Resultats de la cerca

Una gran part del terme és muntanyós, i l’agricultura és al sector nord, més pla Predomina granment el secà sobre el regadiu unes 20 ha Els principals conreus són els d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals Hi és tradicional la confecció de paneres per al revestiment de garrafes La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965, per la presència d’obrers industrials que treballen als pobles veïns El poble 88 h 2006 carricolins 33 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al peu de la serra de Benicadell, al marge de les vies de comunicació principals de…

Baixa des dels 900 m de la Replana del Morro, al N, fins als 500 m del pla del riu, desviat al S pels esperons de la serra de Sant Cristòfol Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis Hi predomina el conreu de secà, principalment d’oliveres i vinya Al regadiu, alimentat per les aigües de la vall de Beneixama i les del Vinalopó, destaquen les pomeres i les pereres, a més de l’ordi i les hortalisses, limitades per les glaçades, que es prrollonguen fins a l’abril La població —els últims catalanoparlants en aquesta latitud— es troba estabilitzada demogràficament El…

Port pesquer i de comerç de productes agrícoles i nucli d’indústria cotonera Fundada per Ptolemeu II Filadelf segle III aC, decaigué, i fou repoblada pels habitants de Salamina el 647 fou destruïda pels àrabs Fou capital 1291 durant la dinastia dels Lusignan Des d’aleshores hi hagué cònsols de catalans al llarg del segle XIV, però, i a causa del monopoli de Gènova sobre la ciutat, el comerç català hi minvà i es localitzà en uns altres ports de l’illa, i s’hi extingí definitivament l’ocupació veneciana 1489 El 1571 caigué a les mans dels turcs i decaigué la seva prosperitat Des del segle XIX…

Hi neixen els barrancs de Caraite i del Sofre, afluents del riu d’Alcoi per la dreta, que actuen de collectors d’aigües Hom conrea el 55% del terme, amb predomini absolut del secà 210 ha sobre el regadiu 3 ha Els conreus més estesos són el d’oliveres 51,9% de la terra conreada i de cereals 40,9%, seguits del d’ametllers 3,7% i la vinya 1,9% La terra de conreu és bastant repartida, i predomina l’explotació directa 77% de l’àrea conreada i la parceria La població ha minvat en un 70% del 1900 al 1970, a causa de l’emigració El poble 94 h agl 2006, benillupers 365 m alt comprèn tota la població…

El fet lingüístic representat per les afinitats entre aquestes llengües té un interès teòric molt alt, car, bé que són llengües originàriament pertanyents a branques distintes de l’indoeuropeu, avui tenen en comú un cert nombre de trets estructurals notables, que només poden ésser un resultat de la difusió i l'associació La branca de la lingüística que estudia aquest grup de llengües és la filologia balcànica o balcanologia El fet sintàctic més patent que uneix aquelles llengües és la desaparició total o parcial de l’infinitiu, i el reemplaçament per clàusules conjuntives amb verb personal…

Format com a arquitecte amb FBrunelleschi, en fou el deixeble principal Treballà al convent de San Marco a Florència 1437-52, on reconstruí els claustres, la biblioteca i l’església Protegit per Cosme el Vell , inicià 1444 la construcció del Palazzo Medici-Ricardi, de planta quadrada i pati central, que és la seva obra cabdal i un model del palau urbà renaixentista En els seus treballs de decoració predomina la solemnitat del gust clàssic i el linealisme espacial villes de Careggi i de Cafaggiolo, prop de Florència El 1460 anà a Milà, on donà a conèixer l’estil florentí combinat amb elements…

Fundada i dirigida per Josep Palau-Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, s’hi sumaren en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Intentà de donar testimoniatge d’una cultura oficialment liquidada i de fixar-ne les “valors” més essencials i més vàlides, responent en general a una concepció culturalista de l’art i la literatura, realitzada en una doble direcció simbolista i superrealista Així, presentà poemes de Riba, Foix, Carner, Espriu i d’autors joves com Josep…

La família dels tords o túrdids marca una de les fites de l’ordre dels passeriformes i, àdhuc, de tota l’omitofauna, pel que fa a l’excellència del cant d’algunes de les seves espècies que, com en el rossinyol i en la merla, atenyen el més alt grau de perfecció Els túrdids són ocells de mida mitjana o petita, entre els quals predomina el plomatge discret, i dels quals es coneixen 300 espècies aplegades en 45 gèneres, presents en tots els continents Els representants d’aquesta família a les terres catalanes poden diferenciar-se en dos grups els del gènere Turdus o…

Hom conrea el 86% de la superfície municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu, que aprofita aigües derivades del riu d’Alcoi Els conreus més estesos són els d’oliveres, de cereals i d’ametllers La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa A mitjan segle XIX hi fou construït un balneari, per explotar una font d’aigües sulfuroses, que actualment no funciona balneari de Benimarfull La població es mantingué estacionària des del 1900 al 1950, i ha minvat en un 21% fins el 1965 El poble , que agrupa tota la població del municipi 399 h 2006,…

Hi predomina la viticultura de les 303 ha conreades, se n'hi dediquen 185 Hi ha, a més, 28 ha de fruiters presseguers, cirerers i albercoquers i 36 ha d’hortalisses La ramaderia és integrada per 260 caps de bestiar oví Hi ha una petita fàbrica de cotó amb 20 obrers El poble 30 m alt, esmentat ja al segle X, és a poca distància del Tec, a l’esquerra, al vessant meridional d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà Fou centre de la baronia d’Ortafà , jurisdicció senyorial posseïda ja al segle XII pel llinatge homònim A la segona meitat del s XIII passà dels Hortafà als Durban al principi…