Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
Francesc Miralles i Bofarull
Art
Historiador de l’art.
Fou professor universitari 1965-74 i de l’Escola Massana de Barcelona 1966-71 de la qual després ha estat nomenat director 1980 S'ha especialitzat en el coneixement de l’art català contemporani, sobre el qual ha publicat estudis de conjunt i monografies com ara Gerard Sala, primera aproximació 1976 Elena Paredes 1978 A l’entorn de Llorens Artigas 1981, Miquel Soldevila 1987, etc Tingué al seu càrrec la secció d’art de la revista Destino 1973-75 i les publicacions especialitzades D’Art 1972-74 i Estudios Pro-Arte de la qual és director En collaboració amb Francesc Fontbona ha…
Manuel Ribot i Serra
Literatura catalana
Escriptor.
Fundà a Sabadell un primer Centre Catalanista 1879, uns jocs florals i la Revista de Sabadell 1884, que dirigí El 1882 en fou nomenat cronista de la ciutat i reorganitzà l’arxiu municipal Collaborà, entre altres publicacions, a Lo Catalanista , de Sabadell, i a La Llumenera de Nova York , La Illustració Catalana i L’Aureneta Escriví monografies com Origen y progresos de Sabadell 1883 i Clavé i les societats euterpenses Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat diverses vegades i dels quals fou mantenidor 1905, 1916, conreà la poesia lírica i especialment…
,
Abū Naṣr Muḥammad al-Fārābī
Filosofia
Filòsof islàmic, conegut a l’Occident per Alfarabius
o Abennasar
.
Molt jove es traslladà a Bagdad, on estudià amb el metge nestorià Yuhanna ibn Haylān i conegué l’escola d’aristotèlics cristians Al llarg de la seva vasta obra intentà de demostrar que la filosofia grega era suficient per a proporcionar explicacions vàlides a l’islam Comentarista d’Aristòtil, identificà la doctrina d’aquest amb la de Plató considerant que llurs aparents divergències derivaven dels mètodes seguits per ambdós Autor de nombroses monografies sobre lògica, física, metafísica, ètica i política, les seves obres polítiques són inspirades per la República de Plató Les…
Sándor Jemnitz
Música
Compositor, director i crític hongarès.
Deixeble de H Koessler a l’Acadèmia de Música de Budapest, posteriorment es traslladà a Leipzig, on estudià composició, direcció, orgue i violí al conservatori de la ciutat Tingué com a mestres M Reger i A Nikisch Rebé lliçons d’Arnold Schönberg a partir del 1913, any en què també inicià la redacció d’alguns assaigs musicals 1914-15 en la revista "Die Musik" De nou a Hongria 1916, esdevingué un dels crítics més apreciats Entre el 1924 i el 1950 escriví crítiques musicals en el diari "Népszava" A partir del 1951 fou professor al Conservatori de Budapest Dedicà els darrers anys de la seva vida…
Biblioteca del Pavelló de la República
Historiografia catalana
Biblioteca fundada el 1996 amb els importants fons bibliogràfics i documentals de la Biblioteca Figueras i del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (que el 1977 havia recollit el de la Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre d’Espagne, de Ginebra).
Està situada a l’edifici rèplica del famós Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París del 1937, que es troba al districte d’Horta de Barcelona La reunió de tota aquesta documentació ha permès la constitució d’una de les biblioteques especialitzades més importants del món sobre la guerra civil, el règim republicà i la derogació del franquisme, regida d’ençà del 1998 pels codirectors del Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI, R Aracil i A Segura Consta de 108 000 monografies i opuscles, 14 500 publicacions periòdiques, 10 000 cartells 1 500 dels…
Francesc Cortiella i Òdena
Historiografia catalana
Medievalista i mestre.
Vida i obra Inicià la seva carrera com a professor d’ensenyament primari, passà al secundari i finalment a la universitat Es doctorà el 1980 a la Universitat de Barcelona amb la tesi Una ciutat catalana a la Baixa Edat Mitjana , publicada el 1984 a Tarragona És autor, sol o en collaboració, de diverses monografies locals del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà Història de Vilaverd 1982, Història de la Pobla de Mafumet 1986 i Història d’Alforja 1986 També ha elaborat les guies sobre Vilaverd 1980, Perafort 1982, La Secuita 1982 i Renau 1982, de la collecció “La Medusa” de l…
Enric Fernández i Gual
Cinematografia
Periodista i crític.
Vida Era nebot d’Adrià Gual Com a crític signà Enric F Gual i publicà en el setmanari "Gràcia – Rambles" 1934 i a les revistes "Art" 1934-35 i "Espectáculo" 1936 També fou un membre destacat del FAD 1935 Després de la guerra civil, s’exilià amb el seu fill Pere Fernández i Miret, primer a França i després a Mèxic, i es naturalitzà mexicà Allí fou conferenciant, professor i crític d’art en diaris i revistes a "Quaderns de l’exili" escriví dos articles sobre el cinema a Catalunya i les possibilitats d’un cinema català el 1945, i publicà catàlegs i monografies de pintors a l’…
Camil Soula
Metge occità.
Féu estudis a la Universitat de Tolosa, on es doctorà i de la qual fou catedràtic de farmacologia i fisiologia després fou catedràtic de fisiologia del treball a la Universitat de París Publicà diversos treballs sobre fisiologia de la melsa, el paper de la colesterina, el metabolisme intermediari dels glúcids i l’equilibri neurovegetatiu, i participà en la redacció de grans tractats enciclopèdics de biologia general i de fisiologia Mantingué estretes relacions amb els seus collegues catalans, collaborà a La Medicina Catalana , en els Treballs de la Societat de Biologia de Barcelona i en les…
Gaietà Soler i Perejoan
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana novella…
,
Josep Thomas i Bigas

Josep Thomas i Bigas
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Fotogravador i impressor.
Fundà amb J Serra i Pausas, H Mariezcurrena i M Joaritzi la Societat Heliogràfica Espanyola 1875, que introduí la fototípia a l’Estat espanyol en obres com l’ Àlbum de l’Exposició Universal de Filadèlfia , illustrat, i l’ Àlbum pintoresc monumental de Catalunya , editat per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques L’any 1877 estudià a París la tècnica del fotogravat al taller Gillot Dissolta la Societat 1879, fundà el 1880 el seu establiment, amb domicili en un edifici propi al carrer de Mallorca de Barcelona realitzat per L Domènech i Montaner Fou un dels primers a adoptar al país…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina