Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
Josep Aparici i Fins
Geografia
Història
Home de negocis, funcionari reial i geògraf, conegut erròniament com a Josep Aparici i Mercader.
Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…
, ,
Els vells camins de la mar
Veles e vents La mar terra de naufragis La mar terra d’aigua negada als humans —al capdavall animals terrestres— que van trigar millennis a aventurar-s’hi La mar xarxa de camins sempre oberts i alhora sempre closos sense l’art de navegar Un art que els humans —surant primer arran de costa sobre troncs o rais petits, avançant després a força de rems sense deixar la riba enllà de l’horitzó, inflant més tard les veles al grat del vent—acabaren per aprendre barca i orientació, posició i aparell, rumb i portolà Amb molts tràngols i angoixes, malalties i morts, crims i heroismes però, al llarg de…
Guinea-Bissau

Vista des del Landsat de la costa de Guinea-Bissau, amb les illes Bissagos
© ESA
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat amb el Senegal al N, amb Guinea a l’E i S i amb l’oceà Atlàntic a l’W, formen també part de l’estat l’arxipèlag de les Bijagós i algunes altres illes, situades a pocs quilòmetres del continent; la capital és Bissau.
La geografia De relleu poc acusat, consta d’una ampla plana litoral d’uns 50 km d’amplada, retallada pels estuaris dels rius Geba i Corubal, i vorejada d’illes d’un altiplà interior i de baixos altiplans de 300 m d’alçada a l’extrem SE El clima és tropical, càlid i humit, amb 1600 mm anuals de precipitacions i 26°C de temperatura mitjana La hidrografia es caracteritza pels estuaris, pels quals la mar penetra a l’interior del país, i la marea, que penetra fins a 100 km de la costa, permet la navegació fins a Bafatá i Binta La vegetació és principalment de sabana amb galeries de selva a la vora…
Anvers

Anvers
Dan (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Capital de la província d’Anvers, a Flandes (Bèlgica), situada al fons de l’estuari de l’Escalda.
La geografia Forma una autèntica conurbació amb Brusselles, amb una complexa aglomeració de prop de 4 milions d’habitants entre els 40 km que separen les dues ciutats El pla d’Anvers és radial, tallat per avingudes concèntriques El nucli antic és comprès dins un recinte emmurallat del segle XVI, limitat actualment per bulevards que formen semicercle respecte al riu La ciutat s’estén riu amunt, amb barris industrials al costat de l’Escalda, i barris residencials cap a l’est Aigües avall, s’estén el port, un dels més importants del món, tant pel seu tràfic com per les seves installacions Grans…
La guerra del Francès. 1808-1814
El 9 de novembre de 1799 el 18 de Brumari, Napoleó Bonaparte va aconseguir la direcció politicomilitar de la República Francesa L’èxit de la campanya d’Itàlia del període 1796-97 li va permetre fer aquest pas De la Convenció als Alps El 1804 va esdevenir emperador d’un territori que anava creixent el Grand Empire Gràcies als estats satèllits que s’anaven configurant amb els noms de regne de Westfàlia, regne d’Itàlia, regne de Nàpols, confederació del Rin, gran ducat de Varsòvia, Bonaparte podia decidir Berlín, 1806 el bloqueig continental als productes britànics El febrer del 1808, l’entrada…
São Paulo, metròpoli multicultural
São Paulo, com Nova York, és una de les grans ciutats del món formada a partir de la immigració internacional vegeu el mapa L'europeïtzació del món Al principi del segle XX els percentatges de població estrangera eren molt elevats, fins al punt d’haver estat denominada la ciutat dels italians, ja que aquests representaven gairebé la meitat de la població total El 1920 més d’un terç de la població de la ciutat era estrangera, amb un 16% d’italians d’origen sense comptar-hi, és clar, els seus descendents En el cens del 1950, encara un 15% de la població total era nascuda a l’estranger, quatre…
Francesc Cerdà i Rico
Historiografia catalana
Arxivística i biblioteconomia
Erudit i bibliòfil.
Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctorat Durant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar des del 1758 sobre temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la…
, ,
Pere Bohigas i Balaguer
Pere Bohigas i Balaguer
© Fototeca.cat
Història
Erudit.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on completà la seva formació com a romanista, introduint-se en el coneixement de la literatura catalana Tingué com a mestres, entre d’altres, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer D’aquesta època daten les seves collaboracions a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on treballà amb Tomàs Carreras i Artau i Josep M Batista i Roca Fruit d’això fou el recull d’articles publicats en la revista Penedès durant la dècada de 1920, titulat Folklore del Penedès Primers estudis literaris …
, ,
Les noves migracions
El mapa representa una aproximació al volum dels moviments migratoris internacionals de la segona meitat del segle XX mitjançant una mesura indirecta, que consisteix en la variació del nombre d’estrangers per estats entre el 1950 i el 2000, i les direccions dels fluxos migratoris més destacats Durant la segona meitat del segle XX es constitueixen uns grans focus d’immigració El primer, format pels Estats Units i el Canadà, rebé durant la dècada dels anys cinquanta un volum important de refugiats procedents dels països de l’est d’Europa, sense descomptar un nombre significatiu de jueus…
Les migracions tradicionals
El baix creixement natural de les societats preindustrials subministrava uns excedents reduïts per a l’emigració Dels segles XV al XVIII, el contingent d’europeus que va participar en la colonització americana va ser molt exigu Aquest precari equilibri es va transformar al llarg del segle XIX arran del procés de modernització que experimentà la societat europea transició demogràfica, revolució industrial i agrícola i desenvolupament dels transports són processos parallels en un marc de transformacions polítiques que trenquen l’equilibri demogràfic anterior En aquest mapa s’han representat els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina