Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Les col·lematàcies
Comprenen líquens de tallus foliaci, subfruticulós o crustaci, d’estructura homòmera, que tenen com a fotobiont cianofícies del gènere Nostoc El tallus és de color negrós, bru grisenc o blavós en estat sec, però pot absorbir molta aigua i tornar-se més o menys gelatinós i polpós, amb un color que tira més a verd L’aspecte macroscòpic del tallus és molt variable podem trobar des de tallus petits, poc desenvolupats, d’aspecte esquamulós o crustaci, fins a tallus foliacis força extensos En moltes espècies es presenten isidis, la forma dels quals s’utilitza per a reconèixer-les En secció, els…
Les umbilicariàcies
Les tripes de roca o umbilicàries són líquens que viuen, fixats per un punt central, sobre les roques àcides dels Pirineus, al cim del Montseny i altres muntanyes, especialment als estatges subalpí i alpí En la fotografia es mostren alguns tallus monofilles d’una sola làmina cadascun d’ Umbilicaria decussata , amb els seus característics plecs, que delimiten àrees còncaves Javier Etayo La família de les umbilicariàcies, integrada totalment per macrolíquens saxícoles acidòfils, resulta fàcil de reconèixer pels tallus foliacis umbilicats units a la roca per un sol punt més o menys central i…
Les ascomicèides (I): discomicets
Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…
Les peltigerals
Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…
miòpor
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les mioporàcies, de fulles coriàcies, més o menys suculentes, ovatolanceolades, de flors blanques amb taques purpúries i fruit en drupa de color negrós, originari d’Austràlia oriental i cultivat com a ornamental en parcs i jardins de les contrades marítimes.
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, de 180 cm, que és de cos esvelt i allargassat, amb el rostre rom i curt, els llavis carnosos i els ulls grossos i de color bru negrós uniforme a tota la superfície del cos.
La carn és comestible, però de qualitat mediocre, i en alguns casos hom obté oli del fetge Habita, fins a 1 000 m, a l’Atlàntic occidental i a la Mediterrània
Les boletals
Com les agaricals, són fongs carnosos i putrescibles, amb barret i peu, però l’himenòfor és a dir, l’estructura portadora de l’himeni, que en general presenta porus, però també pot presentar làmines, té una textura diferent de la carn del barret, i això fa que sigui fàcil d’arrencar-lo en bloc Típicament, comprenen espècies micorizògines, que viuen, per tant, als boscos Hom hi distingeix quatre famílies, dues amb làmines, les paxillàcies Paxillaceae i les gomfidiàcies Gomphidiaceae , i dues amb porus, les boletàcies Boletaceae i les estrobilomicetàcies Strobylomycetaceae Les…
ambre gris
Perfumeria
Substància de consistència cerosa, de color gris negrós i d’olor de mesc, que es troba en el tub digestiu dels catxalots i d’altres cetacis marins, els quals l’expel·leixen ensems amb les matèries fecals, i també surant als mars tropicals, en masses de 14 a 15 kg.
Prové de l’acció dels sucs gàstrics dels cetacis sobre els cefalòpodes, aliment bàsic d’aquests animals Els seus principals constituents són el colesterol 80% i l'ambreïna Es fon pels volts de 60°C, és inflamable, evaporable quasi sense residu, insoluble en aigua i soluble en els solvents orgànics És emprat en perfumeria com a fixador i com a tintura antigament fou utilitzat com a afrodisíac
aní

Aní
Ekaterina Chernetsova (Papchinskaya) (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell negrós de l’ordre dels cuculiformes, insectívor, amb la cua llarga i el bec gros, de costums gregaris: els anís viuen en societats de bastants individus, defensen un mateix territori i les femelles ponen el ous en un niu comú, i els coven entre totes; volen en esbarts.
Propi de l’Amèrica Central
Les entolomatàcies: moixerons i afins
Aquesta família inclou bolets de mida i aspecte molt diversos, que tenen en comú les espores gairebé sempre anguloses d’aspecte poligonal o amb plecs longitudinals, que vistes en massa prenen un color rosat més o menys viu, de manera que les làmines també acaben presentant tonalitats rosades Comprèn moltes espècies de prats i de boscos, en general no micorrizògenes, no gaire ben conegudes al nostre país i, en general, d’identificació delicada Rhodocybe està representat al nostre territori per R gemina = R truncata 4-10 cm, i R nitellina 1,5-5 cm, que fan olor de farina i viuen en alzinars i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina