Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
Sant Pere de Fillols
Art romànic
Situació Sector més sencer d’aquesta capella, seu d’una antiga pabordia de Cuixà, format per l’absis i el mur meridional ECSA - A Roura L’església de Sant Pere, en ruïnes, és a la carena d’un serrat, a tramuntana del poble de Fillols, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 57” N - Long 2° 24’ 28” E Des de Fillols s’hi arriba seguint la carretera D-27 en direcció a Taurinyà L’església es troba al costat de la carretera, fets uns 600 m, damunt d’un petit monticle Des d’aquest indret es gaudeix d’una esplèndida panoràmica sobre la vall de Fillols i el Canigó JBH…
Castell de Font-rubí
Art romànic
Situació Vista de les restes d’aquesta fortalesa, mig ocultes per una densa vegetació ECSA - J Bolòs Situat al cim d’un turó, sobre el poble de Font-rubí És construït als contraforts del puig del Castellot, a la banda septentrional del Penedès s’hi albira una bona panoràmica sobre gran part de la plana penedesenca Mapa 35-16419 Situació 31TCF821888 De la carretera que va de Vilafranca a la Llacuna surt, a mà dreta, la carretera que va a Guardiola i a Font-rubí Cal anar fins al poble vell, que resta en un indret una mica més elevat que el nucli actual Al cim del turó que hi ha darrere el poble…
Les russulals
La crualga abellera o crualga pudent Russula foetens és un típic representant d’un grup de rússules Ingratae que sovint fan olor d’ametlles amargues Els exemplars joves com el de la dreta tenen el barret hemisfèric, mentre que els ben desenvolupats com el del mig mostren solcs marginals separats per rengles de papilles La seva olor és més aviat nauseosa, i per això no és comestible Josep M Vidal / SCM Totes les russulals presenten carn de textura granulosa, de manera que, encara que pugui ésser compacta, es trenca amb facilitat i dona fractures de superfície neta que recorden les del guix…
neret

Neret
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les ericàcies, de 40 a 120 cm d’alt, de fulles persistents, alternes, oblongues, enteres i coriàcies, verdes a l’anvers i recobertes d’esquames rubiginoses al revers, de flors d’un vermell rosat viu, agrupades en raïms, i de fruits capsulars petits.
Es troba als Pirineus, en matolls i boscs de pi negre de l’estatge subalpí
nabinera

Nabinera
Ghislain118 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les ericàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de rizoma reptant, de branques cantelludes, de fulles caduques, ovades, agudes, serrulades i verdes brillants, de flors d’un verd pàl·lid rosat, solitàries o geminades, i de fruits bacciformes, rodons, de color negre blavós, mengívols.
Creix en matolls i boscs de l’alta muntanya
guixa
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 50 cm de llargària, de fulles amb circell i amb dos folíols estretament lanceolats, de flors solitàries de color blanc, rosat o blavós, i de llegums oblongs amb llavors comprimides i verdoses.
És conreada per a aliment del bestiar i també es fa subspontàniament
esfagne
Botànica
Gènere de molses, de l’ordre de les esfagnals, que viuen en torberes, aiguamolls i indrets molt humits, d’aigües àcides, on formen gespes esponjoses, de color verd clar, rosat o vermellós, integrades per plantetes de creixement apical indefinit, que es moren per la part inferior i originen la torba
.
N'hi ha als Pirineus i a les regions humides d’una gran part del món
El Museu Tèxtil de Terrassa i les seves col·leccions
Art romànic
El museu Fragment de teixit de seda hispanoàrab del segle XIII Arxiu Museu Tèxtil de Terrassa El Museu Tèxtil de Terrassa és situat al carrer de Salmerón, núm 25, al cor del Parc de Vallparadís, prop del centre de Terrassa Gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1981, el museu s’originà amb la collecció de teixits antics propietat de l’industrial terrassenc Josep Biosca, que, el 1946 i per iniciativa d’un grup d’industrials, passaren a formar el fons del Museu Tèxtil Biosca, regit per un patronat privat De la seu provisional inicial, els fons passaren a l’Institut Industrial el 1956,…
El morrut roig de la palmera
El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus fa entre 2 i 5 cm S’identifica pel color vermellós i per les taques negres arrodonides al tòrax i les estries longitudinals negres als èlitres Els ulls són negres, aplanats i de forma arrodonida, i les potes són fortes, de color negre i amb pèls del mateix color que el cos Les antenes, que surten del bec, són geniculades i acaben amb una expansió en forma de trompeta El mascle té una massa de pèls erectes en forma de raspall a la part superior del bec Luis Mata El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus , un escarabat de…
Les joies de la mar
La mar també ens ofereix les seves “pedres precioses” Pedres precioses d’origen orgànic, produïdes per organismes marins, components minerals de la seva mateixa estructura o excrecències solidificades fins a la petrificació Materials duríssims i polimentables, apreciats per la raresa de la seva procedència, per la bellesa de la seva textura i per la per-durabilitat davant del pas del temps Materials, per això mateix, obrats delicadament per hàbils artistes virtuosos i esdevinguts, així, joiell encastable en or, figureta muntada en plata Són les joies vingudes de la mar, les gemmes orgàniques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina