Resultats de la cerca

La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola , virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals, podien…

La SIDA o síndrome d’immunodeficiència adquirida és una afecció molt greu que es desenvolupa en molts casos d’infecció per l’anomenat virus de la immunodeficiència humana o VIH La presència d’aquest virus en l’organisme, després d’un període asimptomàtic d’una durada indeterminada i actualment indeterminable, produeix un progressiu debilitament del sistema immunitari o defensiu, la qual cosa comporta l’aparició de múltiples i variats trastorns que solen causar la mort Al nostre medi, els collectius més afectats són els addictes i exaddictes a drogues d’administració intravenosa, els homes…

El desenvolupament biològic de l’organisme femení es produeix en forma d’etapes clarament diferenciades, al contrari del que s’esdevé en l’home, el desenvolupament del qual és més homogeni De fet, el cicle menstrual prèviament descrit és l’exponent més determinant d’aquesta delimitació en etapes Durant la primera etapa de la vida de la dona, la infància, el seu organisme es desenvolupa de manera general i progressiva Per bé que en aquesta etapa ambdós sexes ja es troben clarament diferenciats pels òrgans genitals, aquests encara no són funcionals, els caràcters sexuals secundaris encara no…

Fill d’una família de Malgrat de Mar, de molt jove s’allistà voluntari per lluitar contra els carlins L’any 1871 inicià a Barcelona els estudis de medicina, que abandonà al cap de tres anys, tot i que els reprengué de nou en 1890-91 i els torna a abandonar Es traslladà a Madrid 1875 i exercí el periodisme Publicà 1880 un treball intuïtiu sobre el mecanisme de la circulació i sostingué una lluita periodística amb Letamendi, les teories vitalistes del qual atacà Per insistència de Jaume Pi i Sunyer retornà a Barcelona 1884 i disposà d’un laboratori a la facultat L’any 1887 ingressà al…

És anomenada exploració endoscòpica , o endoscòpia , la introducció de diversos tipus de sondes en determinats conductes o vísceres buides de l’organisme, que tenen una font d’illuminació i un sistema òptic especialment adaptat per tal que des de l’exterior hom pugui veure l’interior dels òrgans estudiats L’endoscòpia constitueix una tècnica idònia per a explorar directament la majoria dels òrgans del tub digestiu, als quals hom pot accedir amb sondes d’un diàmetre i una longitud diversos, ja sigui introduint-les des de la cavitat bucal o bé des del conducte anal Actualment, per a realitzar…

A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…

Característicament, la grandària dels quists fluctua al llarg del cicle menstrual pels efectes de les hormones ovàriques

Presenten simetria bilateral i són àmers, és a dir, no són segmentats No tenen cavitat general, puix el celoma és obliterat pel desenvolupament del teixit parenquimàtic, a l’interior del qual es troben els òrgans interns L’aparell digestiu és molt simplificat i pot arribar a mancar totalment en les espècies que en tenen, comença amb una obertura oral, situada a la cara ventral, i es converteix de seguida en un intestí molt ramificat i cec, és a dir, sense anus Les ramificacions arriben a gairebé tot el cos per tal de poder transportar el nodriment a totes les cèllules, puix que aquests…

Durant els primers dies de vida se solen fer algunes proves per a determinar si l’infant pateix certes malalties congènites que encara no evidencien símptomes La detecció precoç d’aquestes malalties pot resultar molt útil, ja que permet d’adoptar les mesures adequades per a evitar-ne el desenvolupament o les complicacions Una de les proves que es pot realitzar és l’anàlisi del meconi, que pot determinar si l’infant pateix d’una mucoviscidosi , malaltia congènita caracteritzada per una alteració de les secrecions de l’aparell respiratori, el tub digestiu i el pàncrees Altres proves molt útils…