Resultats de la cerca

Torre del castell de Tona, a la Plana de Vic ECSA - F Vallès Quan el 720 els musulmans van franquejar els Pirineus i van ocupar la Septimània o Gàllia gòtica, van entrar en contacte i en confrontació amb els francs, poble germànic que iniciava llavors un procés de restauració política encapçalada pels pipínides, majordoms de palau d’Austràsia, que van assolir la dignitat reial el 754 i van ser després coneguts amb el nom de carolingis Després que Carles Martell, encara majordom de palau, aturés els musulmans a la batalla de Poitiers 732, el seu fill Pipí el Breu, ja rei dels francs, els va…

El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds…

El qui demanava l' appennis calia que fes jurament que, si mai era trobat el document perdut, no en podria ja fer ús i quedava anullat pel nou document En el dret notarial català dels segles XIII-XVII, l' appennis era fet pel tràmit de refactio chartae amb garanties semblants i a base dels assentaments dels libri notularum

El domini musulmà de l’Empordà no s’acomplí, com s’ha vist, fins al període dels anys 717-718 al 720, força més tard que a la major part de la resta de Catalunya La ciutat de Girona es lliurà al poder dels francs l’any 785 per voluntat i iniciativa dels seus habitants L’esdeveniment evidencia que ja devia fer temps que el poder àrab hi era purament nominal Si aquest domini era poc efectiu en una ciutat important i estratègica com Girona al darrer quart del segle VIII, menys encara ho havia d’ésser a les terres situades més al nord, a l’Empordà, amb un poblament bàsicament rural, de petits…

Léon Bardou i Companyia L’11 d’abril de 1881 es creà a Barcelona una societat regular collectiva anomenada Léon Bardou i Companyia, que es volia dedicar a les operacions de banca Era formada per Léon Bardou i Mitjavila, un rossellonès resident a Barcelona, Isidor Lluís Gambús, exnotari i resident a Perpinyà, i Alexandre Marron de Martin, banquer a Perpinyà Tres mesos després i en resposta, segons tots els indicis, a la pressió del mercat, acordaren transformar la societat collectiva en una d’anònima La constitució Títol del Banc Franco-Espanyol El Banc Franco-Espanyol es constituí a Barcelona…

Després fou inclosa en la província Narbonesa I En l’època visigòtica reaparegué el nom per a indicar una regió força més extensa, probablement pel fet d’incloure-hi set ciutats episcopals Narbona, Besiers, Agde, Magalona, Lodeva, Nimes i Usès i, al segle VI, Elna aleshores creada bisbat encara, per confusió de límits amb la província Narbonesa, sovint també inclogué Tolosa i Carcassona Durant els primers segles de la conquesta carolíngia la Septimània tornà a esdevenir una entitat geogràfica gairebé confosa amb la Gàllia Gòtica o Gòtia Septimània fou de sempre estretament relacionada amb la…

El creixement demogràfic ha estat molt lent al s XX 12 626 h el 1900, la població no es duplicà fins el 1960 Tradicionalment ha estat un centre de caràcter administratiu i agrari amb industrialització molt feble, motiu pel qual el desenvolupament urbà és lent La indústria és bàsicament alimentària farina, oli i mecànica maquinària agrícola Entre els seus monuments destaquen, d’època romànica, el monestir de San Pedro el Viejo s XI-XIII, amb notables timpans escultòrics La catedral, gòtica d’inspiració autòctona, fou començada el 1274 per iniciativa de Jaume I el Conqueridor, i fou acabada…

Ciutat principal de la Costa Blava, situada a la petita plana del Paillon, entre la mar i la muntanya, vorejant la badia dels Àngels, entre les costes de Var, a l’W, i els turons de Cimiez, a l’E Al seu clima, temperat, i a la seva situació deu el seu desenvolupament turístic, iniciat a mitjan segle XIX, que n’ha fet una de les estacions turístiques de més anomenada mundial La Promenade des Anglais, vora la mar, és el centre ric i mundà d’esbarjo Hi ha diverses activitats derivades del turisme És també nucli industrial indústria mecànica, tèxtil, química, alimentària i de perfums Universitat…

La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna , que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues…