Resultats de la cerca

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino  1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…

El candidat del Partido Colorado, Horacio Cartes, va guanyar les eleccions presidencials del Paraguai © Govern del Paraguai Després de la crisi política viscuda al llarg del 2012 amb la destitució del president Fernando Lugo i la constitució d’un govern provisional que no va ser reconegut pels països llatinoamericans, les eleccions de l’abril del 2013 van portar una certa estabilitat al panorama polític La campanya, però, va ser molt dura, amb confrontació entre l’Asociación Nacional Republicana ANR, més coneguda com Partido Colorado, i el Partido Liberal Radical Auténtico PLRA…

L’any 2018, el règim de Corea del Nord va avançar decididament cap a la distensió en la seva fràgil relació amb Corea del Sud i els Estats Units Així, Pyongyang va deixar enrere la retòrica bellicista i va desplegar una agenda econòmica i diplomàtica sense precedents amb Corea del Sud, amb la celebració de dos grans cimeres amb el president sud-coreà, Moon Jae-in una a la frontera entre ambdós països, a l’abril, i una altra a Pyongyang, al setembre D’altra banda, el primer semestre de l’any va estar marcat per enormes esforços diplomàtics de les dues Corees per a apropar posicions amb els…

La família Buxó La família Buxó representa d’allò més bé un dels principals actius dels industrials catalans i la seva principal feblesa Com a força hi ha l’esperit d’iniciativa i l’amor per una feina ben feta La feblesa és la seva dispersió i la facilitat amb què dividien els esforços Josep Buxó i Valls era un barceloní que s’establí a Sabadell l’any 1859 L’empresa es dirà Josep Buxó i Companyia Els seus socis capitalistes eren Joaquim Casanovas i Bosch i el fill d’aquest, Joan Casanovas i Sallarès Aquests tenien filatura i tissatge de llana i amb la seva participació a can Buxó devien…

Desenvolupament enciclopèdic A partir del número 15 la revista passà a anomenar-se Historia, Antropología y Fuentes Orales Fins a l’actualitat se n’han publicat 26 números La publicació volgué omplir un buit en el panorama de les revistes d’història dedicades a l’època contemporània, i respondre a la marginació soferta pels historiadors de parla hispana en la VI Conferència Internacional d’Història Oral organitzada per Paul Thompson, a Oxford, l’any 1987 Alguns dels historiadors, antropòlegs i especialistes d’arreu del món que han publicat en la revista són D Bertaux, Fina…

Començà a dibuixar a llapis quan era a França, on el seu pare treballava en una mina de carbó L’any 1941 es traslladà a Sabadell, on vivia la seva germana gran Les seves primeres composicions plàstiques, les feu amb mostres de colors sobrants, al magatzem de llanes on treballava Són quadres de colors vibrants que deixaven entreveure la seva intuïció i que exposà l’any 1943 a la mateixa ciutat Deixà el magatzem i començà a impartir classes de dibuix i francès en una escola El 1951 entrà en contacte amb artistes barcelonins i visità habitualment els museus d’art de la ciutat El 1953 feu el seu…

Jòdar irromp en el panorama literari català l’any 1997 amb L’àngel de la segona mort —que va guanyar els premis Cavall Verd i Ciutat de Barcelona—, novella que iniciava la trilogia L’atzar i les ombres , un dels projectes narratius més ambiciosos de la literatura catalana recent El segon volum fou El trànsit de les fades 2001, que va guanyar el premi de la Crítica, mentre que amb El metall impur , premi Sant Jordi 2005 i Crítica Serra d’Or 2006, tanca aquest cicle que té com a objectiu explicar, des d’òptiques diverses, la història poc coneguda del proletariat català des dels anys cinquanta…

Vida Net dels catalans Josep Alsina i Adelaida Suárez, que emigraren a Montevideo, es formà en un ambient teatral i cinematogràfic El seu pare Eugenio 1890 - 1970 fou crític i traductor de teatre, director del suplement dominical d’"El Día", responsable municipal d’espectacles públics i membre del Casal Català de Montevideo El 1936, Homero que sempre signà amb el nom de HAT s’inicià en la ràdio com a comentarista de cinema, i collaborà en la revista de l’emissora "Cine Radio Actualidad" A la dècada del 1940 dirigí la pàgina de cinema de "Marcha" i inicià la publicació de la prestigiosa…

La música que es desenvolupà a Montevideo durant el segle XVIII fou majoritàriament religiosa Ja al segle XIX, la catedral de la ciutat es convertí en un centre musical força important, amb organistes com ara JJ Sostoa i JM Arzac, a més de mestres de capella i compositors, entre ells els espanyols A Sáenz i C Calvo, i l’italià J Giuffra La música profana d’aquells anys estigué representada per la tonadilla escènica, la sarsuela, l’òpera italiana i la música de saló El 1856 s’inaugurà el Teatro Solís, que, juntament amb el Teatro Urquiza, fundat el 1905, ha estat una institució…

Encara que les primeres notícies que se’n tenen són de l’any 1050, els primers testimonis de la vida musical a la ciutat són més tardans, concretament del segle XIII, quan foren escrits uns llibres de corals que s’han conservat A la mateixa època es construí l’orgue de l’església de Sankt Sebald, que començà a consolidar-se com a centre de formació musical Durant el segle XIV l’església de Sankt Lorenz, la Spitalkirche i la Frauenkirche contribuïren a enriquir el panorama musical Al segle següent Nuremberg es confirmà com a important centre de construcció d’instruments musicals,…