Resultats de la cerca
Es mostren 513 resultats
precapitalista
Economia
En la teoria del materialisme històric, dit del conjunt de modes de producció anteriors al capitalista.
Aquest concepte cobreix, doncs, un llarg període en l’evolució social de la humanitat que va des de les societats comunistes primitives, caracteritzades per un baix nivell de desenvolupament de les forces productives i per la manca d’explotació i de divisió social en classes antagòniques, fins a societats com la feudal, que representen un nivell elevat de divisió social Marx fou el primer a analitzar les formacions socials precapitalistes , a les quals donà el nom de formacions econòmiques precapitalistes A partir d’ell arrenca una important polèmica entre marxistes i investigadors socials,…
antroponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els antropònims.
Hi ha noms personals que no són noms comuns amb significat conegut dins la llengua com Antoni, Gisbert, Reixac n'hi ha d’altres que existeixen en la llengua viva com Casal, Puig, Salvador però tots, fins i tot els del primer grup, són originàriament mots corrents i significatius dins l’idioma del qual procedeixen així, Andreu ve del grec Andreas , que significa ‘valent’ Robert ve del germànic Hrodebert , que vol dir ‘famós’ D’altra banda, els antropònims poden convertir-se en noms comuns, proveïts d’un significat nou per exemple, anfós i rafel com a noms de peixos, guillem com…
Uri
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa.
La capital és Altdorf 8 300 h 1994 És situat al sector alpí, i correspon a l’alta conca del Reuss, que s’estén des del SE del llac dels Quatre Cantons fins al coll del Sant Gotard El territori és molt muntanyós, amb cims superiors als 3 000 m, i perd altura vers el N La vall del Reuss, que és seguida per la via que mena al coll del Sant Gotard, n'és l’eix La riquesa, abans basada en la ramaderia, és actualment dominada pels serveis, dels quals el trànsit a través del Sant Gotard i el turisme especialment els esports d’hivern són les branques principals És també important la producció d’…
El Mal Caçador
Tema literari derivat de la llegenda que refereix el càstig d’un caçador que, assistint un diumenge a missa, abandonà el temple en persecució d’una llebre que els gossos havien alçada l’instant de la consagració; Déu el castigà a errar eternament enlaire rere la peça quimèrica.
Torna cada any voltat de gossos i enmig d’un vent que anomenen del Caçador Als Pirineus hi ha qui creu encara sentir els xiulets del damnat i el clapir dels gossos Hi ha qui situa el càstig el dia de Corpus, i el retorn, cada set anys Té relació amb una llarga sèrie de mites derivats del germànic d’Odin-Wotan, de cavalcades àeries d’ànimes damnades que s’apareixen en nits de tempesta guiades per un ferotge caçador Conceberen el mite, sota aquests aspecte terrorífic, Víctor Balaguer, en Amor a la pàtria 1858, en aplicar el nostre mite al del Comte Arnau, i Francesc de PCapella,…
batau | batava
Història
Individu d’un poble germànic establert a la desembocadura del Rin, sobre la denominada Insula Batavorum (Wommeler Waard).
Sota els primers emperadors serviren de tropes auxiliars i de guàrdia imperial de l’exèrcit romà En morir Neró es revoltaren, capitanejats per Civil Vençuts, restaren fidels a Roma Desaparegueren, dominats pels francs i pels merovingis
eburó
Etnologia
Individu d’un poble germànic que habitava al nord de les Gàl·lies entre el Rin i el Mosa.
Resistí a Roma dirigit per Ambíorix, i fou reprimit per Juli Cèsar 53-51 aC Es fusionaren amb llurs veïns, els auduatici , i formaren la Civitas Tungrorum
Carròs
Història
Noble, fill d’un comte, segons que sembla, d’origen germànic, i fundador del llinatge valencià dels Carròs.
Procedent probablement d’Itàlia, participà amb una galera en la conquesta de Mallorca Jaume I l’armà cavaller 1220 i li concedí feus a l’illa Felanitx, entre altres, de la qual fou també governador 1233 Nomenat almirall 1230, prengué part en la conquesta de València El rei li donà el lloc de Rebollet 1240, on establí la residència familiar, i moltes altres possessions, entre les quals Dénia 1242 i Elx 1249 Assistí a les vistes d’Almirra entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella 1248 Es distingí també al setge de Múrcia 1266, i apareix molt sovint al costat del rei als actes de govern…
Dresden
Ciutat
Capital del land de Saxònia, Alemanya, situada a la vora del riu Elba.
Durant la Segona Guerra Mundial la població disminuí una tercera part amb relació a la del 1939 630 216 h i la ciutat fou destruïda en un 60% Important nucli industrial indústria ceràmica, òptica, d’instruments musicals, química, arts gràfiques, tèxtil, alimentària, electromecànica i centre comercial port fluvial Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Technische Universität Dresden, fundada el 1828, i Hochschule für Verkehrswesen “Friedrich List” Dresden, el 1952 Colònia de pescadors eslaus constituïda durant l’alta edat mitjana, el seu nucli fonamental fou creat…
minnesinger
Música
Literalment ’cantor de l’amor'.
Equivalent germànic del trobador provençal El moviment dels minnesänger , que s’inicià a la darreria del segle XII i es desenvolupà al segle XIII, guarda molts punts de contacte amb el moviment trobadoresc extracció social dels poetes compositors, temàtiques, formes poètiques i estil musical La major part dels minnesänger eren d’origen aristocràtic, contràriament al que succeeix amb els meistersänger , els integrants del moviment poeticomusical que prengué el relleu de la cançó lírica germànica, que eren d’origen menestral A part la temàtica amorosa, també tocaren el tema de les…
Silbermann
Música
Família alemanya d’orgueners i constructors d’instruments de teclat.
Famosos per la qualitat dels seus instruments, els membres més rellevants d’aquesta nombrosa nissaga foren Andreas, Gottfried, Johann Andreas i Johann Heinrich Andreas Kleinbobritzch, Saxònia 1678-Estrasburg 1734, deixeble d’E Casparini a Görtlitz 1697-98 i de F Rinck 1699, collaborà a París amb F Thierry 1704-06 S’establí a Estrasburg La seva obra, que consta de trenta-quatre orgues, denota la influència de l’orgueneria francesa de l’època cors de nasards equilibrats, mixtures greus, etc El seu germà Gottfried Kleinbobritzsch 1683-Dresden 1753 el seguí a Estrasburg 1702, però el 1710 es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina