb el poeta surrealista Benjamín Péret , amb qui visqué a París 1938-42 —on es relacionà amb tot el grup surrealista— i el 1942 es traslladaren tots dos a Mèxic, fins a la separació de Péret, que retornà a París el 1947 Visqué un quant temps a Veneçuela, on es guanyà la vida fent illustracions De nou a Mèxic, es tornà a casar i aviat es consagrà com una de les figures…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina