Resultats de la cerca
Es mostren 551 resultats
Arqueologia 2019
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degoteig difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer A més, el 2019 l’arqueologia catalana es va beneficiar d’un reviscolament de l’activitat arqueològica Es van registrar 1024 intervencions −quasi el doble de les de l’any 2013−, una xifra no gaire allunyada del rècord de 1262 assolit el 2008 Prehistòria Gravat paleolític sobre pedra on destaquen dues figures humanes © Parcs de Catalunya - UB A Catalunya, la campanya al poblat de la Draga…
hitita
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, segons els texts de les colònies comercials assíries de Capadòcia, entrà a Anatòlia a l’inici del II mil·lenni aC i s’establí al sud del país dels ḫatti.
En el decurs del temps, els hitites s’imposaren als ḫatti , dels quals prengueren el nom, i amb els quals es fongueren Vers el 1792 aC, Anitta, rei hitita de Kuššar, establí la seva capital a Kaneš segurament Neša i ocupà una part de l’Anatòlia oriental Amb tot, la història hitita no començà veritablement fins al segle XVII aC, quan Labarnaš I ~1680, figura d’historicitat discutida i sense cap lligam amb Anitta, esdevingué el primer sobirà del Regne Antic ~1680-1500 aC Labarnaš II Hattušiliš ~1660 aC, el seu successor, traslladà la capital a Hattuša, conquerí Alalah i atacà Arzawa, estat que…
Tripolitània
Geografia històrica
Regió del NW de Líbia que fins el 1963 fou, amb la Cirenaica i el Fezzān, una de les tres províncies federades del país.
Consta d’una plana litoral arenosa Djttara, tancada al S pels turons de Dahar i per l’altiplà d’Al-Hamāda al Hamrā’, que la separa del Fezzān Regió àrida, amb escasses pluges d’hivern, l’E, després de Miṣrāta, és quasi desèrtic La població és formada per àrabs i berbers arabitzats alguns són sedentaris i es dediquen als conreus, però a l’interior la majoria són seminòmades o nòmades i es dediquen a la ramaderia L’àrea de conreus és molt restringida i depèn del regadiu Hom hi conrea cereals, llegums, palmeres datileres i tabac, com també oliveres, vinya i ametllers L’espart hi creix espontani…
arameu
Lingüística i sociolingüística
Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental.
Fou parlada pel poble arameu, fins i tot després de la seva desaparició com a entitat política, i esdevingué la lingua franca del Pròxim Orient Es caracteritza pel triliteralisme, per la pèrdua de la vocal de cas en la declinació i pel fet de formar els plurals mitjançant l’annexió de sufixos És la llengua semítica que ha sofert més infiltracions estrangeres, principalment en el lèxic Poc important literàriament, fou tanmateix transmissora de la cultura grecoromana a l’Orient i de l’Orient a Europa L' arameu antic es remunta probablement ja al II millenni aC Quan els arameus caigueren sota…
Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros
© ECSA, SAU
Periodisme
Sociologia
Sociòleg i periodista.
Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i 1981, respectivament Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social 1975-77 i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa 1977-79, i professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980- 2023, de la facultat de la qual fou degà 2009-11 Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge 1993, Cornell 2005 i Londres 2006 Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals,…
Jordi Pàmias i Grau
Jordi Pàmias i Grau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona i ha exercit com a professor de llengua i literatura a Lleida Ha collaborat en diverses publicacions, especialment amb articles referents a autors de ponent El 1972 s’estrenà com a poeta amb La meva casa , recull amarat de lirisme intimista, evocació de les experiències viscudes en el marc de la casa pairal del poeta, que esdevé un tema recurrent i mític en llibres posteriors Per aquesta obra rebé el premi Joan Salvat-Papasseit el mateix any En aquesta etapa, la influència realista es fa evident a Cansada veu 1974, a Memòria d’un…
,
Damasc

Interior de la mesquita de Zeinab, Damasc
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de Síria, que constitueix un muḥāfaẓa independent i a la vegada fa les funcions de capital del muḥāfaẓa homònim.
És a l’extrem occidental del desert de Síria, al peu del mont Qāsyūm, prop de les falles orientals de l’Antilíban, en un fèrtil oasi, el Guta, regat pel riu Baradā La ciutat, voltada d’hortes de fruiters, amb una zona intermèdia de cereals i oliveres, és una important cruïlla de camins que la convertí en un florent centre comercial entre Orient i Occident Poc temps després de la independència, la ciutat tenia 303952 h, i d’aleshores ençà ha crescut molt ràpidament, a raó del 5,5% anual Té famoses indústries artesanes tapissos, objectes de metall i fusta i perfums, però també s’hi han…
Carlo Maria Martini
Cristianisme
Cardenal italià.
Ingressà a la Companyia de Jesús l’any 1944 i estudià filosofia a Gallarate Milà i teologia a la facultat de teologia de Chieri Torí, on fou ordenat sacerdot el 1952 Es doctorà el 1958 a la Universitat Gregoriana Pontifícia amb la tesi Il problema storico della Risurrezione negli studi recenti Després d’exercir la docència a la facultat de Chieri, tornà a Roma i es doctorà en Escriptures a l’Institut Bíblic Pontifici, de la facultat d’Escriptures del qual fou degà Posteriorment fou rector de l’Institut Bíblic 1969-78 i, més endavant, rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana, de Roma…
aquità | aquitana
Història
Individu d’un poble preromà de l’oest d’Occitània, situat entre els Pirineus, la vora esquerra del Garona i l’Atlàntic.
Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil identificació…
edat del bronze

Difusió de la cultura del bronze
© fototeca.cat
Prehistòria
Període que segueix el Neolític i precedeix l’edat del ferro.
Aquest esquema, creat a la primeria del segle XIX, fou desglossat en una primera fase dita Eneolític o Calcolític per a indicar la primera etapa de l’ús del metall, el coure, abans que fos descoberta la lliga del bronze Els arqueòlegs dels països mediterranis continuen en general acceptant aquest matís i emprant el nom d’Eneolític El concepte d’edat del bronze com un graó dins el procés de la civilització no és vàlid, puix que els països creadors de les grans cultures històriques del Pròxim Orient no empraren el ferro d’una manera general fins després de 1500-1400 aC El terme, però, continua…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina