Resultats de la cerca
Es mostren 714 resultats
Sant Miquel del castell de Castellvell (Castellví de la Marca)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes, molt malmeses, d’aquesta antiga capella castellera ECSA - J Cruanyes i LI Claver La capella de Sant Miquel del castell de Castellvell es situada arran de la cinglera, al costat de la torre del castell Mapa 35-16419 Situació 31TCF811775 Des de l’església de Sant Sadurní, situada als seus peus, surt un corriol que s’enfila en una forta pujada de difícil accés, i que mena dalt del turó en uns 30 minuts també es pot pujar per una pista en mal estat que surt del costat del pont de la riera de Marmellar, abans d’arribar a Ribafort, i que va per darrere de la carena…
Fragment de timpà de la plaça de la Font (Tarragona)
Art romànic
Fragment d’escultura que mostra el bust d’un àngel i el cap d’un lleó que possiblement formaven part d’un tetramorf ECSA - I Companys Arran de les obres de restauració que es feren fa pocs anys en el pati del costat dret de l’ajuntament de Tarragona, situat a la plaça de la Font, hom descobrí un fragment, en dos trossos, d’un alt relleu figurat, pertanyent, si considerem la curvatura del perfil superior, al timpà d’una portada Actualment, aquestes dues peces es conserven al mateix ajuntament El bloc, que, com hem assenyalat, formen dues peces enganxades de pedra calcària, fa 46 cm d’alçada i…
Santa Engràcia del castell de Panillo (Graus)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes de l’església, amb la conca absidal on s’obre una finestra, avui molt malmesa ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Engràcia són situades al sud del nucli central del conjunt casteller Mapa 31-11250 Situació 31TBG763813 Per a accedir-hi, cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Una de les primeres referències de l’església castellera de Panillo data de l’any 1092, quan el bisbe de Roda, Ramon Dalmau, proveí la canònica de Sant Vicenç amb béns i rendes, entre els quals figura la quarta part dels delmes, les primícies i…
Sant Vicenç de Foix (Lladurs)
Art romànic
Situació És a la banda de llevant del municipi de Lladurs, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG808556 Vista exterior de l’església, des del costat de llevant, amb el mur que correspon a la capçalera L Prat Aspecte que ofereix l’església des de l’angle sud-est, amb l’interior de la nau, ben esfondrada, i la capçalera, al fons L Prat Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Berga fins al punt quilomètric 4,400, on es troba a mà esquerra la pista d’Olius Cal seguir aquesta pista, tot passant per Olius i Ratavilla, durant 5,500 km L’església és davant la casa Foix…
música de Copenhaguen
Música
Música desenvolupada a Copenhaguen (Dinamarca).
Les primeres notícies sobre música profana daten del segle XV, però els segles XVI i XVII foren una època d’esplendor, especialment el regnat de Cristià IV 1588-1648, en què foren convidats a la cort danesa un bon nombre de músics estrangers, entre els quals hi havia l’anglès J Dowland i l’alemany H Schütz Al segle XVIII començaren les representacions d’òpera i de ballet al palau reial En un principi, l’òpera no fou acollida amb gaire entusiasme i aquest fet, juntament amb l’onada pietista que dominà el país durant el regnat de Cristià VI 1730-46, provocà que aquests gèneres no prosperessin…
Gavot
El gavot Alca torda és un parent pròxim dels pingüins genuïns, és a dir, dels pingüins àrtics, actualment ja extingits, dels quals recorda el posat quan és fora de l’aigua pertany, de fet, a la mateixa família que el pingüí típic És un ocell marí estricte, de potes palmades, d’uns 40 cm, negre, amb el pit i l’abdomen blancs, bé que a l’hivern, que és quan el podem trobar a les nostres costes, ofereix també una ampla màscara blanca cas de la fotografia, presa en aigües mallorquines S’alimenta de peix, que caça amb el seu bec característic, alt i comprimit Jesús R Jurado El gavot, amb una…
aplacentats
Ictiologia
Mastologia
Animals vertebrats vivípars que manquen de placenta (alguns peixos, etc.) i, més sovint, dels mamífers inferiors, o sigui, dels monotremes, que són ovípars, i dels marsupials, els quals, bé que tenen una mena de placenta, aquesta és molt diferent de la dels veritables placentats (mamífers euteris).
El cap de Ses Salines
A llevant del cap de Ses Salines, la plataforma sedimentària del migjorn mallorquí és bruscament tallada per una costa de penya-segats Yves Hennechart El cap de Ses Salines 14, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta meridional de Mallorca és una gran plataforma que acaba, quasi en angle recte, al cap de Ses Salines La costa de llevant s’alça, lleugerament i progressiva, cap a Santanyí, amb un màxim de 80 m d’altitud als Baus, ja immediats a la cala de S’Almonia, al límit d’aquest espai natural Cap a ponent, en canvi, la costa es manté baixa, tot alternant trams…
coleòpters

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: masc.-amb les característiques antenes en forma de ventall-i fem. d’escarabat blanc (Polyphylla fullo); masc i fem. d'Anoxia australis; masc. i fem. d’escarabat de nit (Phyllognathus silenus); masc. i fem. d’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i Melolontha melolontha
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, el més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.
Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos El protòrax és gros i mòbil el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part En l’adult, l’abdomen té 9 segments La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll Es coneixen més de 300000 espècies de coleòpters, algunes de les quals tenen una coloració molt vistosa la…
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina