Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
diversificació de la producció
Economia
Reorganització de la gestió empresarial per a obtenir una ampliació de la gamma de productes vendibles i augmentar, així, la participació en el mercat.
La reorganització pot afectar el procés intern de producció, quan l’objectiu és de lluitar contra les fluctuacions cícliques o estacionals de les vendes, o bé pot ésser externa a l’àmbit de l’empresa, quan és resultat d’un procés de concentració per a fer cara a la competència monopolista
filtre
Fonètica i fonologia
Dispositiu emprat en espectrografia que permet el pas d’una gamma freqüencial específica per tal d’analitzar físicament l’ona composta de la parla.
Figures de calidoscopi
Literatura catalana
Novel·la de Ramon Solsona, publicada l’any 1989.
La retòrica contemporània aplicada a la narrativa ha inventat el terme novella calidoscòpica per a referir-se a l’artefacte narratiu que intenta traslladar a les pàgines d’una novella els jocs de miralls i la fantasia de les figures canviants de l’instrument òptic anomenat calidoscopi Aquest estri consisteix en un tub dins del qual hi ha miralls i fragments de vidres de colors La disposició dels miralls és peculiar i reflecteixen una figura de simetria variada que varia illimitadament cada vegada que el tub s’agita Dins de la narrativa contemporània, s’aplica al treball del novellista que…
pensament
Filosofia
Psicologia
Lògica
Acció i efecte de pensar, el fet de pensar.
Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement sensible relació…
Miguel Ángel Campano Mendaza
Pintura
Pintor castellà.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid, i posteriorment es traslladà a París 1976 Estigué influït durant els anys setanta per l’abstracció geomètrica i per pintors com R Motherwell i F Kline A partir del 1980 feu llargues estades a París i la seva pintura prengué altres orientacions més figuratives i de delicats cromatismes, amb apropiacions de Poussin, Delacroix i Cézanne, entre d’altres Preocupat sobretot per qüestions formals i compositives, pren sovint el tema com a excusa per a realitzar-se en l’expressió La seva obra d’aquests anys restringeix la gamma cromàtica i…
Júlia Bonet i Fité
Economia
Empresària.
A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una perfumeria el…
bitmap
Electrònica i informàtica
Fitxer que emmagatzema gràfics RGB en uns pícsels que poden tenir una resolució d’1, 4, 8, 24 o 32 bits.
En el cas d’un bit es tracta d’una imatge en blanc i negre, sense escales de grisos, mentre que resolucions de fins a 8 bits permeten diferents nivells de gris dins d’imatges sense color Les imatges en color s’emmagatzemen en 4 o 8 bits, amb direccionament indexat, o bé en 24 o 32 bits Les opcions de 4 i 8 bits redueixen el volum de memòria necessari per a guardar la imatge, mentre que amb 24 bits hi ha més gamma de colors una major paleta Hi ha una opció millorada de 32 bits que ofereix la paleta més ampla, però és la que consumeix més memòria de l’ordinador Els dos paràmetres…
Lluís Farreny i Alujas
Música
Compositor, contrabaixista i editor musical.
Signà moltes obres com RF Ynera Subdirector de la Coral Barcelona a mitjan anys cinquanta Contrabaixista, formà part d’orquestres simfòniques, entre d’altres la del Gran Teatre del Liceu, on el 1958 guanyà per oposició la plaça de contrabaix solista Professor del Conservatori Municipal de Música de Barcelona fins el 1989, des del 1983 en fou cap d’estudis Harmonitzà nadales, cançons populars catalanes, espirituals negres i cançons del folklore internacional per al cant coral, i intervingué en altres peces, com ara l’ Albada de Josep Cervera, per a contrabaix i piano, que adaptà per a quintet…
Jordi Cerdà i Geberès
Cinematografia
Artista i cineasta amateur.
Vida A partir del 1968 estudià disseny i interiorisme, antropologia i història de l’art, estètica i composició, pintura i gravat Professor d’arts plàstiques, es dedicà a la pintura, la fotografia, el fotomuntatge, la manipulació de suports plàstics, el ready-made , la performance , el trompe-l’oeil , etc , i ha exposat des del 1971 sense interrupció Com a cineasta amateur rodà des del 1968 una vintena de cintes breus o "accions filmades" en formats de pas estret, sol o amb la collaboració de Guillem Baiget, Ricard Solà i Joan Mostaza, un collectiu que estigué actiu fins el 1983 Són reflexions…
Estudis Buch-Sanjuán
Cinematografia
Estudis de rodatge de cinema publicitari especialitzats en animació, fundats a Barcelona els primers anys de la dècada de 1950 pels animadors Manuel Martínez i Buch (director artístic), Luna Wemberg i el productor Josep Maria Sanjuán.
Es domiciliaren al barri de les Tres Torres, si bé com a societat no es constituïren fins els anys 1958-59 M Martínez es formà en el món de l’animació en l’últim llarg dels estudis Balet i Blay, Sueños de Tay-Pi 1949-52 Quan aquests tancaren, passà a crear els nous estudis La fundació de TVE Madrid 1956 produí un autèntic boom de l’espot d’animació i d’altres tècniques per a televisió, de manera que abundaren més els dibuixos que la imatge real Els dibuixos es feren en blanc i negre, amb acetats pintats en una gamma de grisos posteriorment s’utilitzaren les pintures de colors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina